Los puntos son sólidos e infinitos. Son una forma de vida. Sol, luna, estrellas son cientos de millones de puntos. Cada ser humano es también un punto. Los puntos no pueden existir por sí mismos, solo pueden existir cuando se reúnen unos con otros. Admiro completamente su “infinitud” y estoy profundamente conmovida por la grandiosa presencia del universo, que está lleno de un poder misterioso.

Yayoi Kusama

Dintre del projecte d’aula “Per què el temps, a vegades passa volant i d’altres és molt lent?”, en el que estem constantment reflexionant sobre la dualitat entre Cronos i Kairós, aquesta setmana hem començat un treball artístic i literari. A partir de la lectura del llibre El punt de Peter H Reynolds. Amb el conte hem parlat dels models i de la importància de la resiliència i n’ha esdevingut un treball plàstic per trobar el punt de cadascú. Un punt que ha de ser fruit de l’ara. Un punt sòlid que ens representa en aquest moment que vivim en trajectòria cap a una nova etapa que comença, plena d’incerteses, però motivadora i plaent.

“El temps que es gaudeix és el veritable temps viscut”

JORGE BUCAY

Hem començat l’any amb nervis, és natural! Un assaig i comença l’espectacle! És el que té això de celebrar la Festa Major d’escola en aquestes dates. Com ja hem explicat en articles anteriors, dins del projecte d’aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, és on hi relacionem aquests moments tan especials, per a les Matildes, com són els de la Festa Major o el Comiat.

Aquesta setmana hem brillat amb el nostre Pregó i la Batucada a la cercavila.

Al llarg de la preparació vam treballar intensament per desenvolupar les dues propostes i el resultat ha estat fantàstic. Un dia molt especial on, tots i cadascuna de les Matildes, han brillat mostrant el seu compromís i esforç. En tot el procés han treballat amb responsabilitat i generositat, i n’estem plens d’orgull. 

Tal com ens diu el currículum de primària, hem treballat amb les emocions, l’autoconeixement i l’autocontrol; en cooperació i amb una necessària escolta activa, sense jutjar-nos, oferint models i bastides; descobrint les nostres capacitats expressives i dramàtiques; creant textos i treballant per una millor dicció; provant, tocant i ballant amb els instruments de percussió; i descobrint l’òpera com a gènere desconegut.

I ara què? Després de brillar i recollir els aplaudiments de les famílies, els mestres i els altres infants per la feina feta, no podem adormir-nos sobre els llorers. Així que, aquesta setmana ja hem posat en marxa el següent repte. I n’estem ben segurs: tornarem a brillar!

“Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Només pots ser creatiu si estàs enamorat de la vida prou per a voler destacar la seva bellesa, vols portar-li una mica més de música, una miqueta més de poesia i una mica més de dansa.” 

Osho

Aquest escrit s’emmarca en el Projecte d’Aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, i en la proposta de preparar el Pregó de Festa Major.

Tenim a la disponibilitat de Matildes dos moments a la setmana on poder assajar al gimnàs i això ens dona moltes possibilitats de conèixer els nostres límits dramàtics i treballar per tal de millorar-los.

Calçats amb mitjons gruixuts toquem de peus a terra i prenen consciència de la nostra postura corporal mirant i mirant-nos. Avancem a bon ritme i ens omplim les orelles, i el cap, de cant líric i música clàssica. Tota una experiència que no solem viure en el nostre dia a dia. Sortir de la zona de confort i tenir la confiança de no ser jutjat és clau per l’avenç del nostre treball corporal en el pregó.

Paral·lelament, seguim amb la nostra creació del text del pregó. A hores d’ara ja tenim la presentació acabada i repartida, i la setmana vinent acabarem d’escriure la segona part, la que ens parla de la batucada i la cercavila. 
I com ja us hem dit amb anterioritat, preparar el pregó contribueix a la millora de la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, afavoreix treballar en equip, potencia l’empatia i la metacognició, i contribueix a fer-nos créixer amb serenitat, i plena consciència d’un mateix.

