Alguns treballs d’interpretació per plans d’una guitarra espanyola fets pels alumnes de 3r d’ESO. Un tema picassià que permet estudiar l’autor tot reproduint el seu procés de treball.
Pels volts de l’any 1912, Picasso va començar a introduir la tècnica del collage, una nova forma d’entendre l’obra cavall entre la pintura, l’escultura i l’acoblament industrial. La pintura començava a semblar-se a una construcció i això podem diferenciar en aquesta obra realitzada amb cartró, cordes i filferros.
Per a la creació de la Guitarra, Picasso va fer un salt radical de la tradició escultòrica de modelatge (tallat o modelat) a una nova tècnica d’assemblatge. Va crear una primera versió de la guitarra del cartró el 1912, i posteriorment va refer el treball en xapa; la modernitat ordinària d’ambdós materials és molt diferent dels materials escultòrics tradicionals com el bronze, la fusta i el marbre. Els plans de cartró es dediquen a un joc de ple-buit en el qual es suggereix un volum no representat. En una demostració que la lectura de les formes visuals pot variar en funció del seu context, el forat de la guitarra, que normalment forada la superfície llisa de l’instrument, aquí es projecta cap enfora.
La Guitarra, no va ser concebuda com un volum, sinó com un relleu, una superposició de superfícies planes en un espai tridimensional.
