Fruit de la diada de Sant Jordi, fa dies que els Pinotxos volen mostrar als companys els contes i llibres que les famílies els vàreu regalar. De molts d’aquests contes en traiem idees interessants que ens connecten amb aspectes que treballem o hem treballat. Aquesta setmana, en les petites estones de relaxació i d’entrada a les 15h, hem escoltat música medieval acompanyada de fragments de lectura del llibre “Con calma” que ens ha mostrat la Zoe i que les mestres ens han llegit. Ens hem fixat en la manera de fer de les formigues, sempre tan atrafegades però sobretot unes de les millors treballadores en equip de la naturalesa. I és que cada formiga té un paper essencial per, entre totes, construir una única casa.

L’activitat, que anem treballant com a hàbit cada dia, ens fa centrar l’atenció en la lectura comprensiva: escolto, entenc, explico i connecto idees, fins a reflexionar que ens comportem de maneres organitzades i semblants als animals o si més no, hauríem d’anar aprenent-ne molt d’ells.

Seguidament practiquem tot això que hem llegit, escoltat i parlat. Ens organitzem en parelles amb l’objectiu de treballar per fer una producció conjunta. Haurem de parlar molt i posar-nos d’acord, tots dos som importants i hem d’aprendre a esforçar-nos.

Els Pinotxos seguim emocionats amb els insectes, aràcnids i petits animalons. A partir del Gran llibre de les cuques hem après que tots els petits animalons que no tenen ossos a dins del cos els podem anomenar cuques. I ara ja entenem perquè cal tractar-los amb cura i són tan fràgils. El mateix llibre ens dona informació concreta de molts dels animals que estem coneixent amb més profunditat. Aquesta setmana ha sigut el torn dels Centpeus i la proposta ha estat intentar dibuixar un centpeus. Com es poden fer tants peus? –El cent és molt gran però no és pas el número més gran -ens afirma un Pinotxo-. –El número més gran és l’infinit però no sé com es dibuixa-, –i el cent?– preguntem les mestres. Molts infants ens l’assenyalen dels referents numèrics que tenim a la rotllana. -Hi ha números que també són molt grans com el mil –, comenta un altre Pinotxo. –I com es representa el mil Pinotxos?-. Debatim sobre quant ceros ha de tenir el número mil o el deu mil. Això ens ajuda a entendre com es construeixen altres números, com el dos-cents, el tres-cents, el quatre-cents i ens atrevim fins i tot amb el dos mil, el tres mil i el quatre mil! – Jo conec un número més gran, el noranta-nou -. Afirma un company. – El noranta-nou és més petit perquè només té dos números -. Asseguren d’altres Pinotxos. Mentre conversem, anem reconduint fins veure que els números que tenen més xifres sempre són els més grans…

Aquesta conversa no té pas l’objectiu que els Pinotxos facin la relació de quantitat-número amb xifres tan elevades, sinó que és un primer contacte amb els números grans, que encara estan fora de l’abast de la seva comprensió, però que van sorgint en el nostre dia a dia.

Finalitzada la rotllana, dibuixem un centpeus de forma individual que després mostrem als companys del petit grup de treball. No és pas fàcil i,després de veure les propostes individuals, cada grup proposa maneres de fer un cent peus comú. Alguns opten per crear-ne un de nou fent-lo més llarg i anar fent potes…

IMG_20210421_133105-min

IMG_20210421_134228-min

IMG_20210421_133143-min

IMG_20210421_133130-min

IMG_20210421_133125-min

IMG_20210421_100552-min

Podreu anar veien més fotografies al llarg de la setmana vinent al Drive.

Fa dies que ens divertim coneixent els contes que cada aula de l’escola ha elaborat en motiu de la diada de Sant Jordi. Ens agrada conèixer noves formes de narrar històries i així descobrim com la creativitat és important per fer bons contes. De la mateixa manera, hem anat explicant diverses versions de la llegenda de Sant Jordi, ja sigui a partir dels contes que tenim a casa i hem portat, com observant creacions sorprenents que han fet d’altres escoles.