“Si la gent vol veure únicament les coses que poden entendre, no haurien d’anar al teatre. Haurien d’anar al WC”

Bertolt Brecht

En el marc del Projecte d’aula, Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, hem començat a dissenyar el Pregó de Festa Major. En aquesta ocasió ens embolicarem una mica més i estem creant una proposta agosarada amb un peu a la més absoluta actualitat i l’altre a les quimbambes. 

Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials van plenes de la presentació del nou àlbum de Rosalia. La presència i actualitat d’aquesta artista ens inspira a treballar les dualitats i els contrastos. Sí, ho heu encertat… farem servir el cant líric en la nostra dramatització del Pregó. 

Per un altre costat, acabem de celebrar la castanyada i el Halloween i aprofitarem la tècnica artística dels cadàvers exquisits per crear els textos que compartirem el dia del Pregó. El nom prové de la primera composició formada : ‘Le cadavre exquis boira le vin nouveau’. Utilitzats pels surrealistes des del 1925, a partir de jocs de societat ja coneguts ( petits-papiers , cartes russes), foren publicats per primera vegada a la revista La revolution Surréaliste el 1927. És una tècnica artística col·laborativa que ens està aportant moltes possibilitats.

El teatre ens permet, desenvolupar, recollir i mostrar molt treball competencial, ja que combina l’expressió artística amb les competències lingüístiques, personals, socials i d’aprendre a aprendre. Desenvolupa la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, parteix de la necessitat de treballar en equip, potencia l’empatia i educació emocional, afavoreix la metacognició i contribueix a fer-nos sortir de la nostra zona de confort, ajudant-nos a créixer amb autonomia.

Un dels trets que caracteritzen a les Matildes és que, any rere any, fan una ullada al passat per mirar endavant. Enguany hem posat un títol a aquest projecte: Per què el temps, a vegades passa volant i d’altres és molt lent? 

Hem començat presentant una proposta amb dos protagonistes: CRONOS i KAIRÓS. Per fer-ho hem conversat en la primera rotllana del curs i hem iniciat el treball de documentació, amb tota la complexitat que això implica. La Noa és la primera documentalista del grup. Ella ha anotat el que hem considerat que era més important de deixar escrit. Documentar les converses no és senzill, ja que tendim a parlar els uns sobre els altres, així que hem anat aturant-nos per prendre consciència del que és important d’anotar.

Amb la proposta hem descobert les dualitats esmentades d’Agustí d’Hipona (passat-memòria; present-atenció; i futur-esperança) i hem tingut la primera oportunitat del curs per reflexionar sobre com aprenem i construïm les idees matemàtiques. Per ser de fa tants anys, va morir força gran!, ha dit el Curial. I d’aquí n’ha esdevingut posar veu a com fem el càlcul mental. Hem vist moltes maneres diferents i han sortit paraules com aproximar o arrodonir. I el més important és que cal ser molt curós en explicar una idea per tal que els altres puguin seguir el fil de l’explicació i contrastar-ho amb les seves idees personals.

Per un altre costat, d’una de les imatges de la proposta n’ha sorgit una nova línia de recerca. Pràcticament totes les Matildes reconeixien que la imatge els era familiar, però no sabien el perquè. El Nil ha fet una gran aportació: és d’una pintura on hi ha unes robes, a Itàlia…. Brutal!!! Els he demanat si els hi sonava el nom de Capella Sixtina i els he encoratjat a buscar-ne informació sobre ella i l’artista implicat. 

En tercer lloc, hem trobat la definició de Cronos i de Kairós. Mentre que el primer té una durada determinable, i es pot mesurar i distribuir successivament en diferents parts, Kairós és el temps desitjat i subjectiu. És el temps oportú, un temps vist sempre positivament, com una ocasió única per perfeccionar-se, créixer i madurar.  El temps, a l’escola, se’ns escapa de les mans i no ens ha de quedar cap buit per omplir.Tots caminen cap endavant. Si un es perd, hi ha a qui preguntar per on anar, però s’ha de tenir clar l’OBJECTIU PERSONAL, el que els japonesos anomenen IKIGAI. I aquí estem en aquesta primera setmana, definint els nostres objectius pel curs i plantejant propostes per assolir-los.