Arribar a un país nou no és gens senzill. Menys encara quan la realitat lingüística és diferent a la que coneixem. Com ho fa l’institut per acollir l’alumnat que acaba d’arribar i no coneix el català? Amb aquest petit article des de La Benvista volem resumir les principals accions que es duen a terme.
L’institut ofereix als alumnes nous moltes ajudes perquè es puguin adaptar millor. La més coneguda és l’aula d’acollida, les parelles lingüístiques i també existeix la possibilitat que els estudiants de segon de batxillerat t’ajudin amb reforç a la tarda.
Per qui no sàpiga de què tracten les parelles lingüístiques, aquestes són un grup d’alumnes voluntaris que durant alguns patis durant la setmana es comprometen a tenir una conversa en català amb els alumnes d’acollida.
Per la nostra part podem donar informació bastant detallada de l’opció de parelles lingüístiques, ja que dos de nosaltres vam participar en aquesta activitat. A nosaltres ens sembla molt bona, perquè permet als alumnes que no parlen català a casa puguin practicar aquesta llengua. També ens permet conèixer poder conèixer millor altres cultures, a part de fer que els alumnes estrangers puguin socialitzar i fer amics més ràpidament.
Com a exalumne (Juan Esteban) de l’aula d’acollida puc comptar una experiència més introspectiva, A l’aula d’acollida no ens ensenya el català per mitjà de regles gramaticals (les més importants, com ara l’accentuació i l’apostrofació, sí). El mètode d’aprenentatge és per mitjà d’activitats, com jugar al joc de qui soc, cantar cançons, escriure històries i també s’enfoquen molts en què entenguem les tradicions i les festes de Catalunya com a festa major, Sant Jordi, Santa Tecla, el Carnaval, etc. I també hi ha excursions sobre una mica d’història de Catalunya i Sitges.
Vam tenir l’oportunitat de fer una entrevista a tres alumnes actuals de l’aula d’acollida, a més de la professora Sílvia Garrido. A continuació podreu llegir-la:
ALUMNES:
D’on vens i quina és la teva llengua materna?
Fran 3r ESO: (Argentina → Espanyol )
Violeta 1r ESO: (Lituània → Rus)
Maaha 1 ESO: (Pakistan→ Urdú)
Com va el progrés d’aprendre català?
Tots porten un progrés positiu
Quant temps portes a Catalunya?
Fran → 1 any
Violeta → 3 anys
Maaha → 2 anys
Què us ha sorprès més de la llengua catalana?
Tots van estar d’acord que el més rar o el que menys entenen de l’idioma són els accents oberts i tancats. Una situació que, a més, encara és més complicada a causa de les particularitats subdialectals a Sitges, Vilanova i RIbes respecte al sistema vocàlic tònic. del català.
SÍLVIA:
Quin objectiu té l’aula d’acollida?
Pretén acollir a l’alumnat nou que desconeix a la llengua catalana i acompanyar-los a conèixer nou vocabulari.
Quins mètodes utilitzen per aprendre català?
Es fa servir sobretot l’expressió oral
Aquests mètodes estan funcionant?
En principi si. També hi ha la part de l’alumne, ja que fora de l’institut la llengua catalana en general no la utilitzen tant com el castellà. El que animo és que els alumnes parlin català a l’escola.
Com de ràpida és l’adaptabilitat d’un estudiant a la llengua catalana?
Depèn de l’alumne. Alguns van molt ràpid. Altres, més lents. També depèn del fet que la llengua materna sigui romànica
Què opines d’aquesta iniciativa?
Està bé que a l’alumne nou no el posis el cent per cent del temps en una aula ordinària. Així, a l’aula d’acollida coneixen expressions i vocabulari que després podran aprofitar per entendre millor les classes.
La conclusió que nosaltres traiem de tot això és que en el nostre institut tenim moltes iniciatives per l’adaptació d’alumnes d’origen estranger. Això fa que la seva adaptació sigui més ràpida i més interactiva, ja que es fan moltes activitats orals. Això fa que puguem aprendre els costums d’altres països, a més que aquestes activitats ajuden els alumnes a socialitzar.
Text: Gangzhao Bai, Diego Cobos i Juan Esteban Ruiz
