Tot i que els Rovellons ja hem acabat la història del llibre del Rovelló i l’àlbum, encara hem de treballar de valent! Per poder completar un àlbum cal obrir sobres de cromos i aquest és el camí que ens toca iniciar aquests dies: comencem a parlar dels cromos i els sobres on els guardarem.

Una de les primeres tasques que vam fer va en iniciar el projecte va ser descobrir quantes imatges o cromos podíem posar a cada pàgina del nostre àlbum, segons l’espai disponible i el contingut de cada capítol.

Després de fer diverses proves, mesurant i comparant, vam arribar a la conclusió que el nombre ideal era de 7 cromos per capítol. Aquesta decisió l’hem anat mantenint al llarg de tot el projecte, mentre avançàvem en la lectura i construcció de l’àlbum. Ara que hem arribat al final, tenim 12 capítols i, per tant ens preguntem…

QUANTS CROMOS TENIM EN TOTAL?

El comptatge dels cromos ha estat una activitat que hem anat fent en diferents moments del procés, i hem utilitzat tota mena de materials: reglets, material base 10, policubs, la taula del 100… Però aquesta vegada ho hem fet d’una manera especial: amb una suma d’aranya.

Sumar el nombre 7 dotze vegades no ha sigut gens fàcil, però ha esdevingut una oportunitat per compartir i conèixer diferents estratègies de càlcul i resolució. 

Dividir les pàgines en 3 grups ha estat una de les estratègies que hem trobat per fer el problema més senzill. Molts alumnes són capaços de resoldre una primera suma de forma mental i explicar a la resta com han arribat a saber que 7 + 7 fan 14. Aquesta primera operació ens permet fer una suma senzilla tot descomponent dues vegades el nombre 14; i així hem arribat a 28: el nombre total de cromos en 4 pàgines. I com que 12 pàgines són 3 grups de 4, sabem que tenim 3 grups de 28 i, pas a pas, fem les dues sumes que ens queden.

Una altra manera de resoldre-ho ha estat amb els reglets, posant-ne 12 de valor 7 seguits en una línia. A continuació, hem fet una segona fila al costat, amb reglets de valor 10, perquè sumar de 10 en 10 ens resulta més senzill. Quan arribem a 80, igualem la longitud amb un reglet de valor 4 (el rosa), adonant-nos que la suma és 84.

Per acabar, un alumne explica l’estratègia que ha seguit: escriure la suma dels dotze 7 en una filera i anar agrupant-los de mica en mica, agrupant desenes, per una banda, i unitats per una altra i fent el càlcul mental. 

El més important de tot ha estat compartir les estratègies, escoltar-nos i veure que hi ha moltes maneres de resoldre un mateix problema, arribant al mateix resultat.

Els Rovellons ja hem arribat al final de llibre. Hem viscut moltes aventures al costat d’aquest gosset valent i curiós, i per tancar aquest viatge hem fet un petit canvi respecte als capítols finals: hem transformat els tres últims capítols en dos, que hem batejat amb el nom d’“El camí de retorn”.

Com ja és costum en la nostra manera de treballar, hem combinat diferents activitats per endinsar-nos en el desenllaç de la història. Aquesta vegada, però, hem comptat amb una eina especial: un plànol que mostra el recorregut que fa el Rovelló des del moment que s’escapa del circ fins que, finalment, es retroba amb el seu estimat amic, en Llisot. Aquest mapa ens ha ajudat a entendre la seqüència dels esdeveniments i a situar cada parada del camí, cada escenari on el Rovelló viu una nova aventura.

La primera activitat ha consistit en observar aquest recorregut, identificar les diferents parades i ordenar-les. L’ordre ha estat molt important, ja que cada lloc ens presentava un nou repte o situació que el protagonista havia d’afrontar. Però abans de descobrir què hi passava realment, vam dedicar una estona a imaginar. Quines aventures podria viure? Quins obstacles hauria de superar? Ens vam convertir en “escriptors” i vam crear possibles finals de la història. Fer aquest exercici ens va permetre desenvolupar la creativitat i compartir idees, tot sumant les aportacions de tothom.

Aquest final del Rovelló ens ensenya el valor de l’esforç i la constància i durant el relat ens adonem que aquest personatge, tot i estar esgotat i famolenc, no deixa d’avançar pas a pas per aconseguir el desig de retrobar-se amb el seu amo, en Llisot. Aquest tram final ens ha permès parlar de l’esforç i la perseverança, de l’error com a oportunitat i les diferents maneres d’actuar quan ens equivoquem; de la por a provar coses noves o de la calma en el fer de veritat, sense preses i amb consciència.

Un cop hem conegut totes les seves últimes aventures, ens hem centrat en acabar les darreres pàgines del nostre àlbum del Rovelló i triar els últims cromos. De nou, el plànol ens ha servit per revisar la seqüència i seleccionar els moments clau que volíem representar amb les nostres il·lustracions. Cadascú ha triat un dibuix per fer, pensant en quina aventura volia plasmar.

Al llarg del curs, els cromos han estat escollits de moltes maneres: com a resultat de l’elecció de les Alícies, de les nostres pròpies votacions o com a fragments de diferents treballs col·lectius, murals i fotografies. Aquesta última tria, però, tenia un objectiu molt clar: tothom ha de sortir a l’àlbum. Per això, hem fet una elecció tenint en compte els infants que tenien menys presència fins ara. D’aquesta manera, tanquem el projecte amb la certesa que tothom hi ha deixat la seva petjada.

És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana. 

Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat. 

Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:

– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap! 

La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.

EL BOSC DEL MAS

Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.

Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.

Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.

No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.

A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida. 

El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!

A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.

Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous. 

En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.

A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!

Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!

En aquests dies hem continuat parlant de la masia on viuen els oncles del LLisot. A partir de dues imatges d’una masia, una exterior i una interior, ens hem organitzat en petits grups per comentar les estances i els elements que observem. Més tard, quan compartim les nostres observacions, apareixen paraules habituals com teulada, porta i finestres; però ens fixem especialment en aquelles que no trobem en les nostres llars actuals.

Paraules com pedrís, abeurador, rellotge de sol, estable, galliner, celler, rebost i safareig són les que acabem considerant “especials”. Alguns dels significats els coneixem gràcies a les nostres experiències a Juneda, però d’altres ens deixen intrigats.

Ens preguntem com és un rellotge de sol i quina funció pot tenir. Els rovellons som molt observadors i ens hem fixat en el dibuix esquemàtic del rellotge de sol, que presenta un sol i un núvol. Aquests elements ens fan pensar en el temps atmosfèric, i la majoria de les hipòtesis que formulem giren entorn d’aquesta idea: el rellotge de sol ens indica si fa sol, si plou, o si hi ha núvols…

També volem saber com podem verificar el que pensem i immediatament proposem observar rellotges de sol amb la pissarra digital. Però una mestra ens informa que a Vilanova del Camí, a prop de l’escola, n’hi ha un a la façana d’una casa. Així que decidim visitar-lo i dibuixar-ne tots els detalls.

Mentre estem allà, el sol apareix i desapareix rere els núvols. Aquests canvis ens permeten observar com l’ombra que projecta l'”agulla” del rellotge de sol apareix i desapareix diverses vegades. També notem que no hi ha imatges d’elements meteorològics, però sí que hi ha lletres diferents: I, V i X.

L’endemà, durant l’espai de rotllana, intentem descriure el rellotge de sol i, amb les aportacions de tots, fem un dibuix al terra. Quan parlem de les lletres, el Nil ens explica que no són lletres, sinó que representen nombres romans! Gràcies a la seva família, ha descobert com es formen els primers nombres i ens ho ensenya perquè tots ho puguem entendre.

Ja sabem que:

• El rellotge de sol serveix per saber l’hora.
• L'”agulla” no es mou, és l’ombra la que es desplaça.
• Hi ha rellotges de sol que utilitzen nombres romans.
• El sol no es mou; som nosaltres qui ens movem, però sembla que és el sol qui es desplaça.

Durant la conversa, sorgeixen idees relacionades amb els moviments de la Terra i el Sol, però tenim molts dubtes i fins i tot hi ha hipòtesis contradictòries.

Així, per tal de comprovar com canvia l’ombra al llarg del dia, decidim anar al pati en dos moments diferents: al matí, en arribar de casa, i després de dinar. Cada un de nosaltres pren un full, un llapis i un petit dinosaure, i hem de resseguir la seva ombra en els dos moments, dibuixant al mateix temps la posició del sol. Sabem localitzar-lo i cap a on es forma l’ombra. 

Caldrà seguir descobrint més!

Des d’inici de curs ens hem anomenat Rovellons. Sabem que aquest és el nom del protagonista principal de la història, però la veritat és que fins aquest punt del relat del llibre l’animaló encara no té un nom propi i només es coneix com a gosset.

Els noms propis solen tenir una història al darrere. Potser ens els posen per tradició familiar, perquè a algun dels nostre pares o familiars els agradava, o per raons relacionades amb el seu significat.

En Llisot havia tingut una idea. Aquell gosset havia desenterrat tot de bolets… Doncs aquest menut seria un gos rovelloner.

Descobrim així el perquè del nom del gosset: és un gran buscador de rovellons.

Aquesta descoberta ens anima a parlar de bolets. Iniciem una conversa i sorgeixen noms de diferents tipus de bolets, amb descripcions sobre el seu color, forma i hàbitat. A més, els diferenciem entre bolets comestibles i tòxics.

Alguns alumnes són autèntics experts en la cerca de bolets i durant la seva temporada, sovint surten amb la seva família per omplir-ne el cistell. Ens ho explicaven en les converses del cap de setmana del primer trimestre, i ara, recuperen aquests records per compartir-los novament.

Més endavant, ens centrem únicament en el bolet protagonista de la rovellonada que desenterra el gosset: el rovelló. Observem imatges a la pantalla de l’aula sobre la seva forma, les parts i els colors. Després, dibuixem rovellons i els pintem amb ceres toves. Amb la suma de tots els nostres dibuixos de bolets, creem la segona rovellonera que troba el Rovelló, i que també serà la següent pàgina del nostre àlbum.

En Llisot treballava dins les terres del mas de la família dels seus oncles.

El mas havia estat, molts anys endarrere, una masia senyorívola, i encara s’hi veien les grans finestres, i el portal adovellat, i les pedres ben tallades de la façana.

A través de la lectura ens apareixen els conceptes de mas i masia. La visualització del primer capítol de la sèrie també ens ha proporcionat algunes pistes sobre el significat d’aquestes paraules. De seguida, ens queda clar que la masia representa la “casa” on viuen les persones, mentre que el mas es refereix a “la terra que envolta la masia”. 

Ens preguntem què pot haver-hi dins d’aquestes terres, dins del mas i amb les aportacions de tots els rovellons fem un bon llistat d’hipòtesis. Les vivències i experiències d’alguns companys de l’aula ens enriqueixen i ens ajuden a resoldre algunes preguntes i dubtes. Hi ha algun rovelló que ens explica com és la masia d’un familiar o d’algun veí, la qual cosa ens permet excloure algunes idees errònies. 

De moment, la major part de la informació que hem recopilat i que considerem vàlida són idees que haurem de verificar. Per tal de plasmar-ho, decidim representar-ho en un dibuix.

L’estada en el camp d’aprenentatge es converteix en un autèntic viatge al mas de la família del Llisot. Els Rovellons, amb la nostra imaginació, connectem ràpidament les experiències d’aquests tres dies amb les idees que havíem compartit prèviament sobre el mas i la masia.

A Juneda no hi havia cap masia, però ben a prop hi havia un hort. Allí vam preparar la terra, posant-li fems, vam remoure-la amb l’aixolí i vam desherbar. També vam fer planter i, a més, vam collir enciams que van acompanyar la truita del sopar.

A Juneda hi havia un estable i un galliner, vaques, cabres, cavalls, ovelles i gallines. Vam munyir vaques i vam collir els ous del galliner, i tant la llet com els ous van ser part essencial dels nostres esmorzars i sopar. 

En el nostre temps d’esbarjo, jugàvem en un “petit bosc”. Un espai com podia ser on es va perdre el gosset o fins i tot, on va trobar la rovellonera. 

I la farina que vam utilitzar per elaborar el nostre pa? Segur que venia dels camps del voltant, tal com es feia en un mas tradicional.

.

I és a partir d’aquestes vivències, que omplim el nostre mas de paraules plenes de significat, records, aventures, i relats que, tot i ser d’un passat molt proper, continuen provocant-nos somriures

Els Rovellons continuem avançant en la lectura del llibre que dóna nom a la nostra aula. Ja hem conegut breument en Llisot, el noi que troba un gosset al mig d’un camí, i ara seguim descobrint nous personatges que formen part de la seva història, a través d’un element ben especial: els titelles.

Una capsa misteriosa ens convida a fer hipòtesis sobre el seu contingut. Sense descobrir encara què hi ha dins, comencem a llegir el capítol titulat “En Llisot”. A mesura que avancem les descripcions, els personatges comencen a aparèixer, sortint de la capsa. Els protagonistes que observem amb atenció són en Llisot, la tia Nyera, l’oncle Pauet, la Sanda i el Mullat.

Josep Vallverdú fa servir expressions com “ser un tros de pa”, “tabalot de set soles”, “enjogassat” i “llaminer”. A mesura que trobem aquestes paraules, parlem sobre el seu significat i intentem imaginar per què l’escriptor va triar aquestes descripcions per als seus personatges. Després, llegim les característiques de cadascun i les relacionem amb la persona o amb l’ animal.

Un cop hem conegut tots els personatges, ens adonem que el titella d’en Llisot és l’únic que coincideix fidelment amb la descripció de l’autor: un noi jove, amb una gorra negra de visera llarga, una camisa de quadres i uns pantalons texans. En canvi, la resta dels personatges podem imaginar-los gairebé com vulguem.

Partint d’això, ens proposem imaginar i crear el nostre propi titella d’un dels personatges que hem conegut. Uns i altres comencem a tenir idees i fer diferents suggeriments. Parlem a la rotllana i compartim idees. També busquem i observem exemples a partir de la pantalla digital. 

Alguns de nosaltres tenim moltes ganes de començar a treballar, però és important parar un moment i parlar sobre la necessitat de planificar el que volem fer, dibuixar un esbós i fer una llista dels materials que necessitarem.

Finalment, fem una exposició dels nostres titelles i compartim les nostres creacions.

Durant els darrers dies, els Rovellons hem continuat aprofundint en la història del Rovelló. Per tal de fer-ho, hem visionat el primer capítol de la sèrie de TV3, titulat La cerca d’una llar. Aquesta sèrie d’animació catalana, creada l’any 1999, s’inspira en la novel·la de l’escriptor Josep Vallverdú.

Hem gaudit intensament observant el nostre personatge preferit a la pantalla, mentre descobrim nous personatges amb els quals el gosset s’entrecreua durant la seva aventura pels boscos i camps: una astuta guineu, una paparra amiga, quatre rates malvades i ocells nocturns que el volen com a sopar.

No obstant això, aviat ens adonem que el nom del capítol de la sèrie no coincideix amb el del llibre, que porta per títol Sol en la nit. Això ens planteja interrogants: Podria ser que el llibre i l’animació no expliquin el mateix? Els personatges són iguals? Viu el gosset les mateixes aventures?

Aquests dubtes ens porten a donar la nostra opinió, i tot i que algunes hipòtesis semblen més convincents que d’altres, tenim clar que cal descobrir que va escriure Josep Vallverdú en el segon capítol.

Comparem fragments d’un i altre. Escoltem un fragment de la narració i seguidament visualitzem la part corresponent de la sèrie de televisió. Parlem de les similituds i les diferències, i d’aquestes últimes, ens adonem que n’hi ha moltíssimes! Per fer-ho més fàcil acabem dient que són com “mentides”. 

Aquesta activitat ens ajuda a comprendre que l’adaptació televisiva no és fidel al relat de Josep Vallverdú. Per tant, només podem conèixer les veritables aventures del gosset a través de la lectura del seu llibre.

Triem les imatges de l’animació que coincideixen amb el text i documentem a la llibreta quins esdeveniments creiem que són més importants, per seguir explicant. 

Un cop tenim l’escrit, conversem sobre les imatges dels cromos per al nostre àlbum. Recordem que a l’inici del projecte, al treballar la mesura de diferents cromos i distribuir-los per l’espai del full, vam decidir que en posariem 7 a cada pàgina. Així doncs, comencem a fer propostes sobre les imatges que hi podrien aparèixer, i anem agrupant les idees semblants.

Aquesta activitat oral es converteix en la base per situar-nos en la tasca que ens espera a l’arribar a l’aula. Hi trobem set làmines en blanc, cadascuna amb un element diferent dibuixat. La proposta ens convida a completar i finalitzar el dibuix, imaginant el moment concret dels esdeveniments i l’escenari possible. D’aquesta manera, cadascú selecciona una làmina i comença a dibuixar.

Un cop acabats els dibuixos, ens reunim en rotllana per mostrar les nostres creacions als companys, alhora que les agrupem al centre del cercle segons la seqüència que narren, amb l’objectiu de triar-ne una de cada més tard. Aprofitem aquesta ocasió per realitzar una votació entre nosaltres. Cadascú agafa set cubets i els col·loca en aquelles il·lustracions que més els agraden.

Un cop més, realitzem el recompte i creem un gràfic com a representació dels nostres vots. Això ens permet deixar constància a la llibreta de projecte, tant dels guanyadors com de la nostra pròpia feina.

Així, ja hem completat una pàgina més del nostre àlbum! Continuem endavant!