Últimament, sembla que tothom parla de salut mental, però quan realment ens afecta a nosaltres, sembla que encara ens costa molt tractar-ho. Molts joves, com nosaltres, estem passant per moments complicats que no sabem com gestionar. Ansietat, depressió, estrès… són coses que sentim parlar, però quan ens toquen de veritat ens fan sentir molt perduts. I això no és una cosa rara: gairebé un 35% dels joves entre 15 i 24 anys estan passant per això, així que no estem sols en aquest problema.

Segur que tots hem notat que algun amic últimament sembla estar més callat o apagat, o que ja no té ganes de fer res, ni de quedar amb els altres ni d’anar al cine. Potser fins i tot vosaltres mateixos ho heu viscut. Però malgrat que tots veiem que alguna cosa no va bé, la majoria no parlem de com ens sentim. Per què? Perquè tenim por de ser jutjats o que ens diguin que exagerem. I és clar, també pensem que no té solució. Però no parlar-ne fa que tot això s’intensifiqui, i la cosa es fa més difícil de portar.

Moltes vegades, la gent acaba fent coses per desfer-se d’aquest malestar que poden ser perilloses, com tancar-se a l’habitació, autolesionar-se o pensar que no hi ha sortida. Però aquí ve el més important: sempre n’hi ha una. Potser no la veiem quan estem tan enfonsats, però parlar amb algú pot ajudar a veure que hi ha una manera de sortir-ne.

Un altre problema és que, quan volem demanar ajuda, no sempre sabem a qui acudir. Hi ha qui no sap si la seva família ho entendria, o que pensa que només les persones “realment malaltes” van al psicòleg. Però això no és veritat. Anar al psicòleg no vol dir que estiguis “boig”, és només cuidar-se de la mateixa manera que cuides el cos quan et fa mal alguna cosa. La salut mental és tan important com la física, i buscar ajuda quan la necessitem no hauria de ser un motiu de vergonya.