Coneixent una versió feta amb els personatges de plastilina, ha sorgit la proposta que ha engegat motors: –I si nosaltres també fem la nostra llegenda de Sant Jordi amb personatges de plastilina?-, ens ha deixat anar la Yassmin. Llavors comencem un llistat amb els personatges que creiem han de sortir: –La fornera-, ens diu l’Àlex ben convençut, –al meu conte hi surt però no sé què és!-. L’Aran explica que és la persona que fa el pa i que també hi poden haver forners homes. Seguim amb la llista: la gent del poble, fills i filles, homes i dones, la princesa, el cavaller, el drac i el seu cavall, també animals com el porc, la gallina, un gat, ovelles… –Falta algun personatge més?-, -sí!, torna a afegir l’Àlex convençut, –el terrissaire, que tampoc sé què és però surt al meu conte!-. –Deu ser la pista d’aterrisatge pels avions-, comenta algun pinotxo. –No pot ser perquè a la llegenda de Sant Jordi no hi surten avions…és una persona del poble però no sé què fa!-. –Potser és un dinosaure, ho sembla aquest nom!-, comenta un altre pinotxo. –No!-, insisteix l’Àlex, –Ha de ser una persona del poble perquè a la llegenda tampoc hi surten dinosaures!-.

Ja tenim feina a investigar…, que deu ser un terrissaire?

I això no és tot, a la llegenda també hi ha de sortir un castell i, posats a fer, el volem amb piscina!.

Famílies, pensem que aquest juny seguirà fent olor de Sant Jordi!

Aquestes dues darreres setmanes hem iniciat tres noves propostes d’aprenentatge. Sempre ens agrada descobrir noves activitats que ens sorprenen i activen la nostra curiositat i ganes d’experimentar i aprendre.

La primera proposta ha estat la de la taula d’experimentació, on ens hem trobat amb tot tipus de pasta, com la que mengem a casa, de diferents mides i colors. Aquesta proposta ens presenta el repte de classificar la pasta i ordenar-la. Per aconseguir el nostre objectiu, disposem d’estris de diferents tipus com embuts, coladors, culleres, gots, palanganes,… També tenim pots en els que podem llegir a què correspon cada pot, per tal de depositar-hi la pasta ja classificada: espirals, galets i macarrons. Ens encanta aquesta proposta perquè hem d’experimentar amb els estris per tal d’esbrinar com podem fer aquesta tria de mides de forma més senzilla i ràpida.

IMG_20210416_155314-min

IMG_20210416_155306-min

IMG_20210414_155529-min

IMG_20210414_120453-min

IMG_20210414_120439-min

IMG_20210413_101330-min

IMG_20210413_101320-min

La següent proposta ha estat la de l’art vertical en la que, després de realitzar pintures d’insectes i plantes al natural, ara ens atrevim amb autoretrats. Hem aprés que un retrat és una pintura de la nostra cara i ens hem llançat a pintar-nos. Al cavallet hem disposat un foli en blanc i una fotografia nostra. Ens hem fixat en els detall, color de la pell, elements que composen el rostre, etc. Hem continuat també experimentant amb la barreja de colors i descobrint el resultat d’aquestes barreges. El resultat ha estat molt bo, però ara ens fixarem en els retrats dels companys i companyes i intentarem anar millorant les nostres creacions amb crítiques constructives, que ens ajudin a avançar i seguir creixent.

IMG_20210416_161124-min

IMG_20210416_103037-min

IMG_20210414_120501-min

IMG_20210413_155228-min

IMG_20210413_102406-min

Per últim, hem trobat a l’aula un moble molt curiós. És un armari ple de miralls al seu interior! Estem provant de construir amb les peces de fusta dintre de l’armari de miralls i observem totes les perspectives de la nostra construcció, i com el moble ens ajuda a fer elaboracions de més qualitat. Aquesta proposta crida molt l’atenció, ja que obre la nostra mirada al món de la perspectiva.

IMG_20210416_155106-min

IMG_20210416_102926-min

IMG_20210414_155406-min

IMG_20210413_160414-min

IMG_20210413_155351-min

IMG_20210413_100355_1-min

Recordeu que podeu veure les nostres experiències al complert al Drive!

