Gràfics, gràfics, GRÀFICS!!!

Durant el curs anem treballant diferents tipus de gràfics amb dades relacionades amb els continguts que treballem a les diferents àrees. Avui us mostrem un gràfic que vam realitzar a l’aula de 1r sobre els transports que més ens agraden. Després vam crear un gràfic amb el processador de textos Word amb les dades que havien sortit a l’aula i vam triar entre diferents tipus de gràfics. Hem utilitzat, de moment, el gràfic de barres que és el que més coneixem!!

 

La importància de la lletra lligada

A l’escola, els i les mestres fa un temps ens vam plantejar la importància o no d’incloure la lletra lligada o lletra manuscrita al procés lectoescriptor, sentint i alguns pensant també: “ja està passat de moda”, “això no serveix per res”, “de gran no escrivim així”, “s’avorreixen”… vam trobar pros i contres i finalment vam voler deixar escollir als alumnes poder passar a la lletra d’impremta tot passant per sobre l’afiançament de la lletra lligada… i ja anirem veient.
El curs passat vam posar de nou aquest tema sobre la taula, ens adonàvem que la cal·ligrafia, entenent-la com “l’art de fer bona lletra” en general havia empitjorat, que la fluïdesa lectora no millorava el que esperàvem i que l’expressió escrita estava baixant el nivell d’exigència.
Vam investigar, vam fer propostes de millora i vam voler posar a prova tot el que havíem llegit sobre el benefici de la cal·ligrafia i la lletra lligada, vam traçar un pla de treball a l’escola: treball sistemàtic amb relació a l’escriptura i grafisme dins d’aquest aspecte de la lectoescriptura.
I és que la cal·ligrafia aporta la millora d’habilitats tant intel·lectuals com físiques:
1. Reforç de la psicomotricitat fina: mantenir el pols, realitzar el traç utilitzant llapis, tot ajuda a que la motricitat millori i a més a més es potenciï la connexió del cervell amb les extremitats superiors.
2. Millora la memòria: a part dels sons, cal tenir el moviment del traç també al cap.
3. Millora el nivell de lectura: en tenir més memoritzats els sons això com la correspondència de la grafia, la lectura es fa més àgil.
4. Compatible amb les noves tecnologies: l’escriptura manual afavoreix la redacció de textos i emails, en escriptura manual es cometen menys errades.
5. Afavoreixen la concentració: a l’haver de prestar atenció al paper i al traç, la memòria i la concentració juga un paper important.
6. Permet més consciència d’unitat de paraula, perquè el llapis no s’aixeca des del principi fins al final.
Les grafies són molt diferents entre si i, per tant, no es confonen entre elles.
Totes segueixen la mateixa direccionalitat, fet que permet assolir més velocitat.

Un curs després de posar-ho a prova, hem pogut valorar: l’escriptura és més neta, més àgil, més acurada; els dictats obtenen millors resultats i són més ràpids, la comprensió lectora és millor, la qualitat de les expressions escrites és millor, al tenir millor control de la grafomotricitat poden dedicar més esforços a la tasca de redacció, reflexió, planificació del que escriurem que no pas a com es dibuixa la lletra.
Autoavaluació, autoaprenentatge, propostes de millora, creixem!!

Visitem el Museu de les Matemàtiques MMACA

Els nens i nenes de 1r vam visitar el passat dilluns dia 8 de gener el MMACA, el Museu de les Matemàtiques situat a Cornellà, dins el Parc de Can Mercader. Tant mestres com alumnes vam poder gaudir d’un dia fantàstic ple de reptes matemàtics, descobertes molt interessants i sobretot molta diversió gràcies tant a les possibilitats que ens ofereixen les matemàtiques com per l’entorn on està situat aquest museu. I, com és un museu, es pot visitar també els caps de setmana, és una activitat ideal per a tota la família! Animeu-vos a visitar-lo!! Museu mates Hexa

Ens visita la Gemma Armengol!

Els nens i les nenes de 1r de primària reben l’agradable visita de l’escriptora Gemma Armengol, l’autora dels contes Les bestioles del jardí.
El petó de l’Antonieta i Un dia a la platja són els dos contes que més hem treballat durant el 2n i 3r trimestre. Tot i això, hem llegit altres contes de la Gemma Armengol que també ens han agradat molt. Què divertida és la protagonista del conte, la marieta Antonieta!!! Sempre li passen coses!

