En el nostre últim article vam estar parant d’un objecte esgarrifós, una taca obscura en un Univers cada cop més descolorit; però no vam parlar de perquè aquest Univers sembla que està morint lenta però inexorablament. Realment no és que hi hagi una força nuclear vinculada a totes les estrelles, la qual fa que totes elles perdin lluminositat a l’hora, estem parlant que hi ha una altra energia, una energia de la qual no se sap res o pràcticament res. Perquè et facis una idea de la quantitat d’energia fosca que hi ha a l’Univers, per cada llauna de Coca-Cola que et beus hi ha un 3% d’energia fosca.

 

En aquesta foto pots apreciar l’anomenada “foto del microones,” la qual ens mostra un possible Univers, ja que la seva presició és de l’1% feta pel satèl.lit WMAP, indica-nos que si tinguessis una nau i volguessis recórrer tot l’Univers de punta a punta tardaries 13,7 milions d’anys.

En aquesta imatge l’energia fosca comprèn el 73%, un 23% de matèria fosca, i el 4% restant és matèria bariónica, és a dir, tot el que ens envolta, iclosos nosaltres.

Aquì podeu apreciar totes les diferents etapes de l’Univers, en què l’energia fosca comença a tenir rellevància en la seva última etapa.

L’energia fosca podria portar a l’Univers a una mort trista i gens corrent. Dins dels possibles finals teoritzats de l’Univers, s’hi troba un en particular que cada cop que hi penso el meu cervell s’inquieta i es planteja si vertaderament és un final possible. Aquest final ens parla de l’autèntica desaparició del tot, on totes les partícules, absolutament totes moririen sense possibilitat d’un nou Big Bang.

Aquest final és reconegut com a Big Rip. (El seu nom ho diu tot, “la gran mort.” )

 

Si els càlculs acaben demostrant que hi ha suficient energia fosca com perquè això passi, passarà. Si bé és cert que no hi serem per comprovar-ho, les teories i formulacions matemàtiques ens poden ajudar a descobrir si anem pel bon camí, o un cop més l’Univers ens desmotra que té molt més secrets a revelar. Si hi hagués tanta energia fosca com  l’esperada, podria dur a terme el seu plà: Allunyar tots els plantes de les seves estrelles, allunyar a totes les galàxies, desfer less constelacions, fins que l’Univers no hi pogui fer res hi no pogui tornar a unir les peçes d’un puzzles cada cop més enderrocat pel pas del temps.

El primer a caure serien les galàxies. Als 1000 milions d’anys les galàxies s’haurien separat. A 60 milions d’anys del final només quedarien estrelles aïllades, navegant soles per un Univers demacrat i solitari. A mesos pel final del tot, els sistemes planetaris perdran la seva cohesió gravitatòria. Això esdevendria en la imatge més trista mai pintada per l’Univers, una pinzellada de terror, estrelles i planetes sols enmig d’una immensitat infinita. En els seus últims minuts d’història, els planetes i estrelles restants acabarien morint, l’Univers passaria a estar constituït per àtoms, però en una fracció de segon acabarien destruint-se, i tot passaria a ser radiació.

• Radiació actual a l’Univers, foto de microones.

Seria com l’escenari del “Big Bang. ” Però quasi infinitament menys dens.