La setmana passada es va inaugurar el cicle cinematogràfic Pantalla Barcelona als centres cívics dels barris. Aquest any tracta sobre la ciutat, amb una mirada crítica i social. Són pel·lícules creades o produïdes a BCN o Catalunya i fan reflexionar més enllà de la projecció. En acabar, sempre hi ha un col·loqui amb el director, els actors o activistes socials relacionats amb el tema del qual es tracta a la pel·lícula. Molts alumnes de l’aula d’acollida hi vam voler participar i vam quedar per anar al CC Fort Pienc a veure el documental Waiting for Barcelona.

La pel·lícula segueix els passos del Mou, un jove sense sostre que es busca la vida als carrers de Barcelona, venent ferralla i cantant al metro. El Mou va arribar a Barcelona amb disset anys i va obtenir uns documents perquè era menor d’edat. Però després els va perdre per haver estat ficat en embolics; de fet, va estar a presó quatre anys i després de sortir-ne es va casar amb una noia argentina amb els documents espanyols; però, tot i això, no va recuperar els seus papers. La seva situació és cada cop més difícil, ja que sense els papers no pot treballar ni avançar. Al final del documental, veiem que el Mou es va posant malalt del cap perquè aquesta situació l’afecta massa, i ja no és el jove alegre i animat del principi.

Personalment, aquest curtmetratge em va impactar molt i em va fer pensar. Només s’està parlant d’una sola persona entre milions en tot el món que estan en aquesta situació. També penso que és un tema molt delicat depenent de la persona. Per mi aquest documental ha estat molt difícil de veure perquè és una cosa diària que veiem tots els dies pels carrers de Barcelona.

Giorgia Pauta, 4t d'ESO (Aula d'acollida)