A l’aula del Mandariner s’ha investigat sobre els arbres de l’escola. A l’acabar el projecte els infants, acompanyats de la seva mestra, fan una reflexió sobre la vida que es genera al voltant d’un arbre: insectes, fongs, herbes i diferents tipus d’animals. S’interessen per les aus. Investiguen sobre les aus: com neixen? On viuen? Com […]

Una de les coses boniques de funcionar amb agrupament vertical és que tot l’alumnat s’acaba coneixent força. Aquells nens i nenes que havien format part d’un grup un curs és probable que es retrobin en un altre moment de l’escolarització. A més a més d’això, l’escola procura per fer activitats internivells que contribueixin a generar

Un dia a l’hora del pati vàrem veure un ocell una mica estrany. Ens va cridar molt l’atenció els moviments que feia volant. Ens n’adonàrem que era un ratpenat! I descobrírem que vivia en un forat a la façana de l’escola, sobre la nostra aula. Vam començar a buscar informació sobre els ratpenats i vàrem

L’escola Montserrat Solà tenim la gran sort d’estar ben a prop del mar. Sovint, doncs, aprofitem per fer-hi passejades, anar-hi una estona a jugar o observar aquest entorn natural magnífic que tenim gairebé al costat de l’escola. De les estones a la platja, també en generem converses que donen lloc a moltes altres activitats. Aquest

Hi ha molta gent que quan veu un insecte sent por. A la majoria dels infants, en canvi, observar-los els meravella. Un dia, els nens i les nenes del grup del Cirerer jugaven a l’aula quan algú va cridar: “Mireu! Una papallona!”. No van passar ni 30 segons que ja hi havia 5 o 6

Un dia, al grup del Mandariner, va arribar un conte molt especial: Menjacabòries, un àlbum d’Anthony Browne (Editorial Kalandraka, 2011) que narra la història d’en Bernat, un nen que sempre estava preocupat. Es preocupava pels barrets, per les sabates, li amoïnaven els núvols, la pluja i, sobretot, els ocells gegants. La seva àvia sabia molt

A l’octubre els nens i les nenes de l’olivera van observar l’arbre que dona nom al seu grup: el color, la forma, la textura… I la van dibuixar. Quan van començar a caure les olives, amb l’ajuda dels nens i nenes del grup de l’Havana, les van collir. Quan van tenir un cistell ben ple,

Avui, a l’aula del Cirerer, hi ha tres nens i nenes jugant a la cuineta. Des de lluny, però, veig que no acaben de trobar idees per establir un joc tranquil i constructiu. M’acosto per donar-los altres idees; em dirigeixo a un infant: “Hola! Que és un restaurant això?” “No, és una casa!” “Ah! I