Quan fem la celebració dels aniversaris mirem quants pams fa l’homenatjat: és part del ritual. Al primer aniversari d’aquest any, una criatura va dir que a ell el mesuraven a la paret de casa seva. Uns altres nens també van dir que els ho feien, així que l’endemà vaig portar a l’aula el conte “Quin gust fa la lluna” que té un mesurador d’alçades. Vam explicar com funcionava i vam prendre i anotar la mida de totes les criatures i vam quedar que a finals de curs, tornaríem a mesurar a tothom per veure com havien crescut. És el que hem fet ara, i tots han estat ben contents d’arribar una mica més amunt.
No fa pas gaire que parlàvem d’ocells especials (el més veloç volant, el que sap tenir cura de més fills, el que pot aguantar més bé el fred, el que sap volar dormint, el que fa el niu més bonic, el que sap ballar més bé…). Vam descobrir que l’ocell més gran de tots, que és l’estruç, pot arribar a fer 250 cm d’altura. I, què volia dir aquest número 250? Després de parlar-ho una mica, van concloure que, per saber-ho, necessitàvem un “medidor” que està en una caixa d’eines que té la Blanca. El vam anar a buscar i la Blanca els va explicar que es diu cinta mètrica. A la classe vam estirar-la fins a trobar el número 250. Uns nens van posar-hi al costat les fustes d’un joc que ja havien fet servir temps enrere per mesurar-nos, tantes com fins arribar a 250. Quants nens calen per tenir la mida d’un estruç? Es van haver d’estirar fins a tres nens per arribar a la seva alçada. Després van posar les fustes llargues com l’estruç per si arribaven fins al sostre. Aquí teniu les fotos del procés:
