“L’error no és una taca, sinó un senyal de camí.” — Gianni Rodari

Durant el mes de novembre ens vam pesar, per tal d’esbrinar quants Pinotxos pesa una moto. Però, la setmana passada, una Pinotxo va comentar “Ara ja peso 20!”. Arran d’aquest comentari, ens vam plantejar si encara pesem el mateix que al novembre, o si el nostre pes havia canviat.

Així doncs, ens hem tornat a pujar a la bàscula, per veure quants quilos pesem ara mateix. Hem escrit la dada del novembre, la dada del maig i la diferència. Què és la diferència? Vol dir si el nombre de quilos actual és més gran, més petit o igual.

El vocabulari ens ha jugat una mala passada, ja que l’expressió guanyar quilos ens ha portat a competir, a la idea de guanyar o perdre. Però en realitat, només és una manera de parlar, perquè pesem més o menys, sense guanyar ni perdre res. També ens ha costat una mica calcular la diferència i entendre quants números hem pujat. Sobretot, hem tingut molts dubtes quan alguns i algunes de nosaltres hem comprovat que el nombre de quilos del novembre és el mateix que el de maig. Llavors, si el número és el mateix, quina és la diferència?

Hem manipulat números i reglets per entendre aquesta operació, ja que els càlculs els fem normalment amb números més petits. També hem compartit els nostres dubtes i descobriments amb el grup, parlant a la rotllana de com comptar números endavant i endarrere.

Continuarem parlant de números i de vegades els entendrem i de vegades no. Però l’aprenentatge és això, una pràctica del dia a dia i continuar avançant en els coneixements.

Aquest dimarts hem fet un assaig del què podria ser una exhibició de trial. Hem portat de casa les nostres bicicletes o patinets i, molt important, el nostre casc!

En primer lloc, hem anat a buscar i revisat el material del gimnàs que ens podia anar bé per organitzar l’exhibició: tanques, cintes, cons, peces d’equilibri, totxos…

Després hem planificat l’espai. On van els espectadors? Posem tanques per observar l’exhibició sense perill. On va el circuit? Quines peces podem col·locar per saltar-les, com si fossin obstacles de trial. Un cop muntat el circuit, hem anat a buscar les nostres bicis i patinets. Ens hem posat els cascs i hem anat a provar el recorregut.

De seguida ens hem adonat que les peces estaven molt juntes i no les podíem saltar. Els cons també estaven molt junts i no ens permetien fer ziga-zaga. Llavors, hem reajustat el circuit i ja hem estat preparats i preparades per l’exhibició.

Tal com ens va explicar la Maria López, el trial necessita molt entrenament i provar a saltar moltes i moltes vegades, fins que ens surt bé. En un principi, hem començat esquivant les peces de psico, però a poc a poc, ens hem anat animant a passar per sobre d’elles. Hem observat que cada vegada ho fèiem millor i això ens ha animat a continuar intentant-ho.

Quan ens hem casat, ens hem posat darrere de les tanques que hem posat al lateral del circuit, per observar l’exhibició, com si fóssim el públic.

Tot i que ja no viurem l’exhibició al Parc Fluvial, per un dia hem gaudit del què podria haver sigut.

Podeu veure totes les fotografies  al web d’escola.

“L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventors i descobridors.”

— Jean Piaget

La nostra maqueta comença a ser una realitat. Estem treballant amb molt detall totes les parts del Parc Fluvial que ens interessen. Aquest repte, ens permet treballar molts aspectes:

• Hem entès que la maqueta l’hem de crear amb volum. Què és això del volum? Vol dir que els objectes a representar no han de ser plans, han de tenir cos.
• Hem observat els diferents colors del parc, barrejant colors per aconseguir que siguin tan reals com sigui possible.
• Ens fixem en les textures, com podem aconseguir que s’assembli a la realitat, quin material podem fer servir. Els primers arbres els hem fet amb plastilina, però al pati hi ha fulles a terra, les podem utilitzar.
• Hem parlat de les proporcions. Pot ser una roca més gran que un arbre? Són iguals les roques que les pedres del camí? És més gran el poliesportiu que la piscina?…
• Mirem la perspectiva: aquests arbres estan més lluny, es veuen més petits. Els cotxes del pàrquing es veuen petits a sota dels arbres!…
• Ens plantegem preguntes, com podem fer la reixa de la pista de tenis, com podem fer els cotxes del pàrquing? I ho resolem en petits grups de treball.

Aquests temes i molts més, van sorgint i els anem resolent, per tal de tenir una idea molt més clara de com és el Parc Fluvial. Aquesta idea tenia com a objectiu conèixer bé el lloc on tindria lloc l’Exhibició de trial organitzada pels Pinotxos.

Però hem tingut un entrebanc!!! Després de tenir sol·licitat el permís per dur a terme l’exhibició, emmarcada a la celebració dels 20 anys d’escola, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ens ha retirat el permís per fer-ho el 16 de maig…

Hem tingut un petit disgust, però ja veiem noves oportunitats. Ara per ara, estem pensant noves propostes per tancar el nostre projecte i, sobretot, per poder gaudir d’una jornada de trial.

La Toni està parlant amb la Maria López per intentar trobar una solució, si pot ser, encara més emocionant i sorprenent!

Així que no us perdeu tot el que es va publicant al web de l’escola. També podeu anar mirant les fotografies de tot el que estem fent.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson

Ens ha visitat el Juanma amb la seva moto CUSTOM. Segurament, us preguntareu qui és el Juanma i què és una moto Custom?

El Juan Manuel és un treballador de la brigada de L’ajuntament de Vilanova del Camí. De vegades, li toca venir a fer alguna reparació a l’Escola Marta Mata o a portar-nos sorra pel sorral del pati. Fa uns dies, anava pel passadís de la Comunitat de Petits i va veure el nostre mapa d’idees. Resulta que li encanten les motos i en té una de ben gran. A més a més, pertany a una associació motera: Els LEÓNIDAS.

Ens ha portat la seva moto i ens ha explicat que una moto custom és la motocicleta personalitzada o modificada, sigui pel fabricant o pel seu propietari, per a ajustar-se a gustos i preferències úniques, diferenciant-se de la resta de motos. Això vol dir que cada motocicleta custom és única, totes són diferents.

El Juanma, per exemple, li ha afegit a la seva uns serrells llargs als manillars, també ha canviat els pedals per unes plataformes amples, més còmodes. A més a més, ha instal·lat pantalles per protegir-se del fred i unes alforges a banda i banda. Ens ha ensenyat què porta a les alforges: una farmaciola per si es fa mal, uns guants d’estiu, un esprai per si se li punxa una roda, dos impermeables, malles per afegir motxilles i estris per netejar la moto.

Després ens ha explicat com funciona la seva associació motera, els Leónidas. És una agrupació ben organitzada, amb diferents càrrecs: president, secretari, tresorer, cap de ruta i mestre d’armes (que és el que fa de mediador davant d’un conflicte entre socis o amb altres associacions). El Juanma és el cap de ruta, que és l’encarregat de gestionar les sortides que fan, planificar els horaris i l’ordre de circulació. Les motos circulen en zig-zag, en parelles però amb distància, hem d’investigar què significa.

Finalment, se’ns ha ocorregut preguntar què pesa la seva custom i la nostra sorpresa ha estat que és un número encara més gran que el pes de la moto del Jonathan, dos-cents vint-i-nou. També hem de pensar com s’escriu aquest número tan gran.

Hem gaudit molt d’aquesta nova visita, gràcies Juanma!

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.” — Jean Piaget

Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.

Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.

També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.

Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.

La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.

La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.

Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap.”
David Ausubel

Tal com ens va explicar la Marta, directora de l’escola, per fer l’exhibició de trial hem de demanar permís a l’ajuntament. L’Ajuntament de Vilanova ens ha demanat un mapa en el qual hem de marcar quina serà la localització proposada per l’exhibició. Quan vam anar al Parc Fluvial, vam trobar les roques i les muntanyetes que considerem perfectes perquè salti la Maria López amb la seva moto de trial.

La Toni ens ha presentat un mapa del Parc Fluvial i l’hem analitzat amb atenció. Hem buscat elements coneguts, com el riu, que hem descobert que es diu riu Anoia. Hem recordat que les roques estaven a un costat del riu. També hem reconegut la piscina d’estiu. Fent memòria, hem recordat que al costat de la piscina hi ha una construcció on anem a ballar amb el Jaume Barri quan celebrem Els Drets dels Infants. També hem reconegut les pistes de tenis i el camp de futbol, on juga alguns germans nostres.

