Els alumnes de l’optativa de francès vam anar a Reus a veure una obra de teatre. En ella, la protagonista, una adolescent que se sent diferent, descobreix, mitjançant un llibre, qui van ser les seves avantpassades i com va ser la seva vida.
La primera època a la qual viatja és a la de Joana d’Arc. Aquesta noia va ser cremada a la foguera, acusada de bruixeria, a l’edat de 19 anys. Però hi ha tota una història darrere. Per començar, Joana d’Arc, no era com la majoria de dones d’aquell temps. Es diferenciava per la seva força mental i la seva actitud. I és que ella afirmava haver sentit a Déu, qui l’havia animat a combatre contra l’exèrcit anglès. D’aquesta manera, Joana es posà al davant de l’exèrcit de França i el comandà cap a la victòria en innumerables batalles. El problema? Era un perill fins i tot per a la pròpia Església francesa. Per fer-la desaparèixer del mapa, van acusar-la injustament de bruixa i va ser cremada a la foguera. Segles després, la pròpia Església la va nomenar santa.
Seguim el viatge situant-nos en l’època de Maria Antonieta, que fou reina consort de França. Ella sempre havia estat considerada una persona frívola, encara que en realitat va ser una dona valenta, amb molta seguretat i sempre fidel a si mateixa. Però, amb l’arribada de la Revolució Francesa i la conquesta de París, Maria Antonieta va ser guillotinada als 38 anys, acusada de traició. El fet de ser dona i la seva posició van contribuir també a la seva mort, ja que ser dona en aquella època no era fàcil. Posteriorment a la seva mort es va convertir en part de la cultura popular i en una figura històrica important.
Per acabar, vam viatjar cap al 1915, quan va néixer una nena anomenada Edith Piaf, que fou criada als carrers de París. Va tenir una filla als 17 anys, Marcelle, que morí a causa d’una malaltia. Tot i portar un gran dolor dins seu, va seguir composant i cantant després de la Segona Guerra Mundial, fent-se famosa amb interpretant La vie en rose, la seva cançó més cèlebre. Posteriorment, conegué el seu gran amor, anomenat Marcel Cerdan, que desafortunadament va morir en un accident d’avió. Edith, que va tenir una vida molt tràgica, seguí lluitant per ella mateixa, cantant i component, ja que era una forma de expressar tot el que havia viscut.
En conclusió, va ser una obra molt divertida i entretinguda, i sobretot, ens va ensenyar uns grans valors, com els de lluitar passi el que passi, i siguis del gènere que siguis. Vam entendre tots els diàlegs i això ho vam agrair molt. Felicitem els actors per la seva gran actuació.
Les alumnes de 4rt.
