Sabem famílies que aquest tema, a molts de vosaltres us pot amoïnar i més, si per vosaltres és el primer cop que us trobeu amb aquest procés. En aquests moments, per les circumstàncies que estem vivint, amb el COVID-19 i confinats a casa, us podeu sentir que no sabeu com encarar aquest moment tan important en la vida dels vostres infants. I és que es tracta d’un gran pas i per aquest motiu cal donar-li la importància que es mereix. Tranquils, tot i la distància, no esteu sols, nosaltres som aquí per acompanyar-vos, ajudar-vos o aconsellar-vos en tot el que calgui. Així com per resoldre dubtes i neguits que puguin sorgir.
En primer lloc us volem dir que, tot i que entenem que no és fàcil, intenteu no angoixar-vos amb el tema de treure el bolquer, doncs serà el vostre fill o filla el que us ho farà saber. El més important és valorar si està preparat per poder dur a terme aquest procés.
Cada infant és un món, i per tant, ho viurà d’una manera diferent, no es pot generalitzar ni comparar. No cal córrer, ni anticipar-se perquè això no ajudarà pas, tot el contrari.
El control dels esfínters no és un fet que s’aprengui, sinó que es tracta d’una capacitat que l’infant adquireix quan té la maduresa necessària . L’infant serà capaç de manera conscient de controlar la musculatura per tal d’obrir o tancar l’esfinter quan noti la sensació que té pipi; A més, l’infant no només ha d’estar preparat fisiològicament, també ha d’estar preparat emocional i psicològicament.
Els primers indicadors que podem observar quan un infant està preparat per dur a terme aquest procés, és que mostra interès, vol començar a seure al vàter o la gibrelleta, porta el bolquer sec durant molta estona, i/o també expressa que el bolquer li molesta quan ha fet o està fent les seves necessitats. Cal tenir en compte que a vegades no distingeixen del tot entre el pipí i la caca i anomenen a totes dues coses per igual, però això no té importància, el fet és que són conscients del que estan fent.
Aquest moment coincideix també amb una gran evolució del llenguatge, comença a aparèixer el “jo” i va prenent consciència del seu propi cos. Realment si l’infant està totalment preparat per treure el bolquer, el procés és ben senzill! I serà ell mateix que se’l voldrà treure i ens ho expressarà.
Abans d’arribar a aquest punt on ja treiem el bolquer, és positiu i beneficiós que hi hagi un procés previ. Quan l’infant ens faci saber que té pipí, li treurem el bolquer perquè pugui fer-lo a la gibrelleta o al vàter (el que prefereixi) i així durant un temps, fins que veiem que el bolquer sempre està sec i l’infant ho demana i ho fa al lavabo. En aquest moment, serà l’hora de treure el bolquer durant el dia.
No cal marcar cap horari concret per anar a fer pipí, però hi ha moments que són més adients per recordar que ho faci, com ara abans d’anar a dormir, quan es lleva, si heu de sortir al carrer… De ben segur que serà ell mateix que tindrà la capacitat de regular-se, no cal anar-li recordant… i tampoc posar-lo a la gibrella si ens diu explícitament que no en té ganes. En aquest sentit, nosaltres tampoc anem cada 10/30 minuts a fer pipí, per tant no cal insistir, és ell qui ens farà la demanda. Si veiem que passa molta estona i no en fa, podem preguntar-li si en té ganes, ja que de vegades, quan estan molt concentrats en el joc es poden oblidar o poden perdre l’interès per anar al lavabo.
Durant les migdiades i la nit, s’aconsella continuar posant el bolquer per a què l’infant descansi i això sí, explicar-li. Podem proposar-li de fer un pipí abans d’anar a dormir i quan es llevi. Quan observem que es lleva amb el bolquer sec durant un temps raonable, sense presses, li podem proposar de treure el bolquer de la migdiada, ja que és més curta aquesta estona i igualment ho farem amb el de la nit quan es doni el cas. Aquest control nocturn pot allargar-se fins als quatre anys o més i altres infants fer-ho al mateix temps que el control diürn sense que això sigui senyal de cap dificultat.
Durant el procés es pot donar el cas que sorgeixin diferents entrebancs que ens poden indicar que no està preparat i, per tant, no cal forçar la situació ni insistir; no és el moment, i per aquest motiu caldrà esperar. Pot ser que l’infant tingui por a seure a la gibrella o vàter o que simplement no es vulgui treure el bolquer.
Cal comentar que normalment comencen controlant amb molta més facilitat el pipí i en moltes ocasions l’infant queda sorprès davant les seves primeres deposicions, és a dir que s’espanta de veure que la caca ha sortit del seu propi cos. Pot veure-ho com a una cosa negativa. Potser necessitarà un temps per viure-ho de forma natural i que per això ens demani que li posem el bolquer en el moment que vulgui fer caca. És del tot normal, només necessitarà una mica més de temps amb les deposicions.
Cal respectar i observar les reaccions de l’infant en tot aquest procés, ja que és en aquest moment en que poden crear-se problemes de disfuncions de per vida (restrenyiments, infeccions habituals d’orina, no poder fer-ho fora de casa,…)
L’infant ha de viure el moment d’anar al vàter de forma natural, no s’ha de convertir ni en un premi ni en un joc. Tampoc és convenient allargar el temps d’estar al vàter si no surt, no passa res, ja sortirà més endavant. Un cop treiem el bolquer, es poden produir escapaments, fet totalment normal i que forma part d’aquest procés. Per aquest motiu mai hem de renyar a l’infant. Aquests escapaments es produeixen perquè l’Infant se sent més segur i controla més, i també perquè es relaxa, no està tant pendent o a vegades es distreu jugant.
És important que la roba que porti sigui còmode per a ell, per evitar frustracions i per facilitar el màxim la seva autonomia (baixar-se i pujar-se la roba).
En algunes ocasions ha coincidit el procés de treure el bolquer amb el naixement d’un germà, o l’infant expressa malestar per algun nou esdeveniment… Aquestes situacions poden fer que l’infant vulgui tornar enrere, decisió totalment normal i que cal respectar. La opció més adient serà esperar un moment millor.
Us animem a respectar el seu temps, fent-ho de forma natural rarament es mullarà les calces i/o calçotets, evitant així situacions conflictives entre nosaltres i l’infant. Si li exigim que controli l’esfínter quan encara no està preparat, ell ens voldrà satisfer i això li pot provocar un estat d’insatisfacció i frustració permanent que pot expressar de formes molt diverses (introversió, bloqueig per jugar i expressar-se, tristor,…). Símptomes molt més preocupants que no pas la inversió de temps i bolquers que necessiten.
En definitiva, serà el vostre fill o filla el que us dirà si està preparat o no per aquest canvi. Per viure’l des del plaer i amb tota la felicitat que aquest camí cap a l’autonomia comporta.
A continuació us citem algunes propostes de contes que tracten el tema de treure el bolquer.
“La Marina ja no vol portar bolquers”. Linne Bie; editorial: Joventut.
“Tinc pipí”. Émile, Jadoul. Barcelona: Corimb
“En Pep i el seu orinal ” Sibylle Delacroix . Brúixola
Bibliografia:
- 2005 “Sobre el control d’esfínteres” Judit Falk (metgessa pediatra, exdirectora i actualment assessora de l’institut Emmi Pikler de Budapest) i Maria Vincze (metgessa pediatra de l’equip de l’Institut Emmi Pikler). In-fàn-ci-a núm. 144
- 2008 “El control d’esfínters i el desenvolupament de l’autonomia i la identitat de l’infant” Cecilia Fernández (psicòloga municipal)
- 2009 “Omple’m de petons” Com criar els vostres fills amb amor. Capítol: El control d’esfínters. Carlos González
