El dijous 19 de desembre ens ha visitat el senyor Gustavo Pérez, colombià, defensor de drets humans i del medi ambient. Ha fet una xerrada a 1ª hora, amb els estudiants de batxillerat, sobre les seves vivències. Aquest home ha explicat totes les dificultats per a sobreviure en una comarca aïllada de la resta del país, on només s’hi podia arribar en avionetes. Aquesta població civil de prop de 10 000 persones va haver de conviure al mig de guerrillers, traficants de droga, exèrcit colombià, paramilitars, etc. Les dones en aquesta població van protagonitzar una protesta en la qual elles es van plantar, argumentant que no volien tenir més fills, si havien de continuar molts d’ells obligats d’anar a la guerra, bé sigui com a guerriller o com a soldat.
Gustavo Pérez va ser elegit per part d’aquesta població civil com a representant per poder millorar les seves condicions de vida. Va aprendre que tenien drets humans com totes les persones. Va demanar per a la seva gent, durant les negociacions per a arribar a un acord de pau entre les diferents faccions armades, millores locals, aconseguint escoles per a la seva gent i més pau.
Finalment, l’aparició d’empreses de mineria extractiva (petroli, or, maragda) va significar que hagués de marxar del seu país degut a les amenaces de mort cap a ell i a la seva família. Ha comentat com l’aigua del riu havia estat contaminada fins al punt de morir les tortugues aquàtiques i d’altres animals. També van emmalaltir moltes persones per culpa de l’empitjorament de la qualitat de l’aigua. Molts indígenes que protestaven van ser assassinats, i el mateix Gustavo Pérez va ser avisat per companys que estava en la llista de persones a ser executades per part de sicaris.
Actualment, Gustavo Pérez es troba acollit a Espanya, per part d’Amnistia Internacional, en un programa de protecció a defensors de drets humans i del medi ambient. Ha vingut dintre d’una gira en la qual aprofita per a conscienciar les persones dels valors de la pau, l’educació, els drets humans i la defensa del medi ambient.
