La Cooperativa ja treballa a tot drap en els seus diferents departaments: elaboració de tríptics, entrades, vestuari, escenografia, vídeo-muntatges, supervisió, publicitat, etc.
Cadascú s’encarrega d’una tasca junt amb un equip al costat. El treball cooperatiu ajuda als infants a organitzar-se, compartir idees, prendre decisions, recolzar-se els uns als altres, a ajudar-se quan tenen un problema… tot un seguit de valors i actuacions que els fa créixer com a persones dins de la nostra societat.
I és així com funciona CooperaPrince, cada sòcia i soci té un paper, una responsabilitat i en desenvolupa un treball, a part, també, de ser els actors i les actrius de la funció on estan aprenent a fer impros per assajar i elaborar una petita part del guió.
Després de la visita de l’expert en disseny gràfic i teatre, el Jordi, ens vam posar a dissenyar el nostre futur logotip.
Tothom tenia molt clares les característiques que havia de tenir i les formes i colors més adequades perquè, un cop acabat, fos un logotip senzill, clar, entenedor i es visualitzés bé de lluny.
Van sortir uns dissenys molt elaborats i ben treballats, i després de fer les votacions, de tots els escollits, els hi vam donar al Jordi i ell ens va fer un disseny amb el seu programa, que en va resultar una combinació de cada un d’ells.
El logotip resultant, té una mica de cada essència dels petits prínceps. Els ha agradat moltíssim. Estan molt orgullosos de la feina feta i el resultat.
Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.
Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.
Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.
En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.
Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.
Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!
El cor és el múscul que més treballa de tot el nostre cos. Batega 100.000 vegades al dia, bombeja uns 5 litres de sang cada minut i ho fa dia i nit sense necessitat d’endollar-nos cada nit. Diem que és tan especial perquè envia sang a tot el nostre cos. La sang porta a totes les nostres cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessitem per a poder viure. El nostre cor és una espècie de bomba, però no de les d’explotar sinó, com les bombes d’aire amb les quals inflem les rodes de les bicicletes, el que passa és que en comptes d’aire, impulsa sang.
Unes quantes curiositats sobre el cor
Segons l’Institut del Cor de Texas, si el cor fos una font, la seva potència faria que la sang arribés a 10 metres d’alçada.
El cor humà és capaç de bategar durant un temps fora del nostre cos ja que genera els seus propis impulsos elèctrics.
Sabíeu que escoltar música mentre es fa exercici, ajuda a oxigenar el cor? Sembla ser que la música augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis i fa que la sang circuli millor.
Aquestes i moltes més curiositats les hem estat investigant aquests dies de projecte, del qual n’hem fet un tancament amb l’experiment “Com bombeja el nostre cor?”.
Aquest divendres, la nostra cooperativa ha rebut una visita especial, la Jessica Sánchez, la mare del Miguel.
La Jessica treballa a la cooperativa ABACUS, amb el centre logístic al polígon de Vilanova del Camí. Una cooperativa molt gran que serveix a tot Catalunya, Balears i València i ho gestiona tot des del nostre municipi.
La mare del Miguel treballa a la cooperativa i n’és sòcia. Actualment és cap del Departament d’entrades i té al seu càrrec un grup de 10 persones.
Ha estat una xerrada molt interessant, doncs ens ha explicat com funciona una cooperativa gran des de dins i ens ha sorprès la manera en com s’administra. Al tenir tants socis i sòcies i treballadores, es necessita coordinar tota la logística amb un petit grup de persones al capdavant. La resta de sòcies i socis poden donar la seva opinió i fer noves propostes a les assemblees i a través del correu electrònic. Un funcionament bastant diferent del de la nostra petita cooperativa.
Hem vist els valors que ha de transmetre un bon cap d’empresa i de departament i hem trobat total similituds amb els que vam veure a l’inici de la constitució de la CooperaPrince amb les candidatures. Vam intercanviar principis com: la paciència, la motivació, l’empatia, l’organització, els coneixements matemàtics, la resolució, la resiliència, la presa de decisions, etc.
Aquesta nova mirada que ens ha portat la Jessica, ens ha fet pensar en la complexitat de tirar endavant una gran empresa i ens ha ajudat a entendre més bé les característiques de la nostra. Mica en mica, les visites de les experteses ens ajuden a construir la nostra empresa.
Aquests dies, a projecte CuEmE, la nostra cooperativa està immersa en una piscina de números, pressupostos, idees… en definitiva, estem maquinant amb la gestió econòmica de la nostra empresa i lidiant amb els petits hàndicaps que van sorgint.
Ens està sent relativament fàcil i familiar, ja que, el Dani, a competència digital, ens va ensenyar com realitzar una cerca de material i els seus preus per acabar fent un pressupost. Estem recordant fórmules, ítems a tenir en compte i, sobretot, comparant molt els preus per poder fer el mínim de despesa. En aquesta línia, hem trobat un patrocini que ens ajudarà amb l’escenografia i un col·laborador que ens fa un regal molt especial.
D’altra banda, hem vist la trama del guió de la nostra obra i ens ha agradat molt! Com que volem mantenir el factor sorpresa fins al final, només direm que tenim uns col·laboradors i col·laboradores genials!
La nostra empresa va a tota marxa sense parar: vestuari, escenografia, guió, pressupostos, cerca de materials, associats i associades amb aportacions econòmiques, muntatges video-fotogràfics, màrqueting… Ara sí que podem dir que som uns grans empresaris.
