Aquests dies hem començat a parlar de l’autor i creador de la història del Rovelló: Josep Vallverdú. 

Comencem preguntant-nos si algú sap qui és l’autor o l’autora. Només hi ha un infant que s’atreveix a dir-nos que li sembla que és un home i que es diu Josep. Ningú més pot confirmar si estem en el cert o no però de seguida sorgeix la proposta de buscar el seu nom al llibre de l’aula. 

Observem la portada i contraportada; posem nom a les cobertes del llibre i fins i tot parlem de la informació que hi podem trobar en elles. Per aquest motiu, anem a buscar el nostre llibre del calaixet i observem l’exterior, buscant el títol i l’autor. En la posada en comú, ens adonem que hi ha contes i llibres on també apareixen el nom de l’editorial i el nom de la persona que l’ha il·lustrat. 

Aquesta conversa ens porta finalment a observar el llibre del Rovelló i trobar-hi allà el nom del seu escriptor i fins i tot una fotografia seva, tot i que desconeixem si és actual o no. 

Una alumna comenta que és un avi, i això ens porta a parlar sobre que no sabem si té nets, i que la paraula que vol dir és vell. Sembla que és una persona gran i ens preguntem quina edat pot tenir. La seva vida també ens interessa, però ho deixem per més endavant.

QUANTS ANYS TÉ JOSEP VALLVERDÚ? 

Així, comencem a fer hipòtesis de la seva edat i escrivim els nombres que pensem a la pissarra digital. Ens adonem que totes les propostes són majors de 69 i que n’hi ha una que ens sembla massa gran, 200 anys. Per poder verificar si és possible busquem quina és la persona més vella. Fins fa poquet, la catalana Maria Branyas, amb 117 anys, era la persona és gran del món; així que borrem el 200. Aquesta informació ens ajuda a posar un límit per dalt en la numeració i centrar les nostres propostes entre la franja d’edat parlada. 

Per a poder anar eliminant opcions, ho fem amb diferents consignes i pistes. Busquem nombres majors, menors, unitats i desenes, fins a arribar a l’edat de Josep Vallverdú: 101 anys!

 COM PODEM REPRESENTAR EL NOMBRE 101?

En l’espai de rotllana fem aquesta pregunta i utilitzem un material que per a nosaltres ja és conegut, els reglets. Un infant vol ensenyar-nos com fer aquest nombre i tria el reglet de valor 1 de color blanc. Un, dos, tres, quatre… un a un va col·locant els cubs sobre un full. Tots i totes compten, però hi ha qui s’avança, qui salta un nombre… Així que tornem a començar a comptar de nou des de l’u. Ens passa vàries vegades fins que ens adonem que en posar 101 reglets d’1 és molt fàcil descomptar-se. 

En la conversa sorgeix una nova proposta, comptar de 10 en 10, ja que és més senzill. D’aquesta manera, col·loca deu reglets de valor 10 i un d’1. I aquest cop no ens hem descomptat! Alhora, acompanyem la descomposició amb la representació dels nombres escrits tot buscant-los amb el material per confegir-los.

I per tal de continuar treballant la descomposició de nombres, practiquem en petits grups diferents nombres. 

En aquest fragment l’autor ens parla d’un adorable cadell de gos, el Rovelló, que va captivar el cor de la família que el va comprar en una botiga d’animals.  Si Josep Vallverdú ho escrivís avui dia, hauria de canviar una mica la història, ja que actualment les lleis han canviat i, segons la nova legislació sobre la Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, les botigues ja no poden vendre gossos, gats i fures. En la conversa parlem de l’adopció d’animals i, en especial, dels animals que tenim a casa i que en molts casos són un més de la família.

Sabem que hi ha diferents animals que podem tenir a casa però nosaltres en concret només tenim gossos, gats, peixos i ocells. Cadascú va posant un cubet en la columna on hi ha la imatge de la mascota i mica en mica anem descobrint, sense comptar, quin animal és el més nombrós, el que n’hi ha menys… Cada infant ens explica com es diuen i qui en té més ganes ens explica fins alguna anècdota amb ells i elles.

Continuem fent-nos més preguntes i volem conèixer: Quants animals tenim entre tots i totes? Cadascú intenta buscar la manera per poder sumar els diferents nombres obtinguts. Després compartim quins passos hem seguit per a resoldre-ho.  Donem importància al camí seguit més que no pas al resultat final i explicar-nos i conèixer diferents processos ens enriqueix i ens proporciona més estratègies. 

• Podem dibuixar tots els cubets i anem dient els números.

En donar a cada element un nombre fins a arribar a l’últim ens trobem un inconvenient, i és que ens descomptem i hem de tornar a començar des del principi. Un altre infant proposa fer una suma en aranya. Dies enrere vam descobrir-la amb nombres petits i ara intentem resoldre aquesta suma fent agrupacions de dos en dos i escrivint els resultats que anem obtenint. Tot i que per alguns sembla una forma més complex, podem anar revisant entre tots els resultats i adonar-nos dels errors pas a pas.

Amb la teacher Laura també hem estat aprenent sobre els “PETS” tot jugant i cantant. “What’s in the box?” and “Find the animals” han estat algunes de les dinàmiques que hem treballat per aprendre el vocabuari i iniciar-nos en petites frases orals.

Hem buscat “PETS” amagats pel pati de petits, diferenciant-los dels animals salvatges; i hem cantat “I have a pet”.

En una conversa a la rotllana vam decidir que el nostre àlbum de cromos tindria una pàgina per a les mascotes. Cada un de nosaltres va triar un animal de companyia per modelar amb plastilina, pensant-li un nom i escrivint característiques com el seu color i un adjectiu per definir-lo.

Com que sabem que no hi ha prou espai per a 25 cromos en una sola pàgina, vam demanar ajuda a les Alícies, i cadascuna va poder posar fins a tres cubets en les mascotes que més els hi agradaven. Al tornar a l’aula, la nostra nova tasca va ser comptar els vots i decidir quins animals de companyia serien els escollits per a l’àlbum.

Aquestes primeres línies del capítol La primera fugida ens conviden a començar a imaginar i a especular sobre l’origen d’aquesta família, tot responent la pregunta. Primer de tot, ens posem d’acord sobre què significa tenir una matrícula estrangera, cosa que ens porta a formular diverses hipòtesis sobre el motiu de la seva presència aquí. 

La mateixa definició de l’adjectiu “estrangera” ens fa parlar de quin país creiem que poden venir i en aquest moment, un alumne recorda que tenim llibres a l’aula plens de països i mapes, i ens animem a consultar-los en parelles.

Cadascú tria un país des d’on poden haver començat el viatge, amb una única consigna, cal poder arribar directament amb el cotxe. 

Ens encanta observar detingudament l’atles, i passem força temps passant pàgines, buscant i comentant amb els companys i companyes. Rússia, França, Finlàndia, Portugal… són algunes de les opcions. També busquem la bandera de cada país i ens inventem una matrícula.

Finalment, deixem volar la imaginació i fem un dibuix del cotxe i dels seus ocupants. Comencem a preparar-nos per les primeres il·lustracions que ompliran el nostre àlbum.

Als Rovellons ens agrada parlar a la rotllana sobre aquelles experiències que vivim durant el cap de setmana i sobre allò que més ens agrada fer. Sovint apareixen dibuixos i manualitats que hem fet a casa i elements naturals del bosc que hem recollit en una sortida familiar i que volem ensenyar als companys i companyes.
És en una d’aquestes converses quan un infant explica que té diferents cartes de jugadors de futbol i, aquesta és l’espurna que genera tot un seguit de noves aportacions; hi ha més nens i nenes que també fan aquesta col·lecció de cromos o la “Stumble Guys”, “Bebé llorones” o els Barrufets entre d’altres.

De l’interès sorgit proposem elaborar el nostre propi àlbum de cromos, però encara no sabem sobre quin tema el podem fer. Els Rovellons tenen algunes idees encara que volem donar-li algunes voltes més abans de decidir-nos.

La lectura compartida amb les famílies uns dies enrere va donar el tret de sortida a la història del Rovelló. Després d’aquesta activitat, vam poder veure els diferents llibres que hi ha a l’aula que expliquen les seves aventures. També una adaptació que van fer fa uns quants anys un grup d’alumnes de l’escola. De la conversa posterior sorgeixen diferents idees i propostes:
– Hi ha molta lletra i és molt llarg.
– Aquesta lletra (d’impremta) és molt difícil.
– Els dibuixos els podem fer nosaltres.
– Nosaltres llegim lletra de pal.
– Podem fer frases més curtes.
– Nosaltres també podem sortir i “l’amo” del Rovelló també.

I és així com, de la necessitat d’adaptar i fer més fàcil les aventures del gos anomenat Rovelló, sorgeix la temàtica de l’àlbum de cromos.

FAREM UN ÀLBUM DEL ROVELLÓ!

Com que aquests dies hem pogut dedicar estonetes a observar els diferents àlbums de cromos que tenim a l’aula, ens hem adonat que tots són molt diferents i que no hi ha una única manera. En alguns, com els de futbol, només hi ha les cartes dels jugadors; en d’altres, com els dels animals, cada adhesiu va acompanyat d’un text informatiu sobre aquest ésser; en el dels Barrufets hi trobem entreteniments i, fins i tot, tenim un que explica la història al llarg del temps de l’Anoia.
Nosaltres podem decidir com volem que sigui el nostre i, a més de les aventures, volem que en el nostre àlbum hi hagi “coses per aprendre”, ens agradaria que sortissin els bolets i els animals, dues temàtiques que ens interessen molt.

Comencem a tenir algunes coses clares, però encara ens queda molt camí per recórrer.
El nostre projecte d’aula ja ha començat!