Després de situar-nos al mapa, no ens ha costat gens trobar les roques del parc. Però hi ha dues fileres, així que hem fet novament memòria, estaven a l’inici del parc? Un cop localitzades, les hem marcat amb gomets, per veure-les fàcilment.

El mapa té noms per trobar les diferents construccions i elements del parc, però són lletres d’impremta, així que les tornem a escriure amb lletra de pal, les lletres que els Pinotxos coneixem.

Un cop finalitzada la nostra tasca, anem al despatx de la Marta per portar-li el mapa. Així li podrà enviar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i poder continuar organitzant la nostra exhibició de trial.

No us perdeu totes les fotografies al web de l’escola!

“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.”
Jean Piaget

La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!

Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.

Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.

A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.

Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.”
Albert Einstein

Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.

A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.

La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.

Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.

Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

“Tothom és diferent, i és precisament aquesta diferència la que fa possible l’aprenentatge compartit.”
Lev Vygotsky

Hem visionat a la pantalla un vídeo d’una exhibició de trial. Aquesta vegada, però, l’hem mirat amb els ulls d’uns organitzadors. Què hi ha muntat, com està muntat, on se situen els espectadors, on les motos…?

Hem pogut veure que els espectadors estan situats darrere d’una barrera de cinta entrellaçada a unes tanques. Hem pensat que aquesta barrera és per protegir els espectadors, perquè les motos no els facin mal. Hem decidit que la nostra exhibició també necessitarà unes tanques i cinta, així que ho anotem.

A l’exhibició del vídeo, han muntat un circuit amb blocs i obstacles, però nosaltres no necessitarem muntar un circuit, ja que les roques del Parc Fluvial estan molt ben col·locades.

Finalment , ens ha cridat molt l’atenció un senyor amb un micròfon. Aquest presentador, donava la benvinguda als espectadors i anava anunciant els i les motoristes participants de l’exhibició, segons sortien al circuit. Hem decidit que nosaltres també necessitem un micròfon. Volem presentar la nostra exhibició a tots i totes les assistents i donar-los la benvinguda. Però no tots voldrem parlar pel micròfon, això ho tenim clar, perquè alguns de nosaltres tenim vergonya i volem respectar-ho. Durant l’organització d’una exhibició hi ha moltes tasques diferents, que podrem repartir segons les nostres preferències i capacitats.

No us perdeu el fil del nostre projecte al web de l’escola!

“L’entorn és el tercer mestre: parla, provoca, acompanya i convida a l’aprenentatge.”
Loris Malaguzzi

La setmana passada vam anar a explorar el Parc Fluvial, on ens va recomanar l’Ajuntament de Vilanova que organitzem la nostra exhibició de trial.

Tenim les directrius molt clares, hem de buscar un lloc on hi hagi roques i muntanyes, perquè la Maria López pugui pujar, baixar i saltar. També hi ha d’haver una zona en la què nosaltres puguem fer d’espectadors i poder veure bé tot l’espectacle.

Durant el trajecte camí al parc, ja ens hem posat les ulleres d’exploradors i hem observat amb atenció. Però no ha estat fins a arribar al Parc Fluvial que ho hem vist clar. A l’entrada del parc hi ha una llarga filera de roques, que la Maria pot saltar. Una mica més endavant, aquesta mateixa filera de roques, està enfilada a unes muntanyetes, que anirien molt bé per pujar i baixar. A més a més, aquesta zona té un llarg camí en el qual ens podríem situar els espectadors.

Aquesta part del parc ens ha agradat molt, però també hem volgut anar a veure la zona del bosc dels tobogans, on la Maria va de vegades a entrenar. Allà hem comprovat que hi ha moltes muntanyes i muntanyetes, però no hem trobat cap roca ni obstacle per saltar ni tampoc un espai per nosaltres, per observar l’exhibició.

A partir d’ara, haurem d’esbrinar si a l’Ajuntament li sembla bé la ubicació que hem pensat o si no compleix les normatives o necessitats per fer l’exhibició.

Podeu seguir tot el procés al web de l’escola.