Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:

Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.

Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?

Les Tanits hem començat el curs amb una comesa especial i important: la MISSIÓ PANELLETS! Aquesta missió és una bona proposta d’aprenentatge que ens repta a calcular els ingredients que necessitarem perquè tota l’escola pugui tastar uns panellets deliciosos el dia de la Festa de la Tardor. L’equip de mestres ens ha confiat aquesta responsabilitat i no hem dit pas que no.

Després de fer una recerca de receptes amb els Chromebooks i d’anotar-les per parelles, les hem compartit en gran grup alhora que reflexionàvem sobre els ingredients i les quantitats. A mesura que anem parlant altres interrogants se’ns presenten: quants som a l’escola, què fem amb els infants al·lèrgics,… Ens adonem que són preguntes importants per poder continuar així que decidim anar a les altres classes i preguntar quants són i si algú té alguna al·lèrgia. Quan tornem a la nostra classe compartim respostes i ens atrevim a realitzar la suma de tots els números que ens han donat. “I els mestres… també els hem de comptar, oi?”... Decidim pensar en totes les persones que formen part del Marta Mata i els afegim als números que ja teníem d’alumnes. Al davant tenim una suma horitzontal de 9 sumands, a simple vista sembla complexa. Però llavors el Jeffrey proposa “trencar els números” i ens adonem que descomposant serà un xic més fàcil. Sumar de 20 en 20 per a molts és divertit i ràpidament troben el primer resultat, després només caldrà sumar les unitats. A l’escola som 232!

Com per algunes Tanits aquesta suma tan llarga ha resultat una mica difícil d’entendre, decidim representar tots els membres de l’escola amb uns ninots de plastilina. Aquests ninots no només ens ajuden a comprendre l’algoritme, també ens han servit per poder fer grups de 50 persones. En la recepta hem trobat que sortiran uns 50 panellets així que ens imaginem que cada persona se’n menjarà un. Després de repartir en grups de 50, obtenim 4 grups complets i 32 persones. Però… “Menjar-nos un panellet és molt poc!”, “Millor menjar-nos 2”, “Sí, podem fer el doble!”… I així decidim calcular el doble de cada un dels ingredients que hem trobat a la recepta. Ara podrem menjar-ne dos!

Comencem el nou curs sent els grans de la comunitat de Mitjans, amb nous reptes i il·lusions renovades!

El primer dia d’escola vam retrobar-nos amb ganes d’explicar tot el que l’estiu ens havia regalat, després, una dinàmica de grup ens esperava. Som un grup de nens i nenes inquiets que compartim experiències i vivències diàriament, i la rotllana és el nostre punt de trobada. La rotllana és un espai important, ho sabem, però no sempre som conscients del vincle que establim en ella. Mitjançant un cercle l’hem representat, cadascú de nosaltres ha triat un fil i ens hem lligat en ell. Després, hem anat “lligant” aquest fil a través del cercle teixint entre tots i totes una xarxa de colors i fils diferents. Comprovem com aquesta xarxa ens connecta els uns amb els altres, com cada dia establim vincles a través de les paraules i de la convivència. Finalment, hem volgut penjar les paraules que per nosaltres són valuoses i hem penjat el cercle al sostre de la classe.

Aquests primers dies els hem dedicat a preparar el nostre material així com organitzar l’aula: hem preparat carpeta i llibretes, hem descobert la nova l’agenda, hem creat un punt de llibre, ens hem proposat un nou propòsit per aquest primer trimestre, hem creat la nostra targeta d’aniversari, hem triat calaix i col·locat les nostres coses… També aquests primers dies els hem aprofitat per mostrar els nostres diaris d’estiu exposant oralment tot el que hem volgut compartir en ells alhora que ens hem “avaluat” entre nosaltres valorant els nostres punts forts així com donant-nos consells per millorar.