La Gemma ha vingut molt amoïnada perquè ella i l’il·lustrador Oscar Julvé han començat a pensar en una nova aventura de la marieta Antonieta, la protagonista d’aquesta col·lecció, però no acaben de trobar la manera d’acabar-la. Per això ens ha començat a explicar la història en un teatre kamishibai de fusta i ha demanat l’ajuda de tot l’alumnat de primer per a trobar idees ben originals per al final. Entre tots i totes hem escollit els personatges, l’hem ajudat a trobar un final pel conte i l’hem titulat La festa de les verdures. Ha estat súper emocionant!

També hem pogut parlar una estona amb la Gemma sobre la seva feina com a escriptora. Les nenes i els nens tenien moltes preguntes. Volien saber com va començar a escriure, quant de temps triga en acabar un llibre, com descobreix els personatges, de quina manera es posa d’acord amb l’il·lustrador, quin nombre de llibres ha escrit. Ha estat molt interessant! I darrerament, ens ha signat els llibres que portàvem!

Moltes gràcies Gemma! Ens ha encantat coneixe’t! 

MILLORAR LA SOCIETAT com a una de les fites!

La coeducació és una eina bàsica per construir un nou model de ciutadania que ha de fer possible la participació i el desenvolupament de totes les persones. Des de l’escola potenciem la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com la integració de forma explícita de la perspectiva de gènere a través de diferents estratègies.

L’alumnat de 1rA descobreix a l’artista Yayoi Kusama com a referent femení en l’art plàstic, tot relacionat-lo amb el projecte d’aula acollit a l’eix transversal del centre: Convivim a l’art. Hem establert una relació a través de la presència de cercles a les seves obres amb els “lunars” de la vestimenta que porten alguns ballarins i ballarines a la rumba i al flamenc, mentre treballem la tècnica del puntillisme. L’educació artística és una eina poderosa de canvi social que promou la conscienciació i ofereix oportunitats per encarar problemàtiques socials, des de la perspectiva de gènere. A més a més, l’alumnat desenvolupa el gust estètic de les obres i el sentit crític.

A continuació, veureu com l’alumnat de la classe de La Rumbatina s’inica en la confecció de l’obra mentre escolta música japonesa, d’on és originària la Yayoi Kusama.

 

Eliminar, mitjançant l’educació, els estereotips culturals de gènere que porten a valoracions desiguals dels rols que tenen homes i dones en tots els àmbits de la seva vida, educar en l’ús d’un llenguatge respectuós i inclusiu, contemplar l’educació afectiva i sexual com a part fonamental per a la igualtat efectiva entre dones i homes i establir la coeducació com a forma de prevenció efectiva per a l’eradicació de la violència masclista són algunes de les mesures que emprem com a escola per tal d’esdevenir una societat més cohesionada que ens permeti viure i conviure cada cop millor.

Decàleg il.lustrat

Si fos alumne/a, m’agradaria anar a classe?

Aquesta és una de les preguntes que els mestres ens fem quan preparem les classes.
Si tornem la vista enrere i recordem com ens apassionava qualsevol cosa que sortís de la rutina: les excursions, les celebracions dels dies especials, la visita d’algú de fora, les festes de final de curs, etc. Si penses en la teva etapa escolar, aquests esdeveniments i ocasions especials també destacaran en els teus records, i si tanques els ulls i penses on vas gaudir més, segur que apareixen els jocs al pati, a classe o al gimnàs.

L’infant és el protagonista del procés educatiu i el joc és una de les activitats principals que realitza durant tota la seva etapa escolar. Com no podríem contemplar-ne la utilització a l’aula? El joc és un clar element del qual s’ha de valdre la pedagogia per fer-lo servir en benefici de la formació de l’infant i, per tant, el joc ha de ser aprofitat i desenvolupat a l’escola. A continuació podeu veure imatges d’infants de 1r de primària aprenent mentre juguen a diferents jocs.

Jugar és el que motiva el nen a seguir endavant i viure el present. És el que més feliç li fa als seus anys d’escolarització. Es creen connexions mentals tan intenses en gaudir del joc, que dècades després seguim recordant aquesta activitat. Jugar no només és divertit: ens fa més intel·ligents, més forts, més ràpids, més extravertits i més actius. Jugar ens ajuda a explorar el món al nostre voltant i a resoldre problemes; permet que ens fem entendre, que provem noves idees i que coneguem els altres i a nosaltres mateixos, perquè el joc és el llenguatge universal de l’aprenentatge. (Montero, 2021)

En els anys d’experiència com a docent, Manuel Sánchez Montero ha constatat que introduir el joc a l’aula és una eina valuosa capaç de transformar de manera radical el procés d’ensenyament i aprenentatge. El joc és emoció pura i sense ella no existiria mai aprenentatge. Jugar no és res més que resoldre problemes amb una actitud lúdica, és per això que els alumnes s’involucren i s’entusiasmen transformant l’aprenentatge en una cosa memorable.

