Des de mitjans d’abril, el país de Geòrgia està ple de manifestacions grans, especialment la capital, Tiflisi.

Cada tarda, milers de persones d’allà es reuneixen davant del Parlament de Geòrgia per expressar el seu descontentament respecte a la “Llei Russa” que el dimecres 1 de maig va passar la seva segona lectura al Parlament, i per demanar la seva retirada. Però, què té aquesta llei que fa enfadar tant els habitants de Geòrgia?

El projecte de llei ha sigut reintroduït, sorprenentment per tothom, pel partit governant, “Somni Georgià”.

Quan dic que ha sigut reintroduït, ho dic perquè l’any passat, es va abandonar el procés d’acceptar la llei, després de les manifestacions que van reunir desenes de milers de persones en aquest país del Caucas.

Aquesta llei separa el país d’Europa, és a dir, va en contra dels valors en què es fonamenta la Unió Europea; per aquest motiu, Geòrgia no podrà integrar-se en ella. També estarà vinculat amb Rússia, qui és el seu gran enemic. A més a més, ja no serà un país independent, com ho és actualment. A l’abril dels anys noranta, amb manifestacions immenses i perdent moltes persones que lluitaven per la independència de Geòrgia, van poder aconseguir-la, i acceptant aquesta llei la perdrien.

La llei obligarà a registrar-se com a “agents d’influència estrangera” totes aquelles organitzacions, mitjans de comunicació i entitats similars que rebin almenys un 20% del seu finançament de l’exterior.

Com he mencionat abans, cada tarda, una gran multitud de gent surt a protestar pacíficament amb banderes del país, de la Unió Europea i amb cartells expressant el seu rebuig cap a la decisió del partit governant; però per desgràcia les forces policials s’encarreguen de buidar la zona amb mètodes agressius. Utilitzen gasos de pebre, que crema la pell i els ulls, tant que et pots quedar sense el sentit de la vista; també utilitzen dolls d’aigua amb molta pressió i bales de goma. També hi ha hagut una gran quantitat de ferits a causa d’agressions per part dels policies i nombroses detencions.

 

 

 

 

 

 

Tot i així, la joventut georgiana no s’espanta i segueix lluitant i ho seguirà fent per evitar que Geòrgia torni a ser una colònia de Rússia.