Fa més de mil anys, en una petita ciutat anomenada Myra, a l’actual Turquia, vivia un home anomenat Sant Nicolau. Era un bisbe conegut per la seva bondat i pel desig d’ajudar els més necessitats. A Sant Nicolau li encantava veure somriure els nens, i sovint els deixava regals en secret, com menjar, joguines o diners. Amb el temps, les seves bones accions es van convertir en llegenda, i la seva figura es va fer tan estimada que cada any, el 6 de desembre, la gent celebrava la seva generositat i amor cap als altres.

Molts segles més tard, al segle XIX, la imatge de Sant Nicolau va evolucionar fins a convertir-se en el Pare Noel que coneixem avui. Un poema escrit l’any 1823, La visita de Sant Nicolau, el va descriure com un home alegre, amb una barba blanca, un vestit vermell i un trineu màgic tirat per rens. Es va imaginar que vivia al Pol Nord, envoltat d’elfs que fabricaven joguines per a tots els nens bons. La seva missió? Repartir regals la nit de Nadal, ajudat pel ren Rodolfo, que amb el seu nas vermell il·luminava el camí en les nits més fosques.

Avui, Pare Noel continua sent un símbol de la màgia del Nadal. Cada any, milions de nens esperen amb il·lusió que visiti casa seva mentre dormen, deixant galetes per a ell i pastanagues per als seus rens. La seva història ens recorda la importància de ser generosos, de cuidar-nos els uns als altres i de mantenir viu l’esperit del Nadal, ple d’amor i felicitat compartida.