En un món com el nostre, on les llengües estan en constant evolució, és molt important que la gent d’altres països no perdi la seva identitat cultural.
Per recordar la importància de la diversitat d’idiomes, aquesta setmana se celebra la setmana de les llengües al Joan Ramón Benaprès. Aquest centre compta amb 33 llengües diferents, la qual cosa enriqueix la nostra cultura i coneixements. Per commemorar aquesta setmana hem volgut parlar amb diferents alumnes que han sigut nouvingudes i que no parlen ni català ni castellà a casa seva.
La Natasha Craven, alumna de 1r de batxillerat A, ens comenta que parla un total de quatre llengües: català, castellà, anglès i rus. A més, parla també una mica de lituà. A casa seva, ella ens afirma que parla amb els seus pares tant rus i anglès com castellà, aquest últim amb les seves germanes que també van a l’institut. Per aprendre la llengua russa i anglesa, per més que la parlés de forma habitual a casa seva, la Natasha va haver d’anar a classes particulars on va aprendre a escriure-les i llegir-les, ajudant-la a tenir un millor nivell i poder parlar aquestes llengües amb propietat. Ella ens diu que el que va considerar més difícil va ser aprendre el vocabulari, ja que a vegades, sense voler, barreja les paraules d’una llengua amb l’altra, això li passa sobretot amb el català i el castellà a causa que són llengües on moltes paraules s’assemblen bastant. Això sí, saber més d’una llengua sempre l’ha portat avantatge, un exemple d’això és que quan un noi/noia venia nou a l’escola era ella sempre la qui li traduïa qualsevol cosa donant-li així l’oportunitat de conèixer sobre altres persones i cultures.
L’Eleonora Vaiana, alumna de 1r de batxillerat D, ens va explicar la seva experiència amb l’aprenentatge de tres llengües diferents de la seva materna. Ella ens va dir que parla quatre llengües en total: italià, castellà, català i anglès. D’aquestes quatre, les que més domina són l’italià, que el parla a casa seva, i el castellà, que el parla amb els seus amics, mentre que el català i l’anglès només els fa servir a classe. També ens va comentar que és per aquesta mateixa raó que li va costar més aprendre el català que el castellà, encara que tots dos van ser difícils. Eleonora ens va contar que parlar tants idiomes té tant avantatges, com, per exemple, que la dominació de diversos idiomes serveix per facilitar el procés d’aprenentatge d’altres llengües i també pel currículum, com desavantatges, que, per exemple, els exàmens se li fan més complicats. Finalment, ella ens va dir que creu que preservar idiomes és molt important i va assegurar que ella els ensenyarà tant l’idioma italià com els costums italians als seus fills perquè considera que ha de mantenir les seves arrels italianes en la família futura.
La Malika El Fassi de 1r batxillerat A, ens informa que parla i és capaç d’escriure un to tal de 3 llengües: castellà, català i marroquí, de les quals les que més controla són el castellà, ja que és l’idioma amb el qual acostuma a parlar amb les seves amigues i una mica amb la seva família junt amb el marroquí. També ens explica que l’idioma que parla a casa seva no el va reforçar en cap acadèmia d’idiomes, sinó que tan sols la va aprendre gràcies als seus pares. En canvi, fa temps va fer a classes d’àrab. Per tant, entén l’idioma, però no és capaç d’escriure’l. En el cas de Malika, ella va néixer a Barcelona, així que no va tenir cap inconvenient a aprendre les diferents llengües igual que ens comenta que aquí hi ha molt poca gent que parla marroquí, en conseqüència, no hi ha llocs on pugui parlar-la. Finalment, ella pensa que és bo saber diverses llengües, ja que a part que et fa més culte et pot ajudar a l’hora de viatjar a diferents països.
En definitiva, després d’haver parlat amb les tres alumnes, hem arribat a la conclusió que les llengües al voltant del món són molt més que simples mitjans de comunicació; les llengües són el que ens permet unir-nos amb la gent de les nostres terres, el que ens fa diferents i semblants al mateix temps. És essencial que tothom mantingui viva la seva llengua materna i l’expandeixi per tot arreu perquè aquesta no desaparegui al cap dels segles.
Text: Júlia Martin, Noa Ibañez i Bianca D’Alessandro
Hola,
Voldria fer una petita aportació. No existeix el marroquí com a idioma, més aviat, seria l’àrab o l’amazigh.
Salutacions,
Moltes gràcies per l’aportació!
Les redactores afirmen que l’entrevistada assegura que anomena “marroquí” la seva llengua materna, tot i que això no treu que no s’estigui referint a una variant de les llengües que menciona. Intentarem aclarir a quina de les dues llengües correspon.
Salutacions.