Gràcies per tot…

Aquesta setmana hem hagut d’acomiadar una gran persona i una gran professional.

Ha estat molt poc temps entre nosaltres, però encara així podem dir que la trobarem a faltar.

Per la seva implicació, per fer-ho tot més fàcil i, sobretot, per l’estima i l’afecte que transmetia als nens i nenes.

Des de la classe de les Tanits et desitgem molt bona sort de cara al teu futur i esperem que hagis estat a gust i ens recordis com nosaltres et recordarem a tu.

Gràcies per tot!! Et trobarem a faltar!!

AVUI, COM ENS SENTIM?

Moltes vegades sembla que a la vida només ens han de passar coses bones. Sembla que si no estàs content/a, les coses que et preocupen te les has de guardar per a tu mateix.

En canvi, quan et passen coses bones, tothom vol contar-les. És fàcil mostrar les coses que et fan feliç i per les que et sents orgullós/osa.

La realitat és que hauríem de normalitzar que a la vida hi ha moments de tot tipus. Moments on estem eufòrics, moments on les coses no ens van tan bé, moments on el temps vola i moments que sembla que no acabaran mai. I per què hauria d’estar normalitzat això? Doncs perquè tothom té aquests moments. És cíclic, i tot passa.

A la classe de les Tanits, aprofitant el nostre projecte d’aula, vam parlar de diferents moments de la nostra vida on hem estat tristos, on hem estat feliços, on hem sentit molta il·lusió, etc. I, com deia abans, tothom tenia moments de tot tipus.

Escoltar als nens i nenes parlar de certes coses hauria de ser una tasca obligatòria. Moltes vegades ens adonaríem de totes les coses que ells/elles poden ensenyar-nos.

 

Els nostres mòbils

Dimecres passat el grup dels esclafits va fer la presentació dels mòbils que havien elaborat durant les vacances.

Van sorgir coses molt interessants i, evidentment, van haver d’explicar tot allò que havien fet i el motiu pel qual pensaven que aquestes coses podien estar per sobre de les cabretes al cel.

Només em queda felicitar als nens i les nenes per la bona feina feta.

Si continuem així ens convertirem ens uns experts i unes expertes increïbles!

EXCURSIÓ A L’AERÒDROM D’ÒDENA

El passat dimecres dia 7 de desembre, tota la comunitat de mitjans vam marxar d’excursió a un lloc molt interessant, concretament a l’aeròdrom d’Òdena, on ens esperaven un grup de pilots d’avionetes per contar-nos un munt de coses.

I segurament pensareu: i per què aquest lloc pot ser tan interessant si el que estan treballant ara té a veure amb la metereorologia i no amb els avions?

Doncs, per suposat, perquè algunes de les coses que ens havien de contar estaven relacionades amb aquest tema.

Però no ens avancem.

Comencem pel principi.

El dia 7, al voltant de les 10.30 h., tota la comunitat de mitjans va arribar a l’aeròdrom d’Òdena amb molta gana. Després d’una llarga caminada, és normal que el cos demani combustible. Encara que algunes persones igual van cremar més energia preguntant “quan arribem” que caminant 😅.

Un cop havíem esmorzat, vam anar al lloc on els pilots havien preparat la seva presentació. I quina preparació més bona!

Cadires per tothom, micro per escoltar bé el que deien, avions fets a escala per explicar certes coses, etc. En definitiva, uns professionals.

Quan va començar l’explicació, el primer que van fer va ser mostrar-nos algunes coses relacionades amb les avionetes.

D’una banda, ens van ensenyar les parts que fan possible que aquest aparell pugui volar i la seva utilitat. També ens van aclarir que hi ha molts tipus d’avionetes i que no totes funcionen igual, però sí que comparteixen gaire bé totes les parts.

I una cosa molt curiosa va ser que, alguns dels instruments que té l’avioneta i que no es veuen a simple vista (només el pilot pot veure la informació que donen al tauler de comandaments), són els mateixos que utilitzen els meteoròlegs per fer les seves prediccións i per obtenir algunes dades com la velocitat del vent i la direcció.

D’altra banda, ens van mostrar els diferents moviments que pot fer una avioneta i la importància que té fer-los bé:

Balanceig / Balanceo

Guinyada / Guiñada

Capcineig / Cabeceo

Després d’aquesta explicació, on ja teníem clares les diferents parts de les avionetes i els movimients que podien fer, va començar la part que nosaltres esperàvem. Era el torn de les preguntes relacionades amb el que estem investigant:

  • Què passa si plou mentre voleu?
  • Què passa si us trobeu un esclafit?
  • Què passa si us trobeu els vidres de les avionetes glaçats (gebre)?
  • Etc.

Un cop finalitzada la ronda de preguntes, un dels pilots ens va fer una petita exhibició de vol amb les dues maquetes que van fer servir a l’explicació. Allò va ser un espectacle. Tothom va al·lucinar veient com les utilitzava.

Quan va acabar la demostració, ens van colocar davant de 3 avionetes i ens van donar una sorpresa. Havien preparat un diploma i un petit regal per a cadascuna de les persones de la comunitat. Llavors, cada nen/nena va agafar el seu diploma i es va fer una foto amb un dels pilots i amb una de les avionetes, que per cert, era una replica d’una de les avionetes que es van utilitzar a la Primera Guerra Mundial.

En definitiva, va ser un dia molt interessant, on ho vam passar molt bé i on vam aprendre moltes coses que no sabíem.

I per si alguna vegada els pilots que van estar allà llegeixen aquest blog…

MOLTÍSSIMES GRÀCIES DE PART DE TOTA LA COMUNITAT DE MITJANS!!

DADES METEOROLÒGIQUES

Al grup Esclafit continuem amb l’elaboració del que en un futur proper (o això esperem), serà el nostre aparell meteorològic. Aquest aparell ens permetrà conèixer algunes dades, com per exemple, la direcció del vent o la quantitat d’aigua que ha caigut.

Però, i què passa si ens falten els materials per construir les nostres creacions? Doncs no passa res.

A vegades pot ocòrrer que, pel motiu que sigui (vaga de transport, existències esgotades, Pedro se m’ha oblidat a casa, no me n’he recordat, etc. 😂), el material no arribi a la classe.

Llavors, el que s’ha de fer és readaptar la proposta.

I així ho vam fer. Vam decidir que seria bona idea crear primer la maqueta amb plastilina i un altre dia fer l’aparell real.

Vans sortir coses molt originals. Ara bé, serà tan “fàcil” de fer com ho ha sigut amb la plastilina?

Doncs ja ho veurem…☺

POSTAL DE NADAL

El treball en equip no sempre és fàcil. Moltes persones s’han de posar d’acord al mateix temps, a vegades sorgeixen conflictes, l’organització és una mica caòtica, etc.

En aquesta ocasió el repte era molt gran. Tota la classe havia de participar, al mateix temps, per elaborar una gran postal de Nadal.

Unes persones volien dibuixar. Altres volien fer plastilina. També hi eren, per suposat, els que tenien la necessitat d’utilitzar les peces de Lego, perquè una creació sense Lego, doncs va a ser que no.

El primer que vam haver de fer va ser triar el format. Tothom havia de participar i una cosa molt petita no podia ser.

Després havíem de seleccionar els materials, encara que això va ser molt senzill. De fet, massa senzill tenint en compte la quantitat de persones que érem 😂.

I un cop fet tot això, només hi havia una norma: Havia de sortir a la postal la persona que li dona nom al nostre grup. La Tanit.

Doncs bé, va ser tot un èxit. El grup es va organitzar sol i tot va funcionar perfectament. En aquesta ocasió podríem assegurar que les Tanits van ser una pinya, però de veritat.

Això sí, com bons i bones artistes, el primer dia la nostra classe va quedar sense recollir. No ens podíem permetre el luxe de perdre temps recollint i tornar a col·locar-ho tot de nou al matí següent 😂😂.

En fi… coses d’artistes… 😉

WONDER

Tot, absolutament tot al que no estem acostumats, ens causa impressió, i aquesta pot ser bona o no. Qualsevol novetat inesperada ens produeix sorpresa, una sorpresa que normalment es veu reflectida a la nostra cara. I si això ens passa als adults, que en principi tenim més capacitat per controlar les nostres emocions, als nens i nenes, què?

Doncs bé, aprofitant la visita que tindrem el proper dia 13 a l’escola, hem treballat aquest tema. Les diferències i les dificultats que de vegades es troben algunes persones per ser diferents a la resta.

Per una banda, hem estat parlant del que pot suposar la manca d’alguna part del cos, i hem vist que ens pot complicar molt la vida, almenys fins que no t’hi acostumes.

Per altra banda, hem vist com l’aparença física pot condicionar el tracte que rep una persona i hem après que nosaltres no podem canviar l’aspecte d’aquesta persona, però sí que podem canviar la nostra actitud a l’hora de tractar-la.

La pel·lícula ens va fer reflexionar molt, i això, sempre és positiu.

Gràcies a la família de la Noa per la recomanació, estic convençut que traurem profit d’aquesta peli.

 

COM SABEM EL TEMPS QUE FARÀ?

Estem convençuts que els meteoròlegs són persones molt molt intel·ligents. Però també estem convençuts que no tenen una vareta màgica per predir quin temps farà els propers dies.

LLavors, com ho fan? Tenen càmeres al cel per veure quin temps farà?

Doncs potser sí. Però de moment, nosaltres a la classe hem descobert que hi ha alguns aparells que ajuden als meteoròlegs a fer la seva feina. Com per exemple:

  • Anemòmetre
  • Termòmetre
  • Baròmetre
  • Penell
  • Pluviòmetre

Cadascun d’aquests aparells tenen una funció diferent. Alguns tenen relació amb l’aigua, uns altres amb el vent i alguns altres amb…

Doncs bé, si voleu saber-ho, haureu de preguntar als nostres esclafits.

 

 

ENS CONTACTEN PERQUÈ NECESSITEN LA NOSTRA AJUDA…

Des d’un ajuntament d’un poble de Catalunya, han contactat amb la classe dels i les Tanits per veure si els podem ajudar.

Necessiten construir una escola nova i, per tal de fer-ho com toca, ens han demanat si podríem mesurar les pistes del nostre pati i enviar aquestes mesures.

Evidentment, com a classe compromesa que som a l’hora d’oferir ajuda quan algú ho necessita, hem dit que sí.

Doncs bé, dimecres a la tarda, amb unes fotos molt ben fetes de les nostres pistes a la mà, i amb la llibreta per prendre nota, vam baixar al pati amb cintes mètriques i vam començar a mesurar.

No era gens fàcil i van sorgir alguns dubtes com:

Si la cinta mètrica només arriba a 3 metres, que fem per mesurar fins al final?

Dons per donar resposta a aquesta pregunta van aparèixer diferents solucions.

Alguns van decidir fer marques al terra i després sumaven (per exemple de 3 en 3).

Uns altres van veure la importància de la multiplicació ja que si teniem un matèix nombre 5 vegades només havíem de multiplicar aquest nombre per 5 (com si fos senzill). Això sí, la teoria era molt bonica però la realitat va ser diferent 😅😅.

Uns altres van decidir copiar-se. Dic jo que igual pensaven que tan dolent no serà quan grans empreses com Samsung i Apple no paren de fer-ho l’una de l’altra. Té tot el sentit del món vist així, no? 😂😂

La qüestió és que la nova escola tindrà unes pistes espectaculars gràcies a nosaltres.

De res ajuntament de “vete tú a saber…”.

Si ens tornes a necessitar, aquí estarem.

 

EXCURSIÓ AL PARC DE BOMBERS I…

Dimarts passat vam anar d’excursió a un lloc molt xulo.

El parc de bombers d’Igualada ens va donar l’oportunitat de visitar les seves instal·lacions i de conèixer el material que utilitzen quan han de sortir a fer algun servei.

Al dia següent, vam parlar de tot allò que vam veure i vam aprofitar per apuntar-ho a la nostra llibreta.

Quan ja ho teniem apuntat, vam veure un vídeo que mostrava el que va passar a Vilafranca del Penedès a finals d’agost.

Crec que fins que no vam veure el vídeo, no erem del tot conscients del que pot suposar que un fenomen com aquest passi pel teu poble.

Voleu saber de què es tracta?

Doncs aquí ho teniu: https://www.ccma.cat/324/un-esclafit-a-vilafranca-del-penedes-inunda-carrers-i-tomba-arbres-de-grans-dimensions/noticia/3181975/