Un dia, al grup del Mandariner, va arribar un conte molt especial: Menjacabòries, un àlbum d’Anthony Browne (Editorial Kalandraka, 2011) que narra la història d’en Bernat, un nen que sempre estava preocupat. Es preocupava pels barrets, per les sabates, li amoïnaven els núvols, la pluja i, sobretot, els ocells gegants. La seva àvia sabia molt bé que un menjacabòries el podria ajudar, un ninot petit originari de Guatemala.
El relat convida als nens i a les nenes a parlar de les seves pors i preocupacions. I parlen d’aquesta emoció que tots i totes sentim davant determinades situacions de la vida. L’Alba, la seva mestra, els explica que la por ens manté en alerta i ens protegeix dels perills, que hem d’aprendre a atendre-la, a deixar-la fluir i a regular-la i que explicar les nostres pors a les persones que estimem, família i/o amistats, ens ajuda a transitar-la millor i recobrar la calma.
Surt la iniciativa de construir un menjacabòries amb trossos de fusta, retalls de roba i fils per fer-lo servir com ho fan els nens i les nenes de Guatemala que, a l’hora d’anar a dormir, els expliquen les seves preocupacions, els col·loquen a sota del coixí i l’endemà es desperten una mica més tranquils.
Apareix un altre interès: Guatemala. “On és Guatemala?” Descobreixen la bola del món i, espontàniament, s’inicia una conversa sobre la guerra i la pau… Sorgeix una pregunta: “Però les persones que manen, com és que decideixen fer una guerra?”
I després una idea: “Enviar una carta als senyors i a les senyores que manen per demanar que els nens i les nenes del Mandariner no volen que hi hagi guerres al món, que els problemes es solucionen de la mateixa manera com ho fem a l’escola: dialogant”.
La conversa transcorre tendra, dolça, innocent, sincera…
En un altre moment, després d’organitzar el contingut de la carta, els nens i les nenes que tenen major competència amb la llengua escrita, escriuen la carta:
Hem d’aprendre molt dels infants. Ells tenen interès per allò que passa al món, un món que també és el seu. Els preocupa i, des de la seva alçada, se senten capaços d’aportar solucions reals. En aquest cas, compartir amb les persones que manen les normes de convivència del grup per si els poden servir d’ajut. Per aquest motiu, aquesta carta no podia quedar arxivada en un dossier de final de trimestre o penjada a l’aula, s’havia de fer arribar a algú o a algun lloc important.
Gràcies a l’AFA i a la comissió de convivència de l’escola, el passat divendres 15 de març, Jordi Armadans (politòleg, periodista i activista en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Autor de Pau. El valor de la vida als nostres dies (Ara Llibres, 2022) i la Noe Ayguasenosa (mare de la nostra escola i vocal del Consell Català de Foment de la Pau de Catalunya), van visitar el grup del Mandariner, van passar conversa amb els infants, van recollir la carta i es van comprometre fer-la arribar al Consell.
Aquella mateixa tarda, el grup del Mandariner, acompanyat per la seva mestra, van presentar el procés viscut a les seves famílies i a totes aquelles altres que també s’hi van interessar. En Jordi va prendre el relleu de la conversa i va parlar-nos sobre la possibilitat de la pau al món. Va posar en relleu les accions que fem i podem fer des del lloc que ocupem cadascú i com a part que som d’un sistema universal, i que esdevenen compromís col·lectiu amb totes les persones que pateixen guerra, pobresa, fam… d’arreu del món.
Finalment, la carta va arribar el passat dimecres 20 de març al Consell Català de Foment de la Pau i va ser llegida per la seva presidenta, la Sra. M. Gabriela Serra Frediani.
“Per avançar cap a un món en pau,
cal treballar per a que aquest món estigui una mica més endreçat,
més just i més digne per a tothom que hi viu”
Jordi Armadans
