Laura Rivas, una noia de Còrdova que amb tan sols 19 anys ja s’ha fet el seu lloc en el món de la música, compta amb el seu primer single (Habibi) a més d’haver cantat amb artistes com Pablo Alborán o Sebastián Yatra. La Benvista l’ha entrevistat perquè ens parli de la seva experiència en el món de la música.
Sempre vas tenir clar el que volies fer?
Sí. Des de molt petita m’ha agradat la música. Sempre he tingut aquesta cosa de dir “i si sortís bé?”. Al cap i a la fi, és una professió on la sort està molt present.
Amb quants anys vas començar a cantar?
Canto des de petita, però és veritat que des de fa quatre anys vaig començar a cantar de cara al públic i, a més, a pujar vídeos a les meves xarxes socials.
Com et vas llançar al món de la música?
La primera vegada que la meva família em va escoltar va ser en un karaoke. Em vaig llançar a cantar mentre estàvem tots menjant. Pel que fa a adreçar-me a la gent del carrer, va ser un dia que vaig pujar un cover a les meves xarxes socials, però amb la pantalla en negre perquè no m’atrevia que se’m veiés la cara.
Qui va ser el teu major suport per arribar on ets ara?
En general la família sempre és un suport per a tothom, però sí que és veritat que molts dels assoliments que he aconseguit, com ara que m’escoltés Camilo o Aitana cantar, o per exemple que Sebastian Yatra em demanés de cantar amb ell, tot això ha estat gràcies al meu angelet de la sort, que és @tonyaguilarofi. Sempre que pot m’ajuda amb tot.
A més, Laura Rivas va ser finalista de Tierra de Talentos, un programa de televisió de Canal Sur. Consideres que va marcar un abans i un després?
No, el meu cas ha estat una cosa progressiva. No ha sigut d’un dia per l’altre, com a moltíssima gent, ha sigut una muntanya de treball del dia a dia per a cada dia pujar una mica més.
Qui ha estat sempre la teva inspiració?
Des de petita per a mi eren David Bisbal i Pablo Alborán, que després vaig aconseguir gravar amb ell. Avui dia els meus referents són Camilo, Aitana ,Vanesa Martin, Yatra, i molts més.
Tens algun projecte en marxa del qual es pugui avançar alguna cosa?
Ara mateix, amb els estudis, no hi ha cap projecte. L’hivern no és una bona època per a la música
després de llargues jornades de treball i esforç.
Com ha estat el moment de llançar el teu primer single a totes les plataformes , des d’Apple música fins a Spotify?
Va ser una bogeria, no m’imaginava mai preguntar-li a l’Alexa, per exemple, què li semblava la meva cançoneta, que la posi a les històries d’Instagram i que arribés a 70 mil visualitzacions… Tot això és una bogeria.
Després de la publicació del teu primer single (habibi), has rebut molt hate? Com t’afecta?
Mai no he tingut cap problema, soc bastant passota en aquest sentit i les coses no m’afecten tant. Potser en un altre moment em podien haver afectat més. No en rebo i si l’hagués rebut m’hauria estat igual perquè, al cap i a la fi, és la meva vida i jo faig les coses per a la gent que li agradi. A qui no, jo no l’obligo a escoltar-me.
Quin és el millor consell que t’han donat? Qui te’l va donar?
Que en el món de la música sempre t’enganyaran quan estiguis començant. M’ho va dir Chema Rivas
Quin consell li donaries a algú que vulgui seguir els teus passos?
Que no l’afectin les crítiques, però que si són constructives les accepti, que no ha d’agradar a tothom i que sempre que faci les coses sigui de cor i no obligat o qüestionat per ningú.
Toques algun instrument?
El piano i la guitarra una mica. Tot ho he après sola, d’oïda; estic atenta i agafo les coses al vol d’alguns companys de la música.
Si no fos la música, a què t’haguessis volgut dedicar?
Avui dia no sabria què respondre, perquè estic estudiant una enginyeria. Però és d’imatge i so; la música ha d’estar present en la meva feina, ja sigui cantant o treballant per a altres. Però això com a segona opció.
Text i foto: Alejandra Guillaumond Fernández
