Continuem amb la sèrie d’entrevistes a l’alumnat que ha obtingut una nota de 10 al seu treball de recerca de 2n de batxillerat. Avui parlem amb l’Ariadna Pagès.
Has fet un treball molt extens que ha merescut un 10 per part del professorat del tribunal on l’has defensat. Moltes felicitats per la nota i sobre tot moltes felicitats per la feina feta. En podríem parlar hores del teu treball, però hem d’intentar sintetitzar. Per tant procuraré fer-te preguntes que intentin mostrar, no tant el contingut sinó l’esperit del teu treball.
Ariadna el teu treball es titula Sostenibilitat i intel·ligència a les ciutats actuals Perquè aquest tema? Quina va ser la teva motivació principal?
Vaig escollir aquest tema perquè, com bé diu el títol, tant la sostenibilitat com les Smart Cities són conceptes relativament nous i amb molta força. És per això que creia que seria un tema important per donar-li visibilitat. La motivació principal d’aquest treball era descobrir de quina manera els humans i la naturalesa podien conviure en harmonia, és a dir, investigar si realment podem viure en un món millor i com hauria de ser aquest.
Sé que és difícil sintetitzar treballs tan extensos i personals. Però et vull demanar que l’intentis resumir en una frase.
Solucions innovadores i futurístiques per ser aplicades als problemes actuals. O bé, les alternatives de la sostenibilitat i la intel·ligència s’uneixen per construir un món millor.
Amb la nota que has aconseguit segur que el treball ha estat per a tu un orgull. Però durant el procés de ben segur que hi ha hagut estones denses de documentació; la feina ha estat sempre gratificant? T’has trobat molts entrebancs o problemes?
Al principi estava una mica perduda perquè no sabia ben bé com encaminar aquest treball i això em desmotivava bastant. Un cop va venir la inspiració va ser un no parar de buscar informació per totes les fonts d’investigació possible. A l’hora de redactar la cosa ja es va complicar una mica més: tenia tanta informació i tota era tan útil que no podia sintetitzar quasi res si volia que tot tingues una coherència lògica. És per aquest motiu que el factor del temps em va jugar una mala passada però amb esforç tot es pot tirar endavant.
La confecció d’un treball d’aquestes característiques segur que t’ha aportat creixement personal i també molt de coneixement científic. Quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat o que t’agradaria destacar?
Durant la documentació del treball i part de la part pràctica em van impactar dues coses:
Malgrat sentir per les notícies que les ciutats intel·ligents són el futur d’una urbanització utòpica, actualment a Fujisawa, al Japó, hi ha el primer centre urbà intel·ligent i a més a més autosostenible. De fet, s’estima que les residències d’aquesta zona del Japó siguin accessibles a tota la població a partir del 2030.
Referent a la part pràctica del treball m’agradaria destacar la quantitat de partícules i compostos que formen part de l’aire degut a l’activitat humana. Com tots sabem l’aire està compost de nitrogen (78%), oxigen (21%) i gasos nobles (1%) però els òxids de sofre, els òxids de nitrogen, l’ozó troposfèric (baixa altura), el monòxid de carboni, els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules en suspensió són els principals causants de la mala qualitat de l’aire. La qualitat de l’aire ens permet estudiar els efectes adversos que poden generar les concentracions dels principals contaminants atmosfèrics sobre els ecosistemes i la salut de les persones i, sembla ser que això no ens priva de continuar maltractant el planeta.
T’agradaria explicar alguna anècdota o fet curiós que t’hagis trobat durant tots els mesos de feina i de documentació?
Doncs sí que em vaig trobar amb un fet curiós. Suposadament a l’hemisferi sud, com ara la zona d’Àfrica i Amèrica, són llocs que considerem que no estan tan desenvolupats com podria ser Europa. No obstant, tota la informació que vaig intentar plasmar al treball de recerca provenien de fonts llatinoamericanes i això és un fet que em va impactar bastant. De fet, certes localitats del continent com pot ser Perú ja han implantat tecnologies sostenibles per complir amb l’agenda del 2030 que resulta ser un recull dels objectius que hauran d’assolir les ciutats del futur.
Vist el treu treball, la pregunta és clara i fàcil. Com tenim la qualitat de l’aire a Vilassar de Mar?
Les dades utilitzades a l’estudi són del 2015 i són dades favorables. No hem d’estar preocupats per la qualitat de l’aire a Vilassar de Mar. Val a dir que les dades van ser recollides a l’estiu que és una època on els paràmetres poden augmentar una mica degut a la temperatura i a la humitat i que fins i tot amb això les dades estaven dins els paràmetres establerts per la Unió Europea.
Parlant amb en Joan Roca (Tinent d’Alcalde i Regidor d’Espais Públics, Equipaments i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilassar de Mar) em va comentar que els paràmetres no havien variat gaire fins a data d’avui perquè no s’havia dut cap acció destacada en relació a implantacions d’indústries o similars al nostre municipi.
A més hi ha factors que afavoreixen la bona qualitat de l’aire com per exemple que existeixen més de 4.000 arbres al nostre municipi que ajuden a la captació de CO2.
Pots comparar les dades de Vilassar de Mar en relació al seu entorn?
Vaig fer una comparativa amb les dades de Mataró i del global de Catalunya. I val a dir que les dades són força semblants. Totes estan dins els paràmetres recomanables. Si que és veritat que l’ozó és el que destaca més per sobre pel tema de la temperatura i de la humitat, però realment es van complint els paràmetres.
Tot i així cal dir que la gent no té gaire consciència del tema. Es té la creença que si tot segueix igual la qualitat de l’aire es mantindrà i això no serà així mentre continuem fent actuacions que perjudiquen el medi ambient i els ecosistemes. Això repercutirà amb total seguretat en la salut de les persones en general i en la qualitat de l’aire en particular.
No es tracta només de no emetre CO2, sinó preservar els ecosistemes per poder mantenir un equilibri en la seva absorció.
La pandèmia mundial saps si ha modificat els paràmetres de qualitat de l’aire?
Sí. El NO2 s’ha reduït un 50% !
A Catalunya es va fer un estudi i a les gràfiques comparatives de les dades del 2015 i del 2020 es conclou que a la fase d’estat d’alarma (de març a maig de 2020) es va reduir un 50% la pol·lució atmosfèrica. I fins i tot, quan es van relaxar les mesures de confinament les dades estaven per sota de les registrades l’any 2015.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit del professor que t’ha tutoritzat, el Pere Mafé.
Fantastic treball Ariadna!! Enhorabona! Nomes esperar que el teu treball pigui ajudar a millorar el nostre món