S’acaba el curs i acomiadem les sessions de música d’aquest any amb els Tintins. Ha estat un any ple d’aprenentatges, vivències i emocions, i no podem evitar sentir enyorança mirant enrere.

Hem viscut moments que segur que no oblidarem:
– El concurs Tenim Veu, on vam descobrir el nostre potencial creatiu i expressiu.
– La Cantata de Vilanova, compartint escenari amb altres escoles i gaudint de la música en directe.
– Els moments de reflexió i crítica musical, escoltant amb atenció, compartint opinions i deixant-nos portar per la música.
– Les cançons que ens han acompanyat, els riures que han omplert l’aula, els massatges musicals que ens han ajudat a relaxar-nos i connectar amb nosaltres mateixos i amb els companys.

I com a cirereta final… vam poder provar la trompeta!
Era un moment pendent des del curs passat, i finalment va arribar! Quina emoció veure les cares de sorpresa, curiositat i diversió mentre descobríem aquest instrument tan potent i especial. Va ser, sens dubte, una estona plena d’energia i bon humor.

A la carpeta de fotos del Drive trobareu algunes fotografies que recullen aquests instants i d’altres. Us animem a fer-hi una ullada i a reviure’ls amb els vostres fills i filles.

No sabem si el curs vinent tornarem a compartir aquesta aventura plegats, però sí que sabem una cosa: que aquest any el recordarem molt temps, i qui sap si tot el que hem viscut haurà sigut un alicient per algun dels protagonistes per aprofundir més en l’aprenentatge musical.

Bon estiu a tothom!

Dilluns 12 de maig de 2025. Una data i un moment que recordarem plegats per temps!

Hem tingut la sort de participar a la Gala final del concurs Tenim veu!, quedant els 3rs finalistes. Però quin ha estat el viatge que hem realitzat fins arribar aquí?

Com va néixer la proposta, d’on venim?

La proposta ens arriba en un moment clau del curs. Acabat el 1r trimestre, havent preparat un poema per recitar a casa per les festes. Aquest poema estava inspirat en el llibre-conte Batecs de vida, un cant a defensar les coses senzilles i boniques de la vida, que tenen a veure amb la quotidianitat de ser infant, la defensa d’allò que és senzill, ens agrada i és important per nosaltres. Ja hi apareix la paraula DRET (tenim dret a caminar descalços, a somiar, imaginar, sentir les pessigolles, mullar-nos, sentir l’alegria i la tristesa…). A més, afegim que, en el comiat musical que vam preparar per les famílies, decidim incloure una darrera cançó d’última hora: El dret a l’alegria (de la Suu i la Fúmiga). Acabem per tant un primer trimestre amb tot això viscut. I encetem el segon trimestre amb l’arribada de la proposta de participar en el concurs, per crear l’Himne dels Drets dels infants. Les coincidències ens emocionen a treballar-hi!

Sabem que serà un treball llarg i intens però que pel camí aprendrem moltíssimes coses. Ho vivim com una gran oportunitat de creació col.lectiva. Per això necessitem gent implicada, que vulguin sentir-se part del procés. Infants, mestres, famílies i també experts en creació musical, junts enfilem l’aventura.

Però què en sabem de les cançons?

Per nosaltres les cançons formen part del nostre dia a dia. Ens ajuden a iniciar, de manera especial, cada matí i tarda a l’escola. Al matí despertem sempre el cos amb una cançó i per la tarda ens regalem massatges, al so també de bones melodies. Fa temps que estem entrenats a escoltar i parlar de les lletres i el què diuen. De fet hem anat descobrint que les cançons són poemes musicats. Diuen coses de manera bonica i de manera que ens facin pensar. Inclouen moltes vegades metàfores i jocs de paraules. Això serà molt important tenir-ho en compte per la nostra creació. Hi ha paraules, idees molt poètiques. En fem un bon llistat: pluja, cor, tresor, amor, tendresa, llàgrimes, llibertat…

Com ha de ser la lletra?

