Fa no res i sembla que ja faci tant, que faci tant que ens vas deixar, que Una ombra fosca com un núvol de tempesta et va arrabassar la vida i ara ens hem quedat orfes de Dones com tu. Adéu-suau, Isabel-Clara Simó tant de bo Un tros de cel t’esperi més enllà de l’horitzó.
