“Un cap ben format sempre serà millor i preferible a un cap molt ple”, Michel de Montaigne.

Aquest curs les Alícies estem descobrint que vol dir això de descomposar números. La descomposició ens ajuda a comprendre el valor de cada dígit en relació amb el nombre sencer, és a dir, entendre que un 23 no està format per un 2 i un 3, sinó que ho està per un 20 i un 3.

Per tal de facilitar aquesta comprensió, hem fet ús de les regletes Cuisenaire. Como diu Constance Kamii, “aquest material ens permet fer una interpretació comprensiva d’allò que sovint hem de memoritzar per rutina i decret”. Però per poder-ho aconseguir, primer cal dedicar un temps a la manipulació, l’observació i el joc, per poder reconèixer i identificar cada color de les regletes amb el seu valor numèric. Després, és important que els infants puguin estar en contacte amb les regletes, que comparin, juguin, construeixin, ordenin… i que tibin d’elles quan volen entendre i representar problemes del nostre dia a dia. El nostre objectiu és aconseguir agilitat en la descomposició numèrica, mitjançant aquest treball estem desenvolupant estratègies de càlcul que podran utilitzar en les futures situacions matemàtiques que es puguin trobar.

Fa unes setmanes, veient que les Alícies van desenvolupant certa agilitat en l’ús de les regletes i la descomposició, i que van guanyant seguretat en la representació simbòlica, vam introduir la suma d’aranya que és l’estratègia que fem servir a l’escola quan volem sumar. Aquesta estratègia que per a nosaltres és prèvia a l’ús de l’algoritme en vertical, ens permet poder fer càlculs partint de la descomposició per continuar comprenent la quantitat o valor numèric darrere uns nombres que cada vegada van fent-se més grans.

Us deixem un vídeo que us pot ajudar a entendre aquesta estratègia de càlcul a casa i així poder acompanyar als vostres fills i filles en la seva pràctica.

El dimarts vam rebre la visita de la Cristina, la caporala de la policia local de Vilanova del camí, per realitzar una sessió d’educació cívica. Vam començar recordant la sessió del curs anterior i la conversa sobre la necessitat de protegir l’única vida que tenim quan anem pel carrer. Autoprotegir-nos és essencial, ens cuidem alhora que cuidem als altres.

Enguany l’agent Cristina ens porta un vídeo per engegar una nova conversa, com anem pel carrer i com travessem pel pas de vianants. La conducta dels protagonistes del vídeo podem analitzar-la ràpidament i coincidim que podrien millorar la seva actitud. Ara bé, què passa amb nosaltres? En el nostre dia a dia per Vilanova, actuem d’una manera semblant a la dels protagonistes de la història que acabem de veure?

De mica en mica anem compartim anècdotes i experiències que ens ajuden a situar-nos i a anar modificant els comportaments. Però ens centrem en el pas de vianants i la Cristina ens pregunta com pensem que s’han de creuar. Algunes Alícies, fent d’actors i actrius, simulen a la classe com s’ha de fer; però l’agent nega amb el cap, no acabem d’encertar-la!

Sortim al carrer i escoltem l’explicació, després passem a fer les pràctiques per aprendre a travessar correctament els pas de vianants. Realment, té lògica! Ara només caldrà posar-la en pràctica fins a interioritzar-la.

Gràcies caporala Cristina, seguirem autoprotegint-nos quan passegem pel carrer!

Este curso somos Alicias y eso implica conocer la historia que se esconde detrás de nuestro personaje. Al ser uno de los libros más famosos que existen, hay detalles que hemos visto y conocido en el agun momento. Por ello, no partimos de cero.

Muchas son las publicaciones que se han hecho sobre esta novela, y a la vez, muchas son las ilustraciones que podemos encontrar de Alicia. Así que decidimos dedicar la primera lectura compartida de este curso a conocer a algunas de ellas, dejando así el anonimato y dando valor al trabajo de ilustradores e ilustradoras.

Cada grupo ha podido observar ilustraciones bien diversas, todas ellas de niñas y chicas, y leer descripciones que había que relacionar con las imágenes. Sin saber previamente que todas ellas eran Alicia, también han podido imaginar como podían llamarse cada una de ellas. Una vez hemos descubierto la verdad, hemos conocido al autor de esta obra y la historia de su vecina Alice, la niña que le inspira a inventar todas las aventuras de Alicia en el país de las maravillas.

Días más tarde, en el aula, nos hemos puesto en la piel de un ilustrador para imaginar y dibujar a Alicia, la nuestra, la de cada uno de nosotros. Después la hemos podido pintar con acuarelas y documentar en nuestra libreta.

Además, hemos empezado a descobrir el primer capítulo de la novela de Lewis Carroll. Lo hacemos escuchando atentamente la lectura que hace Cristina de la versión de Manuela Adreani, así vamos fijándonos en la importancia de leer claro pero también de ponerle emoción y suspense para transmitir lo que el autor pretende. De momento, al final de cada sesión nos quedamos con ganas de saber más y por eso le pedímos que lea un poquito más cuando nos dice: “Y hoy, hasta aquí.” Pero no hay manera, no lo logramos, y no nos queda otra que esperar hasta la próxima.