El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2024, comencem la sèrie d’entrevistes amb l’Aina Sanz i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Musicoteràpia i la seva aplicació en els nens amb trastorn de l’espectre autista i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
La música és una part fonamental de la meva vida (faig classes de cant). I quan acabi el batxillerat vull estudiar i dedicar-me a l’àmbit de la salut. Així que la combinació de totes dues coses era el camí que havia de prendre per tal de fer el meu treball de recerca. I vaig concretar amb la relació de la musicoteràpia amb els nens que pateixen el Trastorn de l’Espectre Autista.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
Em sembla impossible! Cal que la gent tingui més consciència dels beneficis en la salut de les teràpies minoritàries com la musicoteràpia. I que la música és una eina molt poderosa que la podem aplicar al benestar de les persones.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
De fet sí que he trobat força dificultats a l’hora de trobar informació. Al ser un treball molt específic no he trobat gaire informació. Es troba informació del Trastorn de l’Espectre Autista i es troba informació de la musicoteràpia, però m’ha costat molt trobar informació de la musicoteràpia aplicada a nens amb TEA.
He trobat centres que apliquen la musicoteràpia però no amb nens amb TEA, i he trobat centres de nens amb TEA on no apliquen la musicoteràpia. Tot plegat m’ha dificultat la recerca d’informació.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Li vaig fer una entrevista a una infermera que també era soprano i tenia un màster amb musicoteràpia. Ella em va explicar que el seu treball de fi de màster va ser sobre l’aplicació de la musicoteràpia a la salut i més concretament en la possibilitat de substitució de l’epidural per la musicoteràpia en el moment del part. Em va semblar fascinant la proposta, i d’una potencialitat increïble.
En el teu treball parles que la musicoteràpia és una eina que pràcticament només té efectes positius sobre les persones. Sent així, perquè la seva aplicació no és més extensa en els àmbits de la salut?
Entenc que el principal problema és el desconeixement. En les enquestes que vaig fer va quedar palès que gairebé a tothom li sonava el nom de musicoteràpia però ningú no coneix veritablement els grans beneficis que implica. Caldria fer una conscienciació profunda tant en els professionals de la salut com en la ciutadania en general.
A més la musicoteràpia té encara molt de marge pel que fa a la investigació. Tenim una bona base però queda un llarg camí per recórrer.
Segons el teu parer, la musicoteràpia és una teràpia en si mateixa o és un complement d’altres teràpies?
Jo crec que és una teràpia en si mateixa. Ara bé, penso que la seva ideal aplicació és com a complement de la psicologia.
Quin hauria de ser el model de musicoterapeuta?
Realment no ho sé, però penso que la combinació ideal seria una persona psicòloga amb coneixements, encara que siguin bàsics, de llenguatge musical.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, l’Eva Pardos.
