Aquest matí, els Patufets i Patufetes hem anat caminant a l’hort del Taller Àuria. Allà ens estaven esperant contents/es amb ganes de saber que fèiem allà. Els hi hem donat la carta i l’han llegit al moment. 

Ens han dit que ens la respondran i que ens la portaran a la classe. Així que ara només ens queda esperar a que vinguin!

Primer de tot, vam fer memòria del què havíem fet anteriorment, com cada vegada que reprenem el projecte. Vam recordar que vam escriure una carta amb l’ajuda dels tabalugues, demanant ajuda als nois i noies del Taller Àuria per poder plantar plantes al nostre hort. Però, “que fem amb la carta?”. 

Parlant, descobrim que les cartes es posen en un sobre. I qui pot tenir sobres a l’escola? El Toni! Li anem a buscar un sobre al Toni i, observant la carta i el sobre, hem vist que passava alguna cosa: la carta era més gran que el sobre i va sorgir una idea fantàstica! L’havíem de doblegar perquè hi cabés. Vam fer un doblec, però vam comprovar que encara no hi cabia. Llavors vam decidir fer-ne un altre. Així doncs, en total en vam fer dos. Finalment vam aconseguir posar-la a dins! 

Després vam observar que fora del sobre no hi posava res i vam pensar que hi havíem de posar alguna cosa. Alguna idea va ser: enganxar enganxines o pintar-lo, però l’última idea va ser que havíem d’escriure a qui li volíem enviar la carta. Així doncs, vam escriure: Taller Àuria.

Abans d’escriure-ho al sobre, ho vam escriure a la pissarreta perquè ens fos més fàcil escriure-ho al sobre. Mentre fèiem el so de la lletra que tocava escriure entre tots/es, algú de nosaltres l’escrivia mirant les lletres que tenim a l’aula. D’aquesta manera, entre tots/totes, vam escriure-ho al sobre amb retoladors de colors, copiant el model de la pissarreta. 

Un cop teníem el sobre preparat, com fem arribar el sobre al Taller Àuria? Vam pensar que podríem portar-lo en cotxe, però el cotxe de la Marta només té 5 seients. Hi cabem tots/es? Cadascú tenia una peça i ens havíem de col·locar al cotxe. Fent la prova, ens hem adonat que no podem anar amb cotxe. Llavors, com els hi fem arribar?

Se’ns va ocórrer portar-ho caminant i, és per aquest motiu, que els patufets i patufetes portarem el sobre personalment.

Després d’aprendre com creixen les plantes i el que necessiten, ja estem preparats i preparades per tenir cura del nostre hort. Però… “Com ho hem de fer?” “Què podem plantar?” i “Com es fa?”.

Amb totes aquestes preguntes sorgeix la idea de posar-nos en contacte amb el Taller Àuria perquè ens ajudin. “Com ho fem?” Els patufets, després de donar-hi voltes, no se’ns va ocórrer res i vam anar a demanar ajuda als Tabalugues.

Els Tabalugues ens van donar la idea d’escriure una carta i, com que nosaltres estem aprenent les lletres i a escriure, s’han ofert a ajudar-nos a escriure la carta. 

Nosaltres hem elaborat el contingut. Primer de tot, hem de saludar i presentar-nos, sinó no sabran qui som. Després els diem el que necessitem i si poden venir a l’escola. I, per acabar, els agraïm la seva col·laboració.

Al llarg d’una tarda, els Tabalugues ens han ajudat a escriure-la. Hem après lletres, hem practicat escrivint-les i hem après molt. Gràcies tabalugues!

Dimecres 8, en arribar a l’escola i saludar-nos després de vacances, ens vam fixar que les mongeteres que havíem plantat estaven caigudes. Parlant i fent memòria del que havíem après, ens vam adonar que no les havíem regat durant les vacances i que per aquest motiu estaven així.

Però també ens vam adonar que no podien créixer cap amunt, perquè no les subjectava res. Per això vam estar pensant i provant fins que vam trobar la manera.

Primer vam dir que les podíem agafar amb la mà, però de seguida ens vam adonar que no podríem fer res si les aguantàvem nosaltres. Llavors vam dir que uns pals serien la millor opció, però… els pals eren més curts que les plantes. “Com podem posar els pals perquè continuï creixent cap amunt la mongetera?”

Una idea era enganxar els pals amb cola o silicona, però no va agradar la idea. L’opció que més ens va encaixar va ser unir-los amb cel·lo i així ho vam fer, vam provar fins que es van aguantar.

“Però… com fem perquè les mongeteres s’aguantin als pals?”. Van sorgir idees de tot, des d’enganxar-les amb cel·lo i amb cola fins a enrotllar-les al pal o amb un paper. Després de provar diferents formes, vam decidir que amb un fil seria molt millor per tal que s’aguantin i puguin anar creixent.

Ara queda esperar a veure si creixen més.

Des de fa unes setmanes, tenim les mongetes plantades en unes bosses per poder veure el seu creixement. Tal com us vam dir anteriorment, estem observant si les plantes necessiten aire per créixer. 

Doncs bé, ens hem adonat que sí que és necessari, ja que la mongeta que no tenia aire no ha crescut i, en canvi, les mongetes amb aire sí. Hem pogut observar el seu creixement durant tots aquests dies i hem decidit trasplantar-les a una torreta, perquè cada dia estan més grans.

Mentre ho fèiem, ens hem adonat que surten uns fils de les plantes que estan a sota de la terra. Per què serveixen? Per què no es veuen? Tenim la teoria que serveix per agafar la planta a la terra i que potser serveix per beure l’aigua quan la reguem. 

Durant les vacances les deixarem a la classe perquè continuïn creixent. A veure com ens les trobem!