Aquesta setmana, a psico, hem practicat la nostra agilitat amb les bicicletes i patinets. Ben equipats i equipades amb el casc, hem arribat de bon matí amb moltes ganes de pedalar i lliscar per la pista. Abans de començar hem acordat algunes normes de respecte i circulació. Llavors hem explicat com els mestres havíem organitzat l’espai. Teníem dues zones, en una podíem circular lliurement però ben atents als altres conductors i a l’altre, més guiat, teníem un circuït amb algunes senyals de trànsit a respectar i fileres de cons, per aprendre a maniobrar tot fent ziga-zagues. Abans de començar el circuït l’hem resseguit tots junts caminant, sense les bicis i els patinets, per entendre bé el què se’ns demanava. Les cintes delimitaven zones que no es podien sobrepassar i els senyals més bàsics de trànsit també ja els coneixíem.

Ha estat un matí agradable sobre rodes i la primavera ens ha respectat l’aiguat que temíem per aquests dies!

Recordeu que podeu veure més fotografies al drive.

Aquesta setmana, a l’estona de psico, hem gaudit jugant en una piscina especial en què l’aigua era representada per papers de diari. Els bancs la delimitaven, els matalassos reconfortaven les nostres caigudes i moviments i els papers de diari ens convidaven a rebregar, estripar, llençar… Ens hem emocionat imaginant que érem a l’aigua amb els nostres companys, mullant-nos i esquitxant als altres, saltant, arrossegant-nos, fent veure que lliscàvem nedant, fins a buidar completament la piscina imaginària d’aigua (els papers). Com sempre la recollida, gens senzilla, i la tornada a la calma de tot plegat, han estat essencials per poder tornar a l’aula dels Pinotxos tranquils i relaxats, amb bons somriures després de l’experiència.

Famílies, quines ganes tenim d’estiu i piscines!

La família de la Zoe ha estat guanyadora d’un concurs artístic de carnaval d’Igualada. El premi, un val regal per comprar llibres i contes, ens l’han volgut cedir a l’escola.

La Zoe ens ho ha explicat molt contenta i ens ha presentat uns meravellosos contes que les mestres han tingut l’oportunitat d’escollir, pensant en els nostres gustos. Tots i totes estem molts contents i agraïts per aquest acte de generositat de la família Beltran Ruiz. Evidentment hem tingut moltes ganes de començar a conèixer les històries que s’amaguen darrera d’aquests llibres.

Hem començat per conèixer l’argument d’ Etiquetes, un conte ple de simbologia en les seves imatges i contingut que ens ha fet reflexionar sobre el tracte i la visió que tenim de les altres persones. Poc a poc anirem coneixent cadascuna de les aventures amagades en aquests nous llibres que ja formen part de la nostra biblioteca.

Des d’aquí agraïm el gest de la Zoe i la seva família!

El passat dilluns, sota un dia que s’iniciava assolellat i molt favorable, vam sortir al bosc proper de Can Titó.

Les sortides sempre les sentim especials i inoblidables, ja que ens permeten la convivència en espais més grans, plens d’estímuls interessants per seguir explorant i aprenent de tot allò que no hi cap dins l’edifici de l’escola. Engalanats amb els nostres fulards taronges enfilàvem el parc fluvial, perseguits pels Mitjans de la nostra escola, que també aprofitaven per gaudir d’una matinal a l’aire lliure.

Ens agrada jugar amb branques, fer fogueres, baixar de cul per tobogans imaginaris, sentir-nos micos per un dia entre imaginàries lianes, rebolcar-nos en catifes de fulles seques, posar-nos a prova en terrenys més irregulars, amb pujades i baixades, pedres, roques, terra humida… Després, cansats i assedegats, observar els colors dels camps, del paisatge, veure de lluny la silueta del nostre poble…

Hem fet una bona caminada!. I ja arribant encara ens queden forces per jugar una estona més i fer parada al parc. Això sí que és poder començar bé la setmana!

Recordeu que com sempre trobareu moltes més fotografies al drive.

Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.

Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:

-El Desmon s’enfada

-El Desmon destrossa el món

-Al Desmon li puja la ràbia

-Enfadar-se com una pedra

Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.

Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.