En els i les Tabalugues ens va cridar molt l’atenció, que en el DRIM, hi havia moltes joguines rebaixades i que per indicar-ho, posaven els preus en uns cercles vermells.

Ells volen que en la nostra botiga també hi hagi joguines rebaixades i per això decideixen rebaixar els peluixos i totes les joguines del moble gran.

Per decidir els preus establim una conversa. Aquí teniu algunes de les aportacions:

• Les nines són mitjanes i poden valer 6€.
• Jo crec que hi ha nines més grans que poden valer 15€.
• Poden valer 10 perquè no és ni 6 ni 10.
• Els robots poden valer 10€ perquè porten piles.
• Els ninos petits, són molt petits i poden valer 1€.
• 1€ és poc.
• Els cotxes són mitjans i poden valer 6€.

Com que ens costa decidir preus, creiem que és necessari fer votacions. Escrivim els diferents números que han sorgit de la conversa en diferents papers, i anem col.locant gomets en els preus que creiem que són més adients pels diferents articles que volem rebaixar.

Un cop tenim els preus decidits, fem els cercles amb el contorn vermell, que tant ens va cridar l’atenció, i a dins escrivim el nom de l’article i el seu preu, sense descuidar-nos de posar €.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Passades les festes, ens tornem a posar en marxa amb la nostra botiga de joguines. Repassem tot el què ja tenim fet, i també pensem en tot el que encara ens queda per fer.

Els i les Tabalugues creuen que una de les coses més importants que ens falta, és posar el preu a les joguines, per això comencem a pensar i decidir quins preus posarem.

Aquí teniu el recull de les idees que han sortit en la conversa:

• Les coses petites poden costar 1€, perquè és el número més petit.
• Les joguines més grans poden valer 10€, perquè el 10 és un número molt alt, és el més gran!.
• El 10 no és el més gran, perquè 20 és més gran.
• El número més gran no existeix.
• Sí que existeix és el milió.
• Els números no s’acaben, són infinits.
• El més gran és el 15555 (ho escriu a la pissarra).
• No pot ser, perquè si li poses un 6 ja és més gran.
• El número més gran és l’infinit.
• L’infinit no és un número.
• El número més gran és el 100.
• No! perquè el 101 és més gran.
• Jo li puc preguntar en el meu germà que sap molts números.

Acordem que preguntarem a casa si ens poden dir si hi ha un número que sigui el més gran o no, ja que no tenim molt clar si existeix un número que sigui el més gran de tots.

Alguns Tabalugues fan els deures i pregunten a casa si existeix un número que sigui el més gran, i la majoria ens diuen que el número més gran és l’infinit i que no acaba mai, tot i així els Tabalugues diuen que les coses de la botiga no poden costar tants diners.

Per posar els preus mirem els catàlegs del Drim per orientar-nos una miqueta i també ens basem una miqueta en el tamany de la joguina, o senzillament posem un número que coneixem.

Anem posant preus en els diferents jocs i joguines i els anem escrivint en papers i els enganxem amb celo.

Un Tabaluga diu que ell es va fixar, que en el Drim, els preus estaven enganxats en els jocs amb unes “pegatines” i és per això que decidim que nosaltres també volem fer etiquetes per la nostra botiga.

Escrivim el nom de la joguina i el seu preu en les etiquetes i les anem enganxant. Aquesta activitat ens porta vàries sessions de feina ja que hem d’escriure lletres i números de molts jocs i joguines.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Moltes famílies de l’escola ens porten joguines per la nostra botiga. Quan ja tenim la classe plena de bosses, arriba el moment de posar-se a classificar i endreçar.

Abans de posar-nos a treballar, recordem com tenien les joguines en el Drim i tots i totes recordem que estaven endreçades per temàtica, i que no estaven posades de qualsevol manera, ni desendreçades.

Els i les Tabalugues comencen a obrir bosses i a col·locar les joguines per la classe, fent grups per semblances. Entre ells van parlant de com posar-les i si una joguina va en un lloc o en un altre.

Un cop tenim totes les joguines classificades les anem endreçant en els mobles de la botiga fent els següents grups:

• Nines.
• Cotxes,
• Jocs de taula.
• Peluxos.
• Jocs de primera infància.
• Ninos petits.
• Instruments musicals.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Hi ha algunes famílies que ens han contestat el correu sobre les joguines i els hem de respondre.

Per fer-ho, fem servir l’ordinador de l’aula, que té el teclat amb lletra de pal, i ens resulta més  fàcil identificar les lletres.

D’un en un, o bé en parelles, pugem dalt d’una cadira per arribar al teclat i mica en mica anem responent els correus. Mentre uns escriuen, els altres anem mirant  la pantalla gran si ho estem fent bé. Hi ha Tabalugues que estan molt atents i se n’adonen quan hi ha alguna errada.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Establim una conversa per tal de pensar i decidir com podem aconseguir les joguines per la nostra botiga: (CONVERSA)

• Jo puc portar una de casa.
• Jo tinc un moneder que no el faig servir.
• Si em regalen una cosa que no m’agrada la puc portar, però que no sigui roba i tot això.
• Jo tinc una guitarra que la puc portar.
• Podem posar les joguines de la classe.
• Però llavors només podrem jugar a la botiga.
• Doncs posem unes a la botiga i les altres no.
• Podem portar les joguines de bebés i les de grans que no ens agraden.
• Jo tenia un cavall, però el meu pare el va llençar.
• Podem fer nosaltres les joguines amb fusta.
• Necessitem molta fusta.
• I també moltes piles.
• Podem portar cadascú 3 joguines i així ja tindrem moltes.
• Podem preguntar a les altres classes.
• Podem escriure un correu a les famílies de tota l’escola si ens volen donar joguines.
• També podem fer, com una carta, i portar-la a totes les classes de l’escola.
• Podem fer el correu amb el cromebook.

Entre tots i totes decidim que posarem en el correu que enviarem a les famílies i de mica en mica l’anem escrivint.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Buscant mobles per la nostra botiga de joguines, se’ns planteja un problema: al passadís de la Comunitat de Petits hi ha calaixos buits, com podem aprofitar-ho per emportar-nos el moble amb el màxim de capacitat possible?

Hem observat que hi ha tres mobles amb calaixos buits, dos mobles de dos calaixos, buits completament, i un de vuit calaixos amb només tres plens:

Amb la fotografia dels mobles, comencem a pensar possibles solucions: “podem tallar el moble gran” “només podem agafar els dos mobles petits” “traiem els calaixos plens i els posem a terra” “o els posem a sobre dels altres mobles” “o fem una torre”. Però aquestes solucions no ens agraden pels Patufets i Patufetes, de qui són els calaixos plens. Així que ens ho plantegem com un problema matemàtic i agafem dos tipus de fitxes, per representar calaixos plens i calaixos buits. Primer comptem quants calaixos hi ha plens i quants buits, i ho anotem a la pissarra. La Toni ens proposa que col·loquem les peces a sobre de les imatges i que intentem moure les fitxes per cercar la solució:

Finalment, després de diversos moviments, trobem la solució! Podem posar els calaixos als dos mobles petits i així ens queda el moble gran sencer buit. Comptem i comparem, comprovant que abans teníem la possibilitat de quedar-nos els dos calaixos petits = 4 calaixos, i ara tenim el moble gran buit = 8 calaixos!  Anem a la classe dels Patufets i les Patufetes i els expliquem el problema que se’ns plantejava i quina és la solució que hem pensat, demanant-los permís per fer els canvis i emportar-nos el moble gran per la nostra botiga. Ens diuen que per suposat podem moure els seus calaixos i agafar el moble.

Un cop tenim el problema resolt i tenim els permís dels Patufets i les Patufetes anem a buscar els mobles, fem els canvis i ens emportem el moble de 8 calaixos a l’aula dels i de les Tabalugues.

Mireu les fotografies del Drive amb nosaltres i us explicarem tot el procés.

Un cop tenim l’espai de la botiga fet els hi pregunto en els i les Tabalugues, i ara què fem? (conversa)

• Doncs ja podem posar la botiga.
• I què posem? (mestra).
• Falten les joguines.
• Joguines per poder comprar.
• Una caixa registradora amb diners.
• Jo tinc una caixa i la puc portar.
• I la podràs deixar aquí tot el curs? (mestra)
• Millor no. La puc portar per ensenyar.
• Jo tinc una que té números.
• A la caixa registradora li posarem els diners.
• I d’on traurem els diners? (mestra)
• Jo a vegades en trobo a terra.
• “Yo tengo muchos en mi casa”.
• Els meus són de mentida.
• “Yo en mi casa los hago com papel normal”.
• Us sembla bona idea fer-nos nosaltres els diners?
• Sííííí
• Els meus  bitllets  tenen uns números molt alts, el 50 i 500.
• També es pot pagar amb targeta.
• La meva mare paga amb el mòbil.
• Quan paguem amb la targeta o el mòbil, on són els diners? (mestra)

Els hi ensenyo una targeta, el mòbil, unes monedes i un bitllet.

• Dins la targeta.
• En una “caja con un velcro”.
• En la funda del mòbil.
• Dins la targeta no pot ser perquè no caben.
• Avui quan us vinguin a buscar els hi podeu preguntar. (mestra)
• A part de les joguines i la caixa registradora amb els diners, què més ens falta? (mestra)
• Els mobles.
• I d’on els traiem? (mestra)
• Podem anar a l’Ikea a comprar-los.
• No tenim diners.
• Els paga la Mireia.
• Només té 5€ (és el bitllet que els hi he ensenyat), i els mobles valen més.
• Els podem fer.
• Tindrem molta feina.
• I si provem de buscar-ne per l’escola? què us sembla? (mestra)

Anem per l’escola i trobem alguns mobles que ens poden anar bé, però no ens els podem emportar fins demanar permís a les persones responsables. Trobem altres mobles que estan buits, i que la Toni ja ens diu que ens els podem emportar cap a la classe.

Quan arribem a l’aula de Patufets, veiem que ells no tenen tots els mobles de calaixos blancs ocupats. Veiem que hi ha dos mobles de l’Ikea amb dos calaixos, que estan buits, i un moble de vuit calaixos on només hi ha penjades tres fotos. Què podem fer?.

Se’ns genera un problema que haurem de resoldre…

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Un cop tenim clar on posar la botiga arriba l’hora de pensar com farem l’espai necessari (conversa):

• Hem de treure el moble del Kappla.
• També hem de treure les taules i cadires.
• Podem juntar les taules amb les de la pissarra.
• Hem de treure les fotos del ratolí Pérez.
• No cal treure el moble del Kappla, no tenim un altre lloc on posar-lo.
• El podem posar al mig dels bancs com estava abans.
• Podem posar totes les taules davant la pissarra i les traiem quan mirem un vídeo.
• Podem posar les taules davant de l’art vertical.
• Nooooo, no podríem passar per anar al lavabo.
• Podem posar la taula davant la porta de la terrasseta.
• Allà no ens anirà bé, perquè no podrem sortir fora.
• Doncs la traiem quan anem a la terrasseta.
• Però cada dia l’hauríem de moure.
• Mireu Tabalugues, comencem a moure els mobles com heu dit, a veure quina és la millor manera de reorganitzar la classe. (mestra)

Els i les Tabalugues comencen a moure els mobles amunt i avall fins que deixen un espai ben ampli per fer la botiga i reubiquen els mobles que no necessitem per la botiga.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Per poder ubicar on posarem la botiga de joguines és molt important que primer pensem quines coses de l’aula no les podem moure (conversa):

• La porta d’entrada.
• El panell del bon dia.
• El lavabo.
• La porta de la terrasseta.
• El moble de contes, està enganxat a la paret.
• La pissarra blanca.
• No podem moure els bancs perquè no podrem seure per fer la data.
• La taula de llum.

A partir d’aquí comencem a fer un plànol de la nostra classe, on primer dibuixem totes aquelles coses que ja sabem que no les podem tocar. A part de dibuixar-les, també escrivim el seu nom.

Un cop tenim el plànol amb tot allò que no es pot tocar, el mirem fixament i decidim on hi ha més lloc per poder fer la nostra botiga de joguines. Dibuixem els mobles, mirant-los des de dalt.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Ara que ja tenim moltes idees de com volem fer la nostra botiga, arriba l’hora de pensar on la voldrem ubicar.

Els hi porto un plànol de l’escola i els hi pregunto que creuen que és: (conversa)

• Un mapa.
• Es veu un pati.
• És el mapa de l’escola perquè té la seva forma.
• Aquí està la nostra classe.
• Es veu la pista i les porteries.
• Al costat de la nostra classe estan els Pinotxos i després els Patufets.
• Aquestes ratlles són unes escales.
• El gimnàs està al final de tot.
• Això és el menjador perquè és molt gran.

A mesura que van dient diferents espais que localitzen, els van escrivint en un full i l’enganxen al lloc corresponent. Mica en mica anem descobrint tots els espais del plànol, però arriba un moment que els i les Tabalugues se n’adonen que no surten les aules dels mitjans i grans.

Tenen molt clar que estan en el pis de dalt i en el plànol no les troben. Anem a demanar-li a la Marta Trullols si sap perquè no surten, i ens diu que del pis de dalt hi ha un altre plànol.

Anem a buscar el plànol del pis dels grans, i ubiquem els diferents espais.

A mesura que anem mirant el plànol, ens anem adonant que les coses que estan dibuixades estan vistes des de dalt, com si estiguéssim volant, i que d’aquesta manera els mobles es veuen d’una manera diferent que si els mirem des del davant.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.