La Mireia Rivero, alumna de 4t d’ESO del nostre centre, ha guanyat el primer premi del concurs de Nanorelats integrat dins del festival de Nanociència “10alamenos9”, en el qual han participat 42 alumnes d’ESO de tota Catalunya. Aquest premi li dona accés directe al concurs a nivell estatal. Volem felicitar la Mireia i l’animem a seguir en aquest camí d’esforç i dedicació. Us adjuntem el relat perquè en pogueu gaudir.
Nano, el meu món
Els microscopis són la finestra al nanomón. Els nostres ulls per veure allò ocult.
Era mitjanit, tots els meus companys ja se n’havien anat a les seves cases, però jo vaig decidir quedar-me. Em dedicava a estudiar una forma de nanotecnologia que ajudés a reparar i modificar l’ADN en l’ICN2-UAB.
Estava sola al laboratori i em trobava absorta sobre el meu microscopi AFM. La llum de la lluna es filtrava a través de les finestres donant-li un especial encant al meu treball. Estava observant un nanotub de grafè quan vaig començar a sentir un pessigolleig i un mareig estrany.
Vaig tancar els ulls.
Ja no hi era. O com a mínim al meu laboratori.
Em trobava agenollada dins d’un tub negre de més o menys la meva mida. Vaig començar a recórre’l per sortir per un extrem i notava com un llit elàstic sota els meus peus. Allò era molt estrany. Un cop fora , un calfred em va recórrer l’esquena… Em trobava al meu laboratori, però ja no era el mateix. Jo no era la mateixa. Era nano.
I vaig esperar a que algú m’advertís. I esperar. I esperar. Però res.
Els microscopis són la finestra al nanomón. Els nostres ulls per veure allò ocult. Però ningú sembla notar-me.
Felicitats Mireia! No es pot dir més en menys paraules. Ets una gran persona!