Després de dos anys sense poder celebrar la Diada, tornem a celebrar el dia del Patró de Catalunya al nostre institut. No ens ha faltat res, hem tingut roses, se n’ha cuidat l’Enric; s’han organitzat els tallers, que han estat variats: d’escacs, on hem pogut veure alguns alumnes participant; i altres, com el d’intercanvi de llibres… A l’hora de tutoria, s’han barrejat i trobat alumnes de diferents aules i nivells, que han aprofitat per decorar els passadissos amb colors i formes adients al dia, i ben originals.
I, d’una forma una mica anònima, s’han repartit dos premis, de 25 euros cadascun, a dues noies de 3r A, una és l’Omaima Aselmane i l’altra la Diana de Vasconcelos, per haver fet els dos bookface més macos que jo hagi vist, i que estan posats a la porta del Departament de Llengües perquè tot aquell que vulgui pugui veure’ls. Aquestes dues noies, la Marina de 2n de batxillerat, més la Natalia Hidalgo Espinosa, de 2n C, han participat en el Certamen literari de Ca n’Oriach, que va celebrar-se dissabte passat, dia 30 de maig, amb tres textos en prosa, un en llengua castellana sobre l’amor, i els altres dos en llengua catalana en forma de diari. La Natalia va guanyar el segon premi de la segona categoria.
Us presentem el text guanyador de la segona categoria, de la Natalia, i els altres dos, de la Diana i de l’Omaima.
Natalia Hidalgo _ Certamen literari de Ca n'Oriac: Tan mío
A mí siempre me han vendido el amor como algo perfecto. Pero no, porque el amor contiene muchas más cosas que un simple significado de diccionario. Contiene sentimientos reales, promesas vacías, destellos, oscuridad; una mezcla curiosa que puedes y experimentarás toda la vida. Porque el amor es imprevisible.
Tal vez te encuentres a esa persona que sacude tu mundo y te hace volar en un paso de cebra, en el autobús, en los pasillos del supermercado. Tal vez tenéis un traspié, tal vez no os hablaréis, tal vez os sonriáis. Tal vez conectéis, tal vez os crucéis diariamente por la misma calle; y algún día tengas el valor de hablarle, de cruzar palabra. Pues ahí está la magia.
Pero, al fin y al cabo, el amor no es más que una debilidad, nos vuelve vulnerables ante cualquier acto, cualquier palabra. Nos destruye lentamente por esa discusión al no haber fregado la vajilla, o no haber recogido la ropa porque se ha puesto a llover.
Me acuerdo que cuando mis padres discutían me decía mi padre: "No te preocupes, mi niña, después de la tormenta siempre sale el sol". ¿Quién dijo que después de la tormenta sale el sol, cuando puede caer un rayo?
No hay más, el amor no huele a rosas, creedme, huele a muchas cosas: cloro de piscina, asfalto, despedidas amargas, nicotina, lluvia, sal de mar, vainilla, incluso a algo que no puedo descifrar, porque es tan suyo que lo único que se puede saber con certeza es que el amor se siente, pero nunca se llega a entender. Porque es mi debilidad y la de millones de personas.
Porque el amor es eso, una debilidad, y eso es lo único que sé sobre él.
Autora. Natalia Hidalgo (Alumna de 2n C de l’Agustí Serra i Fontanet)
A la Biblioteca ens han arribat tres llibres, dos sobre la ciutat de Sabadell, descoberts arran de la visita al Vapor Buxeda feta amb alumnes de 3r del nostre institut, que són: Engolits per la història! Història il·lustrada de Sabadell, i Dona i treball tèxtil, que, com a coordinadora de la biblioteca i sabadellenca des de fa quasi trenta anys, he considerat que havíem de tenir-los. El tercer llibre és T’estimo fins a l’horitzó, d’en Roc Casagran i la Mari Fouz, completament diferent i amb ganes de portar-lo cap a l’Aula d’Acollida pels alumnes més avançats. Aquí presentaré els llibres:
