_{^{Avui comença la tardor}}

La nostra rata Hipàtia dóna la benvinguda a la tardor mostrant-nos el nou logotip de la biblioteca i, com no, amb aquest tardorenc poema.

Cançó de tardor

Patina per l’aire,

rellisca, ja és vent.

Arriba i és lladre

del sol estiuenc.

Carrega magranes,

bolets i castanyes.

S’amaga pels núvols,

escurça els dies

i estira les ombres.

Es vesteix de pluja,

pinta al cel la tristor

quan dicta els seus mots

el poema de tardor.

Isabel Baniel