Aquesta setmana ens ha tocat acomiadar-nos d’una persona que ha compartit molts moments amb nosaltres durant aquest últim més.
Ella és la Berta, una gran persona que ens ha transmès bona energia i molt bon rotllo a l’aula i a tota l’escola en general.
Gràcies pel teu temps i la teva dedicació. Ens hauria agradat una masterclass de ball, però el temps és el que és 😛 .
Per qualsevol cosa ja saps on estem les i els Tintins.
Que vagi molt bé, Berta!
Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de veure una exposició sobre hàbits alimentaris al hall de l’escola.
En aquesta exposició sortien diferents temes:
Evidentment, això són recomanacions generals que després, depenent de cada cas, s’hauran d’adaptar. No és el mateix l’alimentació d’una persona molt esportista que d’una persona sedentària. O sí?
Com a mínim ens va servir per fer-nos algunes qüestions, cosa que fa que generem un bon esperit crític.
Dilluns passat, l’Anna, la mare de l’Emma, va venir a la nostra aula per fer un taller relacionat amb les emocions.
D’inici l’Anna ens va ajudar a definir aquest concepte que anomenem emocions i que en moltes ocasions no sabem ben bé com definir.
Vam poder veure alguns exemples que ens va explicar i després vam escoltar algunes històries prou interessants de nens i nenes.
Realment ens va venir molt bé per “obrir-nos” i naturalitzar que tots i totes tenim aquestes emociones.
Després de la part més “teòrica/informativa/conceptual”, l’Anna ens va proposar fer una activitat. Aquesta activitat consistia en escriure a cada punta d’unes estrelles, que ja va portar preparades de casa (gràcies Anna), els punts forts que pensem que tenim cadascun. I de nou, vam poder veure coses molt interessants.
A més a més, l’Anna s’havia preparat un semàfor molt xulo amb unes indicacions del que s’ha de fer quan una situació et supera.
Evidentment, tots i totes volien un semàfor d’aquests, llavors, i com no podia ser de cap altra manera, ho vam haver de fer.
La qüestió es que tothom va acabar molt content amb aquest taller.
Moltes gràcies Anna per tota la preparació i per venir a passar un dia a l’aula.
Al llarg del temps ens han acompanyat unes lletres que, curiosament, no són lletres sinó nombres.
Doncs bé, alguns Tintins de la classe van insistir molt en que volien treballar aquestes lletres que reben el nom de: Nombres romans.
I així va ser. Un dia, vam decidir que tocava aprendre els nombres romans. Però clar, no anava a ser tan fàcil com arribar i tenir-ho tot ben preparadet.
El primer que van haver de fer va ser fer recerca per trobar el valor de cada lletra. Després, van haver de trobar les normes que hi ha darrere d’aquests nombres, perquè per suposat no val posar-ho com tu vulguis.
Total, que ja hem après a treballar amb nombres romans. Però, i vosaltres, sabríeu?
3579=
XCIX=
Molta sort!!
Aquesta setmana a l’aula hem plantejat una activitat que ha resultat molt curiosa.
Per grups, havien de posar totes aquelles fortaleses i debilitats que tenim com a grup.
Aprofitant l’elaboració dels informes finals de trimestre, hem pensat que podria ser molt bona idea veure quines opinions tenim de nosaltres mateixos com a classe.
Han sortit algunes coses curioses… i que igual no hauria de dir :-)… però aquí va una… “com a debilitat grupal, diuen que quan parlo jo, m’enrotllo molt!!”
Però serà possible??? Com pot ser això?? Encara no m’ho explico 🙂 🙂 … o sí?
Bé, hauré de fer un pensament durant aquestes vacances…
I això només és una… estic segur que si pregunteu a casa sortiran moltes més!!
Molts cops ens oblidem de la gent gran, persones que, de vegades, no tenen la companyia de ningú més.
En aquesta ocasió, i a proposta de l’ajuntament, tota la comunitat de grans, i cada nen/nena, hem elaborat una carta on ens presentavem i contavem algo.
Algunes persones han decidit contar coses seves, com per exemple tot allò que ens agrada o ens caracteritza, i d’altres han decidit contar algun fet graciós o anecdòtic.
La finalitat no era una altra que alegrar una mica l’estona a la persona que agafi la carta i es posi a llegir-la.
Esperem que us agradi!!
Aquesta setmana la classe dels Tintins ha pogut experimentar per primer cop què és una tarda compartida amb les famílies fent matemàtiques.
Els nens i nenes estaven molt emocionats i tenien moltíssimes ganes que arribés aquest dia.
Doncs bé, podem dir que l’activitat ha sigut tot un èxit.
La tasca consistia ens donar resposta a unes preguntes que s’havien elaborat en base a uns tiquets de compra.
No s’havia de fer ràpid. S’havia d’entendre allò que es demanava i veure les alternatives que donaven els nens i nenes per resoldre el problema.
Al final, una cosa que normalment ni ens mirem, com és un tiquet de la compra, vam veure que podia ser molt profitós per treballar les mates.
I a la següent, què farem? Doncs ja es veurà…
Totes les coses que fem a la vida tenen un ordre, com els llibres. Fem un començament o introducció, continuem amb el nus i acabem amb un final.
El que sol passar és que no parem atenció a tot el que fem. Per aquest motiu, a la classe dels Tintins, vam treballar la cronologia utilitzant el dia de Halloween on gran quantitat de les persones de la classe van sortir a demanar caramels o a fer diferents activitats. I les persones que no ho van fer… doncs s’ho van haver d’inventar com si ho anessin a fer.
D’aquesta manera vam treballar certes coses que per al dia a dia tenen molta importància:
La dificultat més gran sense cap tipus de dubte va ser la següent: Pedro, és que no m’enrecordo!! (com passa el 90% de les vegades 🙂 )
Però no ens enganyem… quan una persona s’ho està passant molt bé… el temps passa massa ràpid… o no és aixi?
Continuem…
Tenir una bona relació amb els companys i companyes de classe és fonamental. Al capdavall, són les persones amb qui més temps passes a part de amb la teva família (almenys quan ets petit).
Aquest curs, amb la intenció d’enfortir més la cohesió grupal, una de les propostes ha sigut dedicar els primers minuts de la tarda a realitzar una breu sessió de massatges (cosa que ha tingut més èxit del que jo m’esperava).
Llavors la dinàmica és la següent (gràcies al Bernat (mestre de música) que va ser qui va proposar aquest tipus de sessió):
És molt maco veure com nens i nenes es preocupen pels seus companys i companyes i el clima de tranquil·litat (que no sempre hi és) que es nota a la classe.
Continuem…
