Tractar la memòria a través del cinema

Per què tractar la memòria a l’aula a través del cinema? Aquesta pregunta es podria desgranar en dues que feren referència als dos conceptes principals: Per què tractar la memòria a l’aula? Per què tractar el cinema a l’aula? En primer lloc, perquè alguns considerem que el model d’història que determinen els llibres de text està exhaurit: ja no són suficients. En segon lloc, perquè serveix per emprar un itinerari diferent per endinsar-se en el passat, tractant d’acostar la història a l’alumnat a través de testimonis i d’un llenguatge més visual.

Aquesta era la voluntat del IP Tractar la memòria a l’aula a través del cinema, des del qual hem estudiat el segle XX de la història d’Espanya i Catalunya, a partir de produccions cinematogràfiques. Algunes d’elles ja són clàssics, com Las bicicletas no son para el verano, i d’altres més recents com Miel de naranjas. Tanmateix, el cinema com a disciplina té el seu propi llenguatge i per això férem una videotrucada amb Pablo Bravo, format en Ciències Polítiques i actualment professor de guió, interpretació i direcció en l’escola Cine en Acción, en Barcelona. Durant aquesta jornada, realitzarem uns exercicis pràctics per a identificar el rol de cada personatge dintre de la pel·lícula, i junt aquest treball, ens dona una sèrie d’interpretacions sobre Las bicicletas no són para el verano, així com altres explicacions sobre la conflictiva relació entre el cinema i la memòria històrica en Espanya.

Per concloure la feina, la tasca final fou la creació d’un dossier de fitxes tècniques sobre el cinema de la Guerra Civil, Franquisme i Transició, acompanyat per una reflexió final sobre la importància de tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Hi hagueren comentaris de l’alumnat molt interessats, i útils des de la perspectiva docent, fent referència al cine com mitja on poder fixar els records; com una ferramenta per identificar-nos amb el passat, no només amb el present i el futur; perquè és més fàcil assimilar la història a través d’una bona pel·lícula que no pas d’un llibre, ja que tens un exemple visual de tot allò que estàs estudiant; perquè el cinema és un mitjà de comunicació molt rellevant, accessible a quasi tot el món i perquè el cinema es pot convertir en una ferramenta de crítica social i reivindicació de certs valors.

Per tant, a més d’un important mitja d’entreteniment i comunicació, us animem a emprar el cinema com una finestra cap a la memòria històrica i el passat!