El mes d’octubre s’acaba amb una de les tradicions més arrelades arreu de Catalunya: la Castanyada. Una festa esperada per grans i petits que se celebra de diferents maneres la nit del 31 d’octubre i que, des de fa molts anys, conviu a casa nostra amb la tradició adoptada del Halloween.

En aquest context, l’alumnat de 2n d’ESO ha volgut participar en el XIII Concurs de microrelats de terror que organitza la biblioteca de l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Esperem que hi hagi sort!

Us atreviu a llegir una petita mostra?

• El tren estava aturat al mig de la foscor de la nit i, per descomptat, no veien a cap passatger. El silenci era aclaparador.
• Entre la foscor de la casa es veia una llum al fons de les escales, hi vam pujar silenciosament. Error. 
• En obrir els ulls, va trobar el gos mort sobre el terra de l’habitació. Sota el llit, un home continuava llepant-li la mà.
• […] va descobrir que Jennifer, en realitat, tenia vint-i-set anys i que, a causa d’una malaltia, anomenada acondroplàsia, havia deixat de créixer.
• […] mil i una formigues van començar a pujar pel seu cos suat, fred i pàl·lid.
• Vaig treure el dispositiu de seguretat de l’arma i els vaig pegar un tir a cadascun. Vaig veure la cara de súplica i de penediment a l’instant que van veure la bala dins seu.
• “Ho faig perquè algú em crida demanant ajuda de l’altra part de la paret!”
• La meva curiositat no deixava la segona pregunta com a opció, així doncs, tremolant i amb el cor a la gola, vaig girar el mànec de la porta.
• La policia va venir a recollir el meu cadàver al cap d’unes hores, però tot era diferent, estava penjat i amb una carta de comiat. No us sona? Perquè a mi sí.