El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2024, continuem la sèrie d’entrevistes amb l’Amadeu Domènech i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula El xintoisme. La religió del país nipó. i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Jo vaig escollir aquest tema perquè m’agradava molt el Japó. Jo, com molta gent em vaig iniciar en el Japó per l’anime i el manga. Però jo no m’he quedat aquí. A mida que m’he fet gran m’ha interessat cada cop més la seva cultura i el funcionament de la societat japonesa. Així, l’anime i el manga limitava els meus coneixements ja que són dues coses que reflecteixen el seu món ideal i no el seu món real.
A partir de 3r d’ESO i de l’assignatura d’Història i Cultura de les Religions i de la meva professora Carme Piferrer, vaig poder descobrir una mica més la religió japonesa i la seva transcendència a la societat. I a partir de 4t la Carme ja em va insinuar la possibilitat de fer aquest treball de recerca per poder aprofundir en els meus interessos en la societat japonesa.
A més a més en un futur m’agradaria viatjar al Japó i fins i tot poder-hi treballar, i per fer això trobo imprescindible conèixer bé la societat japonesa. La veritat és que la confecció d’aquest treball m’ha ajudat a entendre millor com s’estructura la societat japonesa i com ha evolucionat durant la seva història al pas dels anys.
Per cert, de què vols treballar allà al Japó?
Bé, jo em vull dedicar al món de la producció i de la realització audiovisual. Sembla que a més, al Japó busquen bastant treballadors occidentals perquè els agrada la visió diferent i creativa que tenim de les coses.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
A partir de la religió autòctona del Japó, el xintoisme, explicar com és la seva societat actual. Històricament les religions sempre han anat de la mà de les societats amb les que conviuen i es modelen mútuament.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
És cert que he tingut moments de dubte i de problemes. Pensa que la gran majoria de la informació que he obtingut estava en japonès i en el millor dels casos en anglès. Per tant la llengua ha estat un gran entrebanc.
També he hagut de comprar i llegir molts llibres. Mira, jo no he estat mai un gran lector, però a rel d’aquest treball em sembla que he llegit més llibres aquest últim any que en la resta de la meva vida.
Però n’he tret un aprenentatge i és el de saber filtrar la veracitat de les dades que he pogut extreure d’internet per comparació amb les apreses als llibres, i així poder arribar a l’explicació personal i planera dels continguts del treball.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Vaig veure que a rel de la 2a guerra mundial el Japó es va obrir molt a la cultura occidental, sobretot a Estats Units, però no pel fet que es volguessin obrir per submissió sinó perquè van entendre que per sobreviure en el planeta havien de forçar aquesta obertura, tot i que culturalment i per a les seves tradicions fos una qüestió extremadament difícil.
Japó es va industrialitzar en un període molt curt i venien d’una època profundament feudal. En molt poc temps van fer un canvi enorme que fins i tot va provocar una guerra interna. Encara avui en dia el Japó té les dues cares, de la més atrevida de les modernitats i de les tradicions més profundes i antigues.
Al teu treball esmentes que el xintoisme és la segona religió del Japó. Quina és la primera?
Bé, el xintoisme és la segona religió més practicada al Japó darrera del budisme, però és l’única que és autòctona. El xintoisme no té ànsia expansionista, només parla del Japó.
També és cert, que encara que sigui la segona més practicada segons les estadístiques, he arribat a la conclusió personal que realment hauria de ser la primera, ja que el xintoisme no necessàriament s’ha de practicar en temples i ritus, simplement és la manera de ser japonesa, fent que inconscientment la practiqui tota la seva societat.
El xintoisme és monotoeïsta…?
Bé, és estrany. El xintoisme no té un Déu específic. Per contra tampoc no té moltes deïtats. Si és cert que dins la seva mitologia hi ha unes “deïtats” que es poden considerar més importants, però com a Dèus en sí mateixos que ho controlen tot no existeixen. Podríem dir que el xinto s’envolta de la natura i dels kamis, els quals són els esperits de la natura.
És a dir la seva religió no és tant una creença sinó una forma de vida, és el que conforma la manera de ser japonesa.
Per posar-te uns exemples clars: al Japó pots ser budista i ser xintoista, i pots ser cristià i ser xintoista, perquè el xintoisme és una manera de relacionar-se amb la natura i el mode de vida
El xintoisme té una jerarquia clerical?
Si bé és cert que hi ha sacerdots i monges, la jerarquia del xintoisme és molt més feble que la del budisme, per exemple. Però sí, hi ha figures que realitzen els rituals religiosos.
Quina influència té l’emperador del Japó sobre la societat i sobre la religió japonesa?
De fet el xintoisme té kamis, i aquests tenen diferents importàncies segons la seva mitologia. Doncs l’emperador, abans de la 2a guerra mundial, era considerat el missatger directe dels déus, del cel i del sol. Podríem dir que era un kami present, de carn i ossos, que governava el Japó i el xintoisme.
A partir de la 2a guerra mundial aquest concepte va començar a canviar i cada cop més l’emperador es veu només com el que és, un poder polític. Tot i així és una qüestió difícil d’erradicar i encara hi ha un sector de la societat que veu l’emperador com un missatger de la “deessa” del sol, una de les “deïtats” més importants dins de l’escala que havíem dit.
La societat japonesa tradicional és coneix que és molt conservadors i masclista. Això no entra en contradicció amb el xintoisme que promou una vida harmònica amb la natura i amb l’ésser humà?
Potser és que només ho analitzem des del punt de vista occidental. El que nosaltres vivim com masclisme ells segurament ho veuen com tradició. Sí és cert que hi ha manca d’oportunitats entre homes i dones i per tant jo ho defineixo com a masclisme, però ells tenen un altre punt de vista.
A més al xintoisme no hi ha cap escrit ni ensenyament que digui que l’home i la dona siguin superiors ni inferiors a l’altre. El xintoisme promou la igualtat dins de la natura i de l’ordre establert.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Carme Piferrer.