Jugues?

Rumbatina i Afrodance, les classes de 1r!

Treballar per projectes implica entendre com aprenen els infants, que va molt més en línia amb els canvis socials que estem vivint actualment. Els infants troben els projectes divertits i motivadors, ja que se’ls plantegen grans reptes que han de resoldre. Ells/es formen part de manera activa durant tot el procés i són protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

L’eix transversal d’aquest curs és Convivim amb l’art. És per aquest motiu que cada cicle ha focalitzat la mirada en un tipus d’art. En el cas de Cicle Inicial, la dansa. Concretament, 1rA la rumba i 1rB, la música africana.

Per tal de fer la votació dels noms de les classes, vam seleccionar diferents noms divertits i finalment van sortir els següents:

Segons Bargadà, N. (2019) aquests són els aspectes esencials que defineixen el treball per projectes:

  • Reflexionen sobre què han après i com ho han après.
  • Es potencia que els infants siguin autònoms.
  • Es planteja reptes cognitius als infants.
  • Adquireixen habilitats per resoldre els reptes que se’ls plantegen.
  • El/ la mestre/a guia i acompanya els infants en els seus aprenentatges.
  • S’obre l’escola a les famílies i es treballa conjuntament.
  • Els infants adquireixen habilitats per gestionar el seu propi procés d’aprenentatge.
  • Es potencia que els infants pensin i que prenguin decisions.
  • Es treballen les diferents àrees del currículum de manera interdisciplinar.
  • Els mestres es coordinen i treballen en equip.
  • Es potencia que els infants investiguin i extreguin conclusions.
  • Es dóna protagonisme als infants.
  • Els infants aprenen continguts potents perquè es puguin transferir a altres situacions.
  • Es potencia que els infants interaccionin entre ells.
  • El/ la mestre/a escolta als infants.
  • Es potencia que els infants siguin reflexius i crítics.
  • Els infants aprenen a comunicar els aprenentatges adquirits a altres persones.
  • El/ la mestre/a delega en els infants.
  • Es potencia que els infants aprenguin a parlar i a escoltar.
  • S’utilitzen molt les noves tecnologies.
  • Els infants aprenen a treballar en grup i adquireixen habilitats socials.
  • Es fan canvis significatius en l’avaluació.
  • Els infants tenen mobilitat dins el centre.
  • Es presenten situacions motivadores pels infants.
  • Es demana als infants que construeixin explicacions i models mentals.

PARAULES VITAMINA!

L’alumnat de 1r de primària gaudeix d’una dinàmica molt enriquidora que permet conèixer-nos i establir vincles entre nosaltres. Hem presentat el pot de les “Píndoles d’Amor“, un pot ple de vitamines dolces, amb missatges d’amor, encoratjadors, de confiança, d’alegria, d’autoestima…

Després de fer una pluja d’idees sobre el que significava per a ells l’amor, els infants que ho desitjaven agafaven “una píndola”, la llegíem entre tots i explicaven anècdotes, situacions, persones a qui li dedicaven, etc.

A l’escola considerem molt important fomentar l’autoestima. I una de les claus perquè això sigui possible és que l’alumnat senti seguretatconfiança. És per aquest motiu que a més de realitzar dinàmiques que els encoratgin a tenir un autoconcepte positiu d’ells/es mateixos/es, diàriament els recordem que són persones capaces i amb moltes qualitats positives que els fan ser únics i úniques.

Confio en tu.
Sé que ho pots fer.
Parla, opina… m’interessa i t’escolto.
La teva opinió és molt important per a mi.
Ets tu qui ho ha de fer. Jo seré aquí per recolzar-te.
El que has fet ha estat molt valuós.
La teva ajuda és fonamental.
Sense tu/vosaltres, no ho hauríem aconseguit.
M’agrada com ho has fet.
Gràcies per la teva ajuda.
Sé que per a tu ha estat un gran esforç, ho valoro i t’ho agraeixo.
Crec fermament en les teves capacitats i sé que pots millorar-lo, per això t’animo a seguir practicant (quan ens pregunten per alguna cosa que han fet i creiem que es pot millorar).