La Via Làctia és la nostra mare. Aquest nom se li va donar dagut a la perspactiva que tenim des del planeta terra, mirant el firmament intens, obscur, i infinit; una faixa de feble lluminositat al cel nocturn constituïda per estrelles que no es poden veure individualment a ull nu. I ve del nom llatí via lactea, que al seu torn deriva del nom grec γαλαξίας κύκλος (galaxias kiklos), amb el significat de ‘cercle lacti.’

Una espècie de boirina amb multituds de colors dispersa en l’ampli firmament profund, una llum encegadora, ferotge, àmplia, sorgint d’entre les tenebres d’un cel obscur amb pinzellades de brillantor fins on t’arriba la vista, aglomeracions d’estrelles pures i joves i algunes velles esmiculades pel pas del temps, una forma d’espiral lligada a les seves arrels, lligades al punt 0 de la galàxia on un forat negre espera pacientment la seva hora.

El centre gàlactic de la Via Làctia vist desde la terra.

Està formada per més de 200.000 milions d’estels (alguns estudis recents n’hi atribueixen fins a 400.000 milions). Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu que és molt difícil de detectar en l’espectre electromagnètic a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una galàxia, però que es fa evident amb estudis gravimètrics.

Podeu apreciar el forat negre fotografiat, el qual gira al voltant de la constel.lació de Canes Venatici.

Totes les estrelles que veiem al cel en l’espectre visible sense ajut de telescopis formen part de la nostra galàxia, i són les que constitueixen les agrupacions anomenades constel·lacions. Una important excepció és la galàxia d’Andròmeda, visible a ull nu des de l’hemisferi nord, així com les galàxies conegudes com a Núvols de Magallanes (petit i gran), visibles des de l’hemisferi sud.

Nuvols de Magallanes.

LES SEVES MAGNITUDS

Característiques físiques i astromètriques
Radi	50.000 a.l.
Diàmetre	100.000 a.l.
Magnitud absoluta	−20,9
Massa	1.200.000.000.000 M☉
Periode de rotació	87.000.000.000 d
Part de	Subgrup de la Via Làctia i Grup Local

 

El disc estel·lar de la Via Làctia mesura aproximadament 100.000 anys llum (9,5×10¹⁷ km) de diàmetre, i es creu que de mitjana té un gruix d’uns 1.000 anys llum (9,5×10¹⁵ km). S’estima que conté un mínim de dos-cents mil milions d’estrelles i possiblement fins a quatre-cents mil milions, i el nombre exacte depèn del nombre d’estrelles de massa molt petita, que és molt incert. Estenent-se més enllà del disc estel·lar, hi ha un disc molt més gruixut de gas. Observacions recents indiquen que el disc gasós de la Via Làctia té un gruix al voltant de 12.000 anys llum (1,1×10¹⁷ km, el doble que el valor prèviament acceptat). Com a guia a escala física de la Via Làctia, si aquesta es reduís fins a un diàmetre de 100 metres, el sistema solar, incloent-hi el Núvol d’Oort, no mesuraria més d’un mil·límetre.

Tamany de la Via Làctia.