Caminem de la Pobla de Claramunt a Montbui (Sender de Petit Recorregut PR-C119)

caminada-pobla

 

El dia 2 de Novembre els alumnes de l’Aula d’Acollida (la Lucía, la Ludmila, l‘Abdel, el Mouad, el Younes i jo mateix l’Amarveer) vam anar a una excursió a La Pobla de Claramunt. Els professors que ens van acompanyar van ser l’Eva i el Marcel.

Primer vam caminar fins a la parada de l’autobús. Quan l’autobús va arribar vam pujar tots i vam anar fins a l’estació de trens. Després vam agafar el tren i vam anar a la Pobla de Claramunt. Vam descobrir els safaretjos antics, després vam pujar cap al castell, seguint les marques grogues i blanques. Vam observar moltes coses: arbres, fòssils, cultius, barraques…

Vam caminar unes 3 hores fins a l’església de Collbàs i vam baixar cap al poble de Montbui. Aquí podeu llegir les opinions dels meus companys:

M’ha agradat l’excursió perquè hem trobat  una pedra que tenia com llenties i el Marcel ens ha explicat que són uns fòssils que es diuen nummulits.

També hem trobat una barraca de fa molts anys. La feien servir els pagesos per quan treballaven al camp i feia una tempesta, així es protegien.

Mouad Said

M’ha agradat l´excursió perquè he tret un bé de naturals i he vist molts camps i muntanyes i arbres de pinyes i el que més m’ha agradat és la barraca dels pagesos, perquè he explicat la funció que tenen els bidons per recollir l’aigua quan plou.

I hem caminat 3 hores per arribar a Montbui i també hem vist fòssils en forma de llentia que es diuen nummulits.

Abdel Azzi

La sortida em va agradar, perquè xerrava amb els meus amics de l’ aula d’ acollida. Vaig  agafar fòssils en pedretes. El Marcel va  ser molt divertit amb nosaltres i ens va  fer riure molt, també va  dir moltes coses interessants.

Vaig caminar 8 kilòmetres a peu!!! Al principi estava molt contenta i animada però després… vaig quedar molt esgotada. Pel camí vaig caure d’una forma molt divertida i vaig  riure, però em vaig fer un esquinç al peu. Després de caminar tant em vaig estirar a terra, estava tan cansada que no em va  importar que fos a terra.

Ah, és clar!! M’oblidava explicar això: pel camí ens vam  trobar moltes coses interessants com un fòssil bastant gran en una pedra, també ens vam  trobar l’arbre del codonyat i una església, la de Collbàs, on sortim tots a la foto.

Lucía Rodríguez

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>