Avui hem explicat el conte “Els bon amics”.
Quan arriba l’hivern al bosc, el menjar dels animalets escasseja. Tot seguint el rastre d’una pastanaga hem trobat una colla d’animalets amics, que ens ensenyen a compartir amb alegria allò que el bosc els ofereix. Fa bo de tenir bons amics !!
Aquest bonic conte encadenat ens ha despertat el significat d’ajuda mútua i molt senzillament com el que es dóna desinteressadament, et retorna sempre d’una altra manera.
Avui hem après un nova paraula: collage. I com hem arribat fins aquí?
La setmana passada vàrem fet l’activitat d’esguinçar papers de diari ens i va agradar tant que volíem repetir això d’esguinçar. Avui hem repetit l’activitat però en aquesta ocasió amb un altre tipus de paper, el paper de seda
Entre tots hem triat diversos colors: el blanc, el blau, el gris i el lila.
I hem pensat, que podem fer una vegada tinguem el paper de seda esguinçat? Hem decidit que els voliem enganxar amb cola en un full.
L’Anna ens ha explicat que d’aquesta tècnica es diu “collage”.
El collage es la tècnica de crear quelcom nou reutilitzant revistes, diaris, papers, cintes, teles, fotografies, cuir…
No se sap ben be qui va inventar aquesta tècnica si Pablo Ruiz Picasso o Georges Braque però el que si que està clar és que nombrosos artistes l’han adoptat per crear les seves obres.
Aquesta activitat ens ajudar a potenciar la seva creativitat i imaginació a la vegada que ens divertim i també treballem conceptes como la mida, els colors i la perspectiva.
La motricitat fina fa referència als moviments voluntaris molt precisos de les mans, peus i dits, que impliquen petits grups de músculs i que requereixen una major coordinació. Comprèn totes aquelles activitats realitzades pels infants que necessiten una precisió, un alt nivell de coordinació óculo-manual, una força controlada i una bona concentració; és a dir, que es treballen els moviments amb precisió realitzades per la mà, els dits, el canell, l’avantbraç i el braç. Alguns exemples són: escriure, agafar objectes, fer la pinça, pessigar, estripar…
Avui ens hem fet una nova proposta: esguinçar paper de diari per treballar la motricitat fina.
Primerament hem esguinçat el paper de diari fent tires llargues i després les hem tornat a esguinçar fent trossos més petits.
Quan hem acabat hem pensat…que podriem fer ara amb tots aquests trossos de paper? I hem recordat que en un sessió de psicomotricitat amb el Toni varem rebre un paquet on hi havia papers semblants als que haviem fet avui i que els vam llençar enlaire i ho hem volgut repetir.
Aixi que a la de 3 tots alhora hem llençat els papers enlaire i ens hem adonat que semblava que estigues nevant i que caiguessin flocs de neu, Ens ho passat d’allò més be i quan hem acabat l’activitat entre tots hem recollit.
Podeu veure més fotografies a la carpeta del Drive.
En un poblet de muntanya nevat on les ha castigades l’Avorrida, les nenes han conegut en Kay i la Gerda. Les Bessones i els seus nous amics juguen amb la neu sense adonar-se que hi ha algú que els vigila: és la reina de la neu, una bruixa dolenta que s’enduu en Kay al seu castell de gel. Quan les nenes van a rescatar-lo, cauen en mans d’uns bandolers.
Fa uns dies varem explicar el conte “Que en saps de…? L’hivern” i ens va cridar molt l’atenció tots els elements característics que hi sortien però sobretot la neu.
Avui hem vist el capítol de “La reina de la neu” de les 3 bessones i hi hem estat buscant si trobavem els mateixos elements del conte o si en trobavem de diferents. Durant la conversa posterior han sorgit vivencies i experiencies personals molt enriquidores i alguns infants ens han explicat que havien vist i tocat la neu fent boles, ninots de neu entre d’altres.
Aquesta setmana la maleta viatgera ha tingut com a protagonistes la Júlia i la Yaiza.
La Júlia ens ha explicat que es una nena molt riallera, feliç i presumida, li agrada molt disfressar-se i pintar-se i que li encanta la música, cantar i ballar. També s’ho passa molt be quan fan sortides en familia per gaudir de la natura amb la Lilly, l’autocaravana dels tiets.
La Yaiza ens ha explicat que és molt alegre i ho passa molt be en familia i amb els amics. Li agraden molt els animals i te dos gossos, un gata i una fura. També ens ha explicat que quan va al parc el que més li agrada és jugar a fet i amagar.
Podeu veure més fotografies a la carpeta del Drive
Avui els Patufets i Patufetes hem anat a visitar l’exposició del volcans que han realitzat els alumnes de la comunitat de mitjans i que està situada al vestíbul amb motiu de la Festa Major de l’escola.
Quan hem arribat ens hem estat mirant tots els treballs i creiem que eren muntanyes i l’Anna ens ha explicat que eren volcans i que era exactament un volcà. Ens agradat molt veure que hi havia fotografies de volcans reals, dibuixos i també maquetes. Els hem observat detingudament i tant la Naila, l’Aran com l’Adriana han localitzat ràpidament quins eren els fet pels seus germans Erik, Pau i Martina respectivament.
Aprofitant la ocasió també hem pogut veure ben d’aprop els capgrossos i els gegantons i ens hem adonat que cada capgros representava un personatge i més concretament els que donen nom a les classes del Marta Marta, des del Patufet fins en Massagran, passant pel Pinotxo, el Tabaluga, el Rovelló, l’Alicia, la Tanit, en Tintin i el Petit Príncep.
Podeu veure més fotografies a la carpeta del Drive
A poc a poc i com qui no vol la cosa, l’hivern ha arribat per quedar-se uns mesos. Fa un temps us parlàvem de l’arribada de la tardor, a qui ja vam acomiadar.
Amb l’hivern arriben el fred i les nevades. Però també l’escalfor de la llar i les festes de Nadal. Quina roba ens posem? Hi ha fruites d’hivern? Creieu que amb aquest fred l’únic que es pot fer és quedar-se a casa mirant per la finestra? Tot i que no és un mal pla, l’hivern ofereix moltes més possibilitats Així que aconseguiu un bon abric que comencem!
P.D. En aquest conte hi hem trobat un altre animal que també posa ous…Quin serà?
“La Rosa se sent rara. Avui l’Hugo li ha dit: t’estimo. Ella ha somrigut, s’ha posat vermella: estava contenta. Llavors, ell li ha fet un petó i ha afegit: t’estimo més que ningú. Però la Rosa no ho ha entè, això: com ho pot saber? I a més a més, com es pot mesurar l’amor? Així que està un mica perduda…”
Així comença aquesta història on la protagonista, la Rosa, buscarà l’amor i haurà d’investigar si és possible mesurar -lo.
Ens ha agradat tant aquest conte que quan l’hem acabat d’escoltar tots els patufets i patufetes hem volgut explicar a qui estimem, majoritàriment familiars, mascotes, amics i mestres. Ha estat una conversa molt enriquidora de la que hem gaudit molt.
Podeu veure més fotografies al Drive
