El passat dimarts, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”.

El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics. 

Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic. 

Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a la participació en els Jocs paralímpics d’hivern. També ens va parlar de la seva participació a la marató internacional més important de curses de muntanya, la Zegama Aizkorri. 

Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica. 

Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem. 

Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.

A Educació Física, paral·lelament a altres propostes, ens hem preguntat “De què tracta la vida si parlem d’esport?”. A partir d’aquesta qüestió hem conversat de l’esport femení i masculí, hem conegut esportistes d’elit de la comarca i hem reflexionat sobre el sacrifici, l’esforç i voluntat que han demostrat aquests esportistes per arribar a ser professionals i en el cas d’alguns, participar en uns jocs olímpics o un mundial. 

Arran de la pregunta inicial, ens hem plantejat també com viu l’esport una persona amb discapacitat. Hem descobert que hi ha esports que s’adapten i d’altres que únicament són per persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Vam dedicar una sessió a practicar el goalball, va ser una experiència molt enriquidora i nova per les Tanits. Van poder viure en primera mà, la dificultat de practicar un esport sense visibilitat i tenint només com a referència el so de la pilota. 

A més a més, vam conèixer, mitjançant una notícia, l’esportista professional igualadí, d’esquí de fons i de curses de muntanya amb paràlisi cerebral, en Pol Makuri. Vam visualitzar un petit documental sobre ell i la seva participació en la Zegama Aizkorri, una marató de muntanya. I tindrem la sort de conèixer-lo personalment i gaudir d’una xerrada dimarts vinent. Estem molt emocionats!

Arrel del projecte “De què tracta la vida?”, el passat dimarts, les Tanits vam rebre la visita de l’Escola Àuria. Des d’Educació Física vam conversar i reflexionar sobre les activitats més adients que havíem de preparar. Finalment, vam concloure que havíem de fer dues propostes on tots i totes estiguéssim a gust i tranquils.  

El dia va començar amb molts dubtes, nervis i alhora amb moltes ganes de conèixer i compartir moments amb els infants de l’Escola Àuria. Vam preparar els dos espais: zona d’escumes i zona de pilotes gegants. Quan ho teníem tot enllestit van començar a arribar en petits grups, ens vam presentar fent una senzilla dinàmica. Tot seguit, vam jugar, compartir moments i vam gaudir de la trobada. Finalment, ens vam acomiadar esperant amb il·lusió la pròxima trobada. A la tarda, vam compartir les nostres experiències, les nostres sensacions, emocions… Una trobada que ens va servir per conèixer-nos una mica més i a empatitzar amb altres realitats.