La pràctica del dibuix al natural consisteix no tant en la representació d’una cosa, sinó més aviat amb el que significa observar-la, com una experiència intensificada del mirar. Diferents perspectives ens poden aportar diferents representacions d’un mateix objecte. Traçar línies, observar la llum, els colors, la composició… Tot és important quan dibuixem del natural. Segons John Berger, el dibuix seria l’evidència complexa d’aquest estat de concentració i observació.
“dibuixar és mirar examinant l’estructura de les aparences. El dibuix d’un arbre no mostra un arbre sense més, sinó un arbre que està sent contemplat”
