Des de mitjans del primer trimestre, els dijous després del pati s’ha convertit en l’hora de les matemàtiques diferents. Això és el que poden pensar els vuit alumnes que cada dijous han estat preparant la participació a la Copa Cangur. En aquesta prova hi van set alumnes d’entre segon i tercer d’ESO representant l’Institut en una competició de resoldre problemes en grup. Ja sé que abans he parlat de vuit alumnes però no, no m’he equivocat; aquest any, la participació en aquesta competició l’han preparat els set alumnes de l’equip i una reserva que està tant o més preparada que la resta.
Ja fa sis anys que hi participem, i any rere any hem anat aprenent i, sobretot, gaudint l’experiència, aconseguint de cadascuna de les participacions anteriors, aquella aportació de coneixement que ajudés a fer créixer les ganes i la motivació per a l’equip.
Aquest any vam decidir canviar de seu: volíem veure un lloc nou, veure com les matemàtiques es poden gaudir en ambients molt diversos i amb equips humans molt diferents. A Pallaresos ens vam trobar una molt bona rebuda. L’organització es va preocupar molt de nosaltres i ens va donar moltes facilitats per fer-nos sentir ben acollits i com si fóssim a casa. La competició començava a les 16:30 però a les 16:00 havíem de ser allà per fer les acreditacions, passar pel photocall i anar-nos distribuint al gimnàs de l’institut. Els alumnes van arribar molt puntuals i, de seguida, els representats del professorat de matemàtiques, que no volíem perdre’ns l’oportunitat de gaudir d’aquesta festa.
Després del sorteig de la distribució dels diferents equips al gimnàs, vam veure que ens havia tocat estar bastant a prop del jurat (cosa positiva, ja que un dels participants s’ha d’anar aixecant a entregar els fulls amb les respostes durant tota la competició). Ja només quedava instal·lar-se, concentrar-se i passar-ho bé… almenys aquestes eren les indicacions que van rebre els alumnes a darrera hora.
Un cop més, els encarregats de l’organització expliquen les normes de la competició i els donen els sobres amb els problemes que hauran de resoldre al llarg d’una hora de competició, de seixanta minuts de màxima concentració.
Veure els set alumnes de l’institut concentrats treballant en equip, resolent problemes de gran dificultat, triant la millor estratègia tant per a la resolució com per guanyar el màxim de punts a la competició, dona valor a una de les professions més poc valorades a la nostra societat: el professor de matemàtiques.
Els darrers minuts són especialment intensos: des de fora es veu com no paren de treballar, com les converses entre els membres de l’equip són constants, com s’entreguen problemes dels què no sabrem si la resposta ha estat correcta fins al moment de l’entrega de premis…
Finalment el temps s’acaba i ens podem apropar a veure les cares d’il·lusió i felicitat dels alumnes participants. Han lluitat fins al darrer segon, han estat fent càlculs fins al moment en què, des del micròfon, s’anuncia el final del temps, però, sobretot, han gaudit de l’experiència. Aquest és el moment en què et comencen a explicar com han treballat, com han decidit quins problemes fer, amb quines dificultats s’han trobat i, allò que és més gratificant, com han gaudit de treballar en equip. Es tracta d’alumnes de segon i de tercer d’ESO, que no es coneixien fins que vam començar a preparar la nostra participació a la Copa, però que han acabat amb un gran nivell de complicitat.
El moment més emocionant arriba quan comencen a anunciar els guanyadors. Primer anuncien el tercer classificat: “tercer classificat l’equip 7 d’El Morell”; en aquest moment la nostra esperança de ser guanyadors augmenta una miqueta, però el moment de sentir quin era el segon equip, ens va fer començar a pensar que el somni dels darrers sis anys d’hores de feina, d’hores de preparar problemes, de treball i sacrifici, podria tenir un final feliç: “com a segon classificat: l’equip 11 dels Pallaresos”; en aquest moment, ja teníem pràcticament assegurat el primer lloc, ja que els equips del Morell i dels Pallaresos eren els que havien estat tota la competició lluitant amb nosaltres a les tres primeres posicions, però encara ens faltava la confirmació definitiva: “i… com a guanyador absolut d’aquesta Copa Cangur:… l’equip número 14 de Vila-seca”. En aquest moment hi va haver salts, crits, emoció, i molts altres sentiments que van acabar a la foto dels campions. Resoldre de manera correcta vuit dels quinze problemes proposats ens havia donat el triomf; hem guanyat a la Copa Cangur!
Un dels membres de l’equip, un cop estàvem més relaxats al McDonalds fent una celebració que ja s’ha convertit en tradicional, va comentar l’ extraordinària compenetració dels set membres que van estar durant aquells seixanta minuts concentrats en la resolució dels problemes: “si qualsevol dels set no hagués vingut, no hauríem aconseguit guanyar”; aquesta frase és una síntesi excepcional del nivell de compenetració que van demostrar tots set, que cadascun va tenir el seu lloc a l’equip, que tots són importants i part d’un tot. Gràcies a Pablo Avilés, Silvia Faro, Joan Granado, Roser Guzmán, Judith López, Nur Ortega, Andrea Villar i Anas Yemlahi per la vostra feina!
Ara ens toca continuar, ja que ens hem classificat per participar a la fase final de la Copa amb els guanyadors de les altres seus de tot Catalunya. Serà el proper dia 5 de març a Montmeló, i nosaltres anirem amb ganes de continuar gaudint de les matemàtiques diferents.
Javier del Río. Coordinador Copa Cangur