Saber escollir entre les diverses opcions que ens presenta la vida, depèn de molts factors. Hem de saber del què parlem, hem de proporcionar arguments, hem de ser crítics i sobretot, íntegres al nostre pensament i creences.
La Cristina, de la Policia local de Vilanova, ens va visitar per parlar-nos d’educació vial. Ens va plantejar un dilema a través d’una història i tothom va haver d’escollir la millor opció sota el criteri de cadascú. No hi havia opció correcta o incorrecta, només havíem de trobar arguments per defensar la nostra elecció.
Entendre, pensar i escollir, són tres accions que podem realitzar com a éssers racionals. Els infants aprenen a desenvolupar-se de manera integral amb els petits reptes del dia a dia i, aquest fet, fa que es configuri, mica en mica, la seva persona.
Van sortir arguments molt interessants, també supòsits del lloc en el que es trobaven i del què podria passar. Ens vam adonar quan influenciables podem arribar a ser i com treballar-ho per prendre les nostres pròpies decisions.
El Quinzet ens ajuda setmanalment a practicar el càlcul mental sense haver d’escriure sobre paper les operacions, ni els càlculs i ni les estratègies que seguim, només utilitzem el nostre pensament. Arrel d’un problema que ens va sorgir sobre les meitats, els dobles i els quarts, aquestes setmanes estem treballant la descomposició dels nombres com a estratègia de càlcul.
Estem utilitzant diferents materials: doblegant fulls de paper per viure i veure les fraccions de manera manipulativa, les regletes per composar i descomposar els nombres i, finalment, el joc “Hungry Mice” que ens està ajudant a acabar de consolidar aquesta estratègia.
Hem estat recordant tot allò que vam treballar quan érem més petits i que tant ens va ajudar a entendre com es formaven els nombres i les diverses maneres de descomposar-los.
Aquests dies, a projecte de comunitat, les cookies hem continuat averiguant i aprenent més curiositats sobre el cervell i també sobre el cos humà i el cor.
Hem quedat molt sorpresos en saber que el cor bombeja 260 litres de sang en una hora, és a dir, 6.240 litres de sang al dia. Ens hem imaginat quants bidons d’aigua o packs d’ampolles de litre i mig serien i hem quedat al·lucinats. El funcionament d’aquest òrgan és tan o més complex que el d’una màquina on els seus elements, peces i engranatges funcionen a la perfecció, com ara, el mecanisme d’un rellotge. Som molt conscients que si una petita part o procés falla, el nostre cos en pateix les conseqüències.
Se’ns ha plantejat un debat molt interessant sobre la fugacitat de la vida de cada un de nosaltres en aquest món. En com ens hem de cuidar i vetllar pel nostre benestar físic però també emocional. I també de les conseqüències pel planeta terra si tots els éssers vius fóssim immortals, no hi cabríem pas!
Hem vist molt clar que la nostra gran màquina, el cos, està format per un munt d’elements, d’entre els quals, tenim les proteïnes. El nostre organisme està compost per la quantitat de proteïnes que contenen 30kg de cacauets. Ens hem imaginat en el supermercat comprant paquetets de cacauets de 300 g i se’ns ha plantejat el repte de saber quantes bossetes hauríem de comprar per obtenir 30kg d’aquest fruit sec. Han sorgit diverses estratègies per esbrinar el resultat però el primer inconvenient que ens hem trobat ha estat la barreja d’unitats mètriques que teníem. Un cop hem investigat les unitats de mesura de la massa i hem fet les conversions, ens hem vist amb la necessitat de repartir els 30.000g de cacauets en paquets de 300g, i així hem obtingut la quantitat de 100 bossetes! Necessitaríem comprar 100 paquets de cacauets per fer l’equivalència de la quantitat de proteïna que té el nostre organisme dins seu!
Finalment, hem tret el nostre costat més artístic i hem anat a la biblioteca a buscar llibres i contes en els que surtien cors. Hem parlat del paral·lelisme entre el cor (l’òrgan que bombeja la sang cap a la resta del cos i i el procés a la inversa) i el cor emocional. N’hem fet una representació artística combinant-los tots dos i han sortit unes creacions molt boniques i interessants a nivell d’expressió individual.
Enllaçant amb la setmana sense pantalles, fa dies que va sorgint aquesta necessitat de cuidar-nos, de vetllar cadascú per ell mateix i protegir la nostra màquina des de les diferents vessants: la fisiològica, la química, la física i l’emocional.
Hem acabat aquesta fase del projecte amb un núvol de coneixements els quals estan tots interconnectats. Hem repensat en tots els factors, conceptes nous i aprenentatges i hem creat una bona xarxa de carreteres on acaben connectant totes les idees d’entre tots els nous sabers.
Ja tenim els dissenys del futur logotip de la nostra empresa CooperaPrince.
L’hem realitzat amb les indicacions que ens va donar l’expert en disseny gràfic, Jordi Ferrer, un logotip senzill, clar, amb les lletres amb colors ben contrastats, amb la silueta del petit príncep i també la variant de les inicials del nom de la cooperativa.
No ha estat fàcil, hem hagut de maquinar molt amb el nostre cap, dibuixar, esborrar, tornar a dissenyar, col·locar bé les lletres, posar-hi perspectiva…
A partir d’aquí, un cop acabats, hem fet les votacions dels que més s’adequaven a les recomanacions, afegint, també, el nostre gust per la bellesa d’una creació.
