Juga a perdre la por i escriu a qualsevol paret de casa teva
tots els noms que han omplert de llum la teva vida,
per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.
Miquel Martí i Pol. El parany
Iniciem el curs vivint el dol que ens ha provocat la mort d’un infant de la nostra escola. Primer ha estat un procés viscut en l’equip de mestres i acompanyat per la Núria Fontàs per després compartir-lo amb els nens i les nenes i amb el conjunt de la comunitat educativa del Montserrat Solà.
Una formació integral dels infants no pot deixar de banda parlar de la mort i el dol. Perquè formen part de la vida, perquè els nens i les nenes tenen dret a rebre informació i perquè sempre hi ha infants en dol per diferents pèrdues. Totes les pèrdues que tenim al llarg de la vida ens preparen per a la mort, la pròpia i la dels éssers estimats. Cal doncs, una bona elaboració personal de les pèrdues per tenir una vida emocionalment sana.
En diverses sessions de treball en equip (claustres i cicles), definim com serà el procés, acordem la informació que donarem als infants i establim el calendari. Però l’essencial ha estat compartir la reflexió sobre quina ha de ser la nostra actitud com a educadors i educadores:
- Acompanyar els sentiments que manifesten els infants.
- Abraçar les seves pèrdues significatives (les de la seva família, alguna mascota, un objecte significatiu…).
- Observar-los i donar-los espai, temps, confiança (a través de l’escolta activa, per mitjà del joc, el dibuix…) perquè manifestin les seves emocions, les reconeguin i li posin nom.
- Mostrar-nos disponibles, flexibles i sensibles, des de la nostra pròpia emoció. Amb empatia i proximitat.
- Atendre les seves demandes, sostenir el plor, els silencis, les converses…
- Respondre les seves preguntes amb sinceritat i honestedat.
- Fer-los partícips de les accions i actuacions que realitzarem.
Després de la primera conversa amb els nens i les nenes, posem en comú la vivència, la metodologia emprada, les aportacions d’alguns infants, les dinàmiques, els contes… Tot flueix en una atmosfera plena d’emocions, respecte i afecte. Narracions, il·lustracions, música, jocs i converses es fan protagonistes en les rotllanes dels Petits i Novells i en les assemblees dels Mitjans i Grans.
Decidim fer un acte col·lectiu que ens ajudarà a integrar la pèrdua. L’acció entrellaça les idees dels infants, el conte que s’ha explicat en molts grups i el lledoner que va morir el curs passat: Plantarem un arbre al pati, a la plaça del nostre lledoner. Escriurem els nostres records, un poema, un pensament… Farem servir fulles de tota mena (de plàtan de magnòlia…) com a suport dels nostres missatges. Les paraules i el compost que faran les fulles amb la humitat de la terra bona, donaran vida i faran créixer el nostre arbre.
Divendres 21 d’octubre tot està a punt. El dia abans, treballadors del Servei d’Espais Públics de l’Ajuntament de Mataró han buidat la placeta del lledoner de còdols i ho han deixat tot preparat per plantar una xicranda l’endemà.
Prèviament a la trobada, cada tutoria fa un treball d’anticipació amb els infants per parlar de la dimensió col·lectiva de l’acte vinculada a una actitud responsable i conscient cap a un mateix i les altres persones. En companyia i amb la força que dona sentir-nos part de la comunitat educativa del Solà, fem un acte petit i bonic. A mida nostra, tendre i amorós. Tal com ens l’havíem imaginat. Ara la xicranda esdevé el nostre arbre dels records, aquell que ens ajudarà a recordar totes les persones que estimem de la nostra comunitat educativa i que ja no hi són.
Recordar vol dir tornar al cor. I és des del cor que el farem present i l’imaginarem feliç i content en l’escola que el va acollir.
Fonts:
- Bibliografia de referència: Miret Rial, A. (2016). El centre educatiu de dol. Guia per afrontar la mort, el dol i les pèrdues en els centres educatius. Barcelona: Tarannà Edicions. Col·lecció ROURE.
- Àlbum il·lustrat: L’arbre dels records. Brita Teckentrup. NubeOcho i Pepa Montano Editora.