Pensar en la lletra és una oportunitat per dir el què pensem i com pensem els infants, Tenim veu!. Necessitem moltes estones de conversa, partint del llistat de drets per buscar les nostres paraules. Com ho direm? No volem una llista de drets cantats, ni parlarem de tots els drets. Ha de ser bonic d’escoltar i ens ha de fer pensar. No ha d’empatxar. Hem de dir de manera interessant: Menys és més!

En el nostre cas vam voler destacar la importància de ser infants, com a entitat pròpia (no som adults), per això volem mullar-nos sota la pluja, jugar amb les famílies, dir prou quan ens atavalem… i també reclamem el dret a ser nosaltres mateixos: la nostra Identitat.

Som conscients també que hem de prioritzar, triar i decidir perquè no ho podrem dir tot en 3 minuts de cançó, cal ser rigorosos amb les bases del concurs. Més val dir poc i suggerir que carregar de lletra que serà difícil d’entendre i fer-la recordar.

Pensem en la tornada. Els Strombers ens van explicar que un himne ha de ser èpic, ha de dir algunes frases clau que s’encomanin fàcilment. Ha de representar un col.lectiu que comparteix un sentiment semblant. Analitzem himnes per entendre-ho millor. De mica en mica, anem veient com donar força a les nostres paraules. Van apareixent idees molt i molt interessants…

Després de temps de treball, de frases per la cançó ens en sobren, tenim molt i molt material pensat. Tot això queda al tinter, escrits que potser formaran part d’alguna altra cançó, poema o fins i tot obra de teatre…

I com ho musiquem tot plegat?

Els Strombers ens hi ajuden. Uns acords d’ukelele bàsics per jugar a cantar-hi les frases de la lletra que hem creat. La melodia va apareixent però és cert que cal fer petits canvis i adaptacions perquè tot vagi encaixant. És potser la part del procés més complexe. Repassem estils musicals que coneixem. Ens agrada que la nostra cançó vagi cap al pop, el rap però també ha de tenir una essència entranyable, un embolcall més indie en diuen els experts. Analitzem les nostres veus. En tenim de més melòdiques i dolces i d’altres més intenses i directes. Tots ens hi hem de sentir còmodes.

El nostre himne pot tenir moments de més i menys força. Utilitzarem solistes per parelles per crear estones dolces, delicades i directes però la tornada creixerà amb força, amb la suma de totes les nostres veus. Tot cal sentir-ho amb la qualitat que es mereix: gravarem en un estudi professional.

Què ha representat el treball?

Il.lusió, compromís, imprevistos a resoldre, com una suma de fets que van succeint-se al llarg del procés. Els mateixos infants proposen fer un pla de comunicació (fer-ne difussió): cartells, cantada a la plaça del mercat, escrit a premsa, parlem-ne a la ràdio de l’escola…

Per nosaltres Benvinguts Drets! ja és un himne perquè ha traspassat les portes de l’aula, s’ha cantat a tots els grups, en diversos espais, al gimnàs i al pati de l’escola… és bonic sentir-lo xiular pels passadissos, escoltar petits fragments i paraules que recorden alguns Petits, Mitjans o Grans. Ha sortit fora, al carrer, a les cases, places…

I cap final té sentit sense les Gràcies!

Als infants: pel seu treball impecable al llarg del procés, la seva constància, neguit per superar-se (això ajuda a avançar i aprendre). Heu sabut involucar més persones, les famílies… la vostra il.lusió, el gran motor. La vostra participació directa fins l’últim moment és admirable!

Mestres de l’escola, músics al cap davant en Bernat com a director, per la seva emoció descontrolada i lideratge, deixant-se aconsellar i enriquint-se amb les idees i consells de la Meritxell; la Marta Trullols ocupant-se de la part de gestió i logística, i tota l’edició digital. A tot el claustre, pel recolzament, riures dels migdies sobre el tema, la lletra… en definitiva per ser còmplices del moment, opinar, fer aportacions i compartir aquesta bonica feina.

Famílies, per no dubtar i creure en els vostres fills i filles, donant el pes i el valor que té un fet artístic creatiu.

Agraïm, com no, als nostres experts en creació musical que ens han donat consells molt importants i han volgut serguir el procés, emocionant-se també amb nosaltres, principament al Miki i al Toni. Gràcies Strombers! 

A l’Ajuntament, per la il.lusió mostrada per les propostes Vilanovines, per escoltar-nos a la plaça del mercat, i per subvencionar part d’alguna despesa.

Per acabar, ve de gust parlar del món de les arts. Per més oportunitats semblants a l’escola. Animem a les institucions i a qui pensa en què cal ensenyar a l’escola, a donar el valor que es mereix al fet artístic, com a eina potent per imaginar, crear, expressar, somiar, fer pensar les persones, veure oportunitats de canvi en un mateix (gestió d’emocions, rols, inseguretats…), i posar el valor en saber fer les coses de manera cuidada, bonica, amb la rigorositat que pertoca pel fet de ser artístic. 

En un món on es prioritza la immediatesa i la velocitat de tot plegat, a les escoles hem d’educar i realçar els processos lents, fets amb paciència i molta cura. Els fets artístics per sort tenen aquesta base.

I així tanquem un treball compartit i ben viscut que ens ha fet bategar i emocionar!

Tornant de vacances de setmana santa, els Tintins estem visquent un tsunami d’emocions diverses. El passat 22 d’abril vàrem saber que, per votacions populars, passàvem a la següent fase del concurs Tenim veu, les semifinals. Sabíem que un pas més, arribat aquest punt, seria molt complicat però… ho hem aconseguit! Després de l’apagada elèctrica general que vam viure dilluns passat, vam decidir que quan la publicació dels tres finalistes estés visible, si érem afortunats, ens trobaríem plegats amb mestres i famílies per fer una petita celebració. Així que dimarts passat, de bon matí, ens vam concentrar al gimnàs, abans de les 9h, per escoltar oficialment que hem passat a la final. No hi van faltar els globus, una mica de coca i un detall en forma d’estrella amb els nostre nom. Abraçats amb els mestres i les famílies que ens van acompanyar, vam tornar a cantar el nostre himne.

I ara, a seguir treballant per fer la darrera posada en escena al Cosmocaixa. Serà la gala final, el proper dilluns 12 de maig per la tarda.

Avui els Tintins hem anat a cantar la cançó dels drets dels infants a la plaça del mercat. Primer hem cantat perquè la gent ens escolti, i després amb els fulletons que portàvem els hi hem preguntat si volien votar-nos. Hi ha gent que no ens ha fet gaire cas, però la majoria ens ha volgut ajudar.

De tornada a l’escola hem anat passant per les botigues a preguntar als treballadors i als clients si ens volien votar. Encara hem aconseguit uns quants vots més. Ha sigut molt divertit!

Gerard i Gisela

El passat divendres, finalment, es van obrir les votacions del concurs “Tenim veu!” organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya que busca l’himne dels drets dels infants al qual participem amb la cançó “Benvinguts Drets”. Aquestes votacions romandran obertes fins el dia 21 d’Abril i ens faria molta il·lusió comptar amb el vostre vot.

L’enllaç és el següent: https://miniurl.com/TenimVeu_MartaMata i finalitzar el procés de manera correcta pot resultar una tasca complexa. Així que com que no ens agradaria que es perdés cap vot pel camí anem a detallar-lo:

1- Accedirem a l’enllaç i clicarem VOTAR a la cançó dels TINTINS

2- Seleccionarem dues cançons més que ens agradin i posarem la tecla CONTINUAR.

3- Introduirem el CORREU ELECTRÒNIC amb el qual ens vulguem registrar i CONFIRMAREM l’enllaç que ens enviaran en aquest. (aneu alerta que no el rebeu a promocions o spam)

4- CONFIRMAREM VOT

5- I si encara disposeu d’uns minuts més i us ve de gust… podeu compartir l’enllaç a la vostra família i amics!

ÉS IMPORTANT RECORDAR QUE LES VISITES AL YOUTUBE I ELS M’AGRADA, NO SUMEN VOTS!

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Bon dia famílies! Per començar la setmana de la millor manera us compartim el resultat de la cançó “Benvinguts drets” que des de finals de setmana passada ja trobem al nostre canal de youtube. 

El passat dijous, al presentar a l’aula el vídeo de la cançó amb l’alumnat, vam fer valoració del procés viscut. De la conversa en van sortir moltes idees interessants que hem volgut representar amb un núvol de paraules . Us en compartim també el resultat:

Aquest divendres 21 a les 16:00h farem la presentació oficial de la cançó al gimnàs. Totes les famílies hi esteu convidades i serà en aquell moment on explicarem els propers passos que seguirem en el concurs “Tenim veu“. Aquests dies estem preparant emocionats aquesta presentació.

Fins llavors, gaudint-ne tant com ho hem fet nosaltres composant-la!

Després de setmanes de molta dedicació, assajos, nervis i entusiasme, hem culminat el nostre projecte de cançó amb la gravació. Una experiència enriquidora i emocionant per a tots.

Aquest passat dilluns hem anat a un estudi de gravació d’Igualada a gravar la nostra proposta de cançó. Tal com vam estar buscant i parlant a l’aula, finalment hem seguit l’estil de la cançó «We are the world», cantant les diferents frases de les estrofes per parelles i la tornada conjuntament per tal de potenciar-la i donar-li força.

Gravar les estrofes en parelles ens ha permès que cada membre del grup aportés la seva pròpia expressivitat i entonació, enriquint així la diversitat i profunditat de la cançó.

Pel que fa a les tornades, les hem enregistrat en grups de cinc alumnes, un agrupament pensat per crear un cor equilibrat, on cada veu complementés les altres, donant com a resultat una sonoritat cohesionada i precisa.

L’ambient a l’estudi ha estat de sorpresa, complicitat i aprenentatge. Sorpresa al veure l’enorme taula de so que disposaven, complicitat mirant-nos, ajudant-nos i animant-nos en cada moment de gravació i aprenentatge perquè hem après a cantar sols amb auriculars, seguint tempos i indicacions i vivint una experiència que no oblidarem mai i que presentarem en públic a l’escola, el divendres 21 a les 16:00 al gimnàs per a tota la comunitat educativa del Marta Mata.

Un cop finalitzada la gravació, ens hem dirigit al Parc Central, on hem dinat i compartit una estona de jocs. Els mestres han proposat activitats dinamitzades que ens han fet riure i moure, però també els que han volgut han tingut temps per jugar de manera més lliure, escollint les activitats que més els venien de gust.

Aquesta setmana hem estat treballant com queda la lletra ja sobre una base musical. Ha estat possible gràcies a l’Àxel que, com a expert, ens hi ha ajudat treballant en un parell de bases, a partir de les idees que li hem pogut transmetre. Tot comença a encaixar i, entre uns i altres, hem proposat ajustaments sobre els instruments que ens acompanyen, per tal que tot soni com ens agrada, acordant que no volem massa estridències, una música pensada perquè embolcalli les nostres veus. Aquestes són diverses i en som cada vegada més conscients; alguns ens sentim més còmodes cantant les parts de rap, pel nostre caràcter viu, la nostra iniciativa i energia desbordant i d’altres preferim situar-nos en registres més melòdics, farcint d’expressió i musicalitat tot allò que entonem. 

Tot el procés resulta una descoberta més de la nostra personalitat i ens proposa reptes ben interessants que, a poc a poc, procurem assolir. Hi ha persones tímides que es faran sentir enmig del silenci i d’altres que suen treballant l’articulació, per cantar algun joc de paraules que ens fa una mica la punyeta!. La complicitat s’olora i es contagia, ens animem uns i altres, encomanem somriures, decisió i valentia, cantant en parelles i petits grups. 

Els experts ens diuen que el moviment desperta i activa moltes de les nostres capacitats mentals, a més integra i afiança la informació i les experiències noves, en les nostres reds nervioses. Així que farem petits jocs motrius per empassar encara més la lletra i sentir ben endins tot allò que cantarem. Aquest treball corporal serà molt important per fer arribar cantant les nostres emocions i pensaments. Busquem despertar sensibilitat i reflexió en el nostre públic.