Avui, a l’aula del Cirerer, hi ha tres nens i nenes jugant a la cuineta. Des de lluny, però, veig que no acaben de trobar idees per establir un joc tranquil i constructiu. M’acosto per donar-los altres idees; em dirigeixo a un infant:
“Hola! Que és un restaurant això?”
“No, és una casa!”
“Ah! I per què no els convides a dinar?”
“Jo, jo! Jo vull ser el cuiner!” (va dir un altre infant).
“I tant”, li vaig dir.
Per intentar donar valor i riquesa al que anava a passar, vaig tenir la idea d’anar a buscar un paper i un retolador i aquell nen de seguida es va animar a escriure tots els plats que els podria dir.
La seva idea i motivació van començar a fer agafar ganes a tota la resta. Molts altres nens i nenes també volien crear la seva pròpia carta de restaurant.
Hi escrivien el menjar que volien i, al costat de cada paraula, hi féiem un dibuix per ajudar a que la lectura fos més fàcil. Al principi era una tasca molt compartida entre ells i jo però, poc a poc, se la van anar fent molt seva. Vam necessitar buscar una taula més gran on hi capiguéssim tots i deixar-la lliure durant tres dies, perquè les poguessin acabar. Estaven tan emocionats fent les seves cartes que no s’acabaven mai! La guardaven i, quan sentien un altre menjar que els agradava, la tornaven a buscar per seguir-la escrivint.
Quan escriuen és important que escoltin molt bé com sona la paraula i intentin esbrinar quina és la o les lletres que cal escriure. Cal estar molt atents, pensar i intentar. Són conscients que tot just n’estan aprenent i que això una cosa molt difícil. Va ser molt bonic veure com s’esforçaven, com buscaven altres referents per orientar-se (noms de la classe, lletres de fusta, altres paraules que sonen iguals…) o com volien ajudar-se tota l’estona entre ells.
La veritat és que el joc de restaurant en si va durar molt poc després. Alguns nens i nenes sí que van jugar a asseure’s i demanar plats de la carta, però aviat la Julia va tenir la idea d’emportar-s’ho a casa i molts d’altres s’hi van animar. Havien gaudit tant del procés que, a l’escola, el joc ja s’havia caducat.
