Aquesta setmana hem donat per finalitzat el projecte “El cel”. Al llarg d’aquestes sis setmanes a 1r d’ESO hem estudiat com és el nostre Sistema Solar, quins moviments té la Terra, i quines conseqüències tenen, com el dia i la nit i les estacions i hem après que en l’escala de l’Univers nosaltres no arribarem a ser un pèl de formiga, o pot ser inclús menys.
A més a més la nostra creació final ha estat crear una maqueta a escala d’una constel·lació que nosaltres hem escollit. Per aconseguir-ho hem hagut de:
-Fer recerca sobre l’origen de la constel·lació: el seu nom i la seva història mitològica.
-Estudiar on es troba la constel·lació: on i quan la podem veure al cel.
-Estudiar la distància en anys llum dels estels utilitzant el programa stellarium.
-Aplicar el diagrama Hertzsprung-Russell per relacionar l’espectre de l’estel amb la seva temperatura, color i massa.
-Calcular a classe de matemàtiques, l’escala de la maqueta, programant un full de càlcul.
-Muntar la L de la maqueta i distribuir els estels a escala en 3D, mantenint la compatibilitat amb el dibuix amb 2D que és el que observem al cel.
Ara ja sabem que més enllà del mite de Cassiopea i la seva història amb Perseus, que Cassiopea és una constel·lació amb dos estels super massius de massa 18 vegades la de Sol i de color blau, que Sagitari a algunes cultures es relaciona amb una fletxa, i que l’estrella Polar o Polaris, és la més brillant no perquè estigui més a prop, sinó perquè és un estel de color blanc engrogit. Tot això i molt més, per què els i les alumnes han estudiat fins a 15 constel·lacions. Ja tenim ganes que les famílies vingau a veure-les a la mostra!
Comentaris recents