GENER
Joguines noves, fred al nas,
un esternut i un vent de glaç.
Gener tan llarg, flor d’ametller,
aquells ocells, on deuen ser?
Naus de l’espai, cap al balcó,
surten del meu televisor.
Els obro amb compte el finestral,
aviat s’allunyen, tant se val.
Entre els estels, mig amagada,
juga la lluna enfarinada.
I veig la Reina de les Neus,
gossos de plata als seus trineus.
Vespres d’hivern, nit que s’escola,
sopa amb olor de farigola.
