Durant aquests darrers mesos del primer trimestre, des de les ciències socials en 4t de l’ESO, hem dut a terme l’Itinerari Personal de Carpe Diem. En aquest projecte, hem treballat el llegat de la cultura clàssica, és a dir, l’herència de les civilitzacions grega i romana que deixarem al nostre abast.
Aquest viatge al passat l’hem fet des del present, de forma que, en aquest camí, hem tractat sempre de fer comparatives amb l’actualitat, per observar els canvis i les continuïtats, elements substancials de la Història. Per realitzar aquest itinerari, hem fet diversos tipus de tasques, des de rutines de pensament, exposicions orals, una sortida a la biblioteca pública Esteve Paluzie de Barberà del Vallès per fer recerca de llibres, la visualització de la pel·lícula Àgora, d’Amenabar i la tasca final, un simpòsium on l’alumnat intervingué i va debatre sobre diversos temes del món antic.
Mitjançant aquestes activitats, hem volgut conèixer l’experiència de les civilitzacions que ens precediren en el temps, saber com vivien, com actuaven, com s’expressaven; aprendre tant com poguérem sobre aquests models de societat que tant ens han influït. Perquè en un món com el nostre, copant per les noves tecnologies i una concepció del temps massa immediata, estudiar el passat, els anomenats clàssics, ens serveix per tenir més referents, models de comportament, conductes, i és que, com deia Aristòtil, l’home és un ésser social per naturalesa. I vosaltres direu: per a què serveix tot açò? Doncs per conèixer el món. I per a què serveix conèixer el món? Doncs per a prendre decisions. Perquè estudiant el passat podem observar a persones com nosaltres que, salvant la distància de la nit dels temps, hagueren d’enfrontar-se a situacions semblants a les que ens apressen. Avui en dia encara llegim l’Odissea, encara es construeixin edificis sota els patrons arquitectònics grecs, encara se celebren els jocs olímpics, encara emprem obres d’enginyeria romana o encara utilitzem el dret romà com una referència jurídica. Allà on mirem, si parem bé la vista, podem trobar el llegat d’aquestes civilitzacions i, sense dubte, podem usar les seves experiències per poder viure de la millor manera possible en el món que ens ha tocat viure. Perquè ser feliç no és cap banalitat, de fet, hauria de ser, segons de nou en paraules d’Aristòtil, un dels principals objectius de la política. Per tant, Carpe Diem.
Comentaris recents