Aquesta setmana, la cooperativa CooperaPrince, hem pogut veure i inspirar-nos amb la pel·lícula del Petit Príncep i amb una altra obra de teatre d’English. Hem anat, junt amb la resta de la comunitat de grans i amb la comunitat de mitjans al teatre de Can Papasseit a veure l’obra de teatre: “Sleeping beauty, or not“.

En aquesta obra hem pogut observar en escena, tot allò que ens va explicar el Jordi, la Maria, la Ivet, la Marta H. Un escenari senzill, simple però molt ric i atractiu. És la idea que tenim per confeccionar el nostre escenari! El vestuari dels personatges també estava molt ben trobat, una base negra i a sobre els complements. Tot un encert!

Ens hem fixat en els petits detalls, com els mateixos actors, dues actrius i un actor, més el tècnic de so a baix de l’escenari, feien els moviments de canvi d’escenografia, atrezzo, etc.

En la pel·lícula del Petit Príncep hem pogut percebre les emocions que els personatges ens volien transmetre. Ha sigut una oportunitat per visualitzar i escoltar tota la història seguida.

Anar al teatre, sempre és una bona opció si volem viure les emocions a flor de pell i veure l’actuació d’uns actors i actrius que, dalt d’un escenari mostren una convicció i un talent admirables. Avui, els Petits Prínceps hem anat a Tous per descobrir què ens tenia preparat la companyia de Teatre Nu. Com nosaltres, en els seus inicis eren una cooperativa (ara són una S.L.) i ens han explicat tot un seguit de punts a tenir en compte per tirar endavant la nostra empresa que ofereix un servei.

Actualment, vendre una representació teatral és tot un repte, doncs les noves tecnologies han vingut amb molta força per quedar-se, no obstant, tal i com ens ha dit la Maria Hervàs (directora de la companyia), el teatre és un art viu i res pot substituir el caliu del directe, el contacte amb les persones, una escenografia desperta, que canvia, que està en constant moviment; així com la música en directe, els sons que ens transporten a diferents llocs del món i les emocions que sorgeixen de dins nostre.

Hem tingut el gran privilegi de poder veure un assaig de la nova estrena de l’espectacle Numa, que debuta aquest dissabte al mateix teatre NU, i ens ha fascinat. És un espectacle fet amb titelles i 2 actrius i un actor, on al darrera, compten amb un gran equip que, conjuntament i amb molt d’esforç i dedicació, han fet possible la posada en escena de la gran història de la Irene Santos.

Quan ha acabat l’actuació, hem tingut el privilegi de poder parlar amb els actors i tot l’equip de producció i direcció. Ens han explicat moltes coses i han respòs els nostres dubtes i curiositats.

Per acabar el matí, la Maria ha pogut veure la posada en escena de la nostra petita representació “Escapant de la Residència” i ens ha donat uns quants consells per millorar i practicar pel Petit Príncep. Les seves recomanacions han sigut molt encertades, tant pel bon funcionament de la cooperativa, com per l’obra de teatre que realitzarem i, ens n’hem emportat un regal: un joc d’interpretació molt xulo amb el que ens hem divertit moltíssim i, de ben segur, que posarem en pràctica a l’aula.

Moltes gràcies a la Companyia de Teatre Nu, i en especial, a la Maria!

Aquestes setmanes ens estem iniciant en la interpretació d’un personatge en forma de joc i de manera planera. És el punt de partida per començar a veure què implica posar-nos a la pell d’una persona que no som nosaltres, com ens imaginem que és aquella persona, com pensa, com vesteix, quina vida té, etc.

Estem fent una micro-obra de teatre que es titula: ESCAPEM DE LA RESIDÈNCIA. És una obra molt curteta amb un toc d’humor que ens està obrint la mirada a l’hora de posar-nos en el paper d’un personatge que no té res a veure amb nosaltres. Ens estem divertint molt i aquesta estona ens permet sortir d’aquella rutina i zona de confort que implica ser nosaltres en el dia a dia.

La vergonya ha passat a un segon pla i tots i cadascun de nosaltres ens hem sabut posar en paper d’un avi o una àvia que viuen tancats en una residència i, coneixedors que no els queda massa temps per viure la vida, es volen escapar de la residència amb les seves particularitats (el que és sord i no s’entera de res, la que vol sortir a cantar i ballar, el que no es pot aguantar el pipí, la que vol marxar de vacances a un lloc paradisíac, el que s’adorm en qualsevol moment, la que no pot menjar amb sal i es desfà per un bon bistec amb sal… Un seguit de personatges molt peculiars que comparteixen aquella tendresa i expertesa de ser avis i la contrapartida dels qui els interpreten: la joventut que té tota una vida per recórrer.

Els socis i sòcies que van voler presentar-se per realitzar algun càrrec de la Cooperativa, van preparar les seves candidatures per poder fer la seva campanya. Cada vegada ho fan millor. Els formats, ja siguin digitals o fets a mà, tenen una bona presentació i capten l’atenció del públic. Els i les candidates s’expressen molt bé i miren al públic. La resta de membres estan molt preparats per tirar endavant els diferents Departaments.

La Cooperativa CooperaPrince ha decidit, i mitjançant votacions, han escollit qui volen que els representi. La Presidenta, el Secretari i la Tresorera han començat a organitzar-se. El nostre fotògraf aprofita les ocasions importants i les assemblees per documentar el que estem fent. Aquests dies, també, hem hagut de concentrar-nos molt i omplir una sèrie de documents que ens serviran per anar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí a registrar oficialment la nostra cooperativa. Hem estat molt enfeinats! Sembla fàcil però necessitem conèixer i parlar amb uns conceptes força tècnics.

Fins